Eusebi Daniel i Campalans (Corbins, Segrià, ca. 1862[1][2] o 1865[3] - Barcelona, 1 de juliol de 1950[4]) va ser un compositor, organista i professor de música català.[5] Als 12 anys va oferir el seu primer concert públic. També va guanyar el primer premi de cant i orgue. Va ser autor d'obres per a orgue i música religiosa i profana, però mai va voler que les seues peces arribaren a editar-se per pròpia voluntat.[6]
Va estudiar a Barcelona i a Brussel·les, on va anar gràcies a una beca de la diputació de Barcelona, i allí fou professor d'orgue i contrapunt, càrrecs que després exercí a Barcelona, al Conservatori Municipal i al Conservatori del Liceu, on fou també professor d'harmonia. Tingué per alumnes, entre altres, Joan Balcells i Garcia, Frederic Alfonso i Ferrer, Francesc Montserrat i Ayarbe Joan Suñé i Sintes i Carles Ferrer i Clavé.
Més tard es va traslladar a França, on va ocupar la plaça d'organista en el departament del Nord, compaginant-ho amb alguns concerts que va donar ací, Bruseles, Itàlia i alguns llocs de Suïssa.[7]
El seu nebot Enric Daniel i Ramona fou també músic compositor.
Referències
