Les ruïnes d'un monestir dedicat a Sant Ciríac, un monjo que va morir el 556 CE, també es troben a Al-Fasayil. Entre les ruïnes al lloc hi ha un gran edifici quadrat, dels quals ara només és visible el contorn, ja que està gairebé completament enterrat. A la desembocadura del proper Wadi al-Fasayil, en un petit turó, hi ha una birkeh ("piscina") i moltes restes excavades de les parets. El lloc es diu Tell Sheikh ad-Diab causa d'una tomba d'aquest personatge, encara en bones condicions.[1]
Una pedra trobada a Fasayil commemora un projecte de construcció dedicat a Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun. Deu haver estat iniciada, ja sigui durant el seu govern, o en el del seu fill, Jayx ibn Khumàrawayh, és a dir, entre 884 i 896.[5]
Va ser esmentada per un monjo anomenat Brocard al segle xiii com un petit poble anomenat Pheselch i al segle xiv per Marí Sanuto com un petit poble amb el nom de Fasaelis.[4][5]Victor Guérin la va visitar en 1870, i va trobar el lloc en ruïnes.[6] En 1874 la Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va visitar i descriure les ruïnes de l'indret.[7]
Era moderna
Fasayil amb els assentaments israelians propers
L'actual Fasayil consisteix en tres parts: Fasayil al-Tahta, Fasayil al-Fauqa i Fasayil al-Wusta.[8] L'última fou establida en 1998 per beduïns que havien estat desallotjats per les autoritats israelianes de les seves terres originals a la regió de Tel Arad al desert del Nègueb en els anys 1940 i 1950.[9] Molts dels habitants estan registrats com a residents de la governació de Betlem i no de la de Jericó. Fasayil era part de la governació de Nablus fins a 1995 quan es va convertir en part de la governació de Jericó.[10]
El 2006 les autoritats israelianes van demolir 15 refugis a Fasayil al-Wusta, i el 2008 en van demolir sis més.[11] Fasayil va obtenir l'atenció internacional quan el 2007 les Forces de Defensa d'Israel planejaven la demolició de l'escola primària de la localitat. Com que Fasayil al-Wusta es troba a la zona C de Cisjordània, Israel té el control complet sobre aquesta part del poble, i la concessió de permisos de construcció són autoritzades per ells; l'escola va ser construïda sense permís. Els residents es queixen sovint que Israel manta vegada concedeix permisos de construcció a Fasayil al-Wusta.[12]
En un cens realitzat per Israel després que de l'ocupació de Cisjordània en 1967 arran de la Guerra dels Sis Dies, es va informar que Fasayil tenia 422 habitants en 92 cases, incloent 257 persones en 53 llars el cap de les quals era un refugiat de territori israelià.[15]
