Fou fill de Sebastià Daniel i Campalans,[5] un ebenista de Benavent de Segrià, i de Josefa Ramona, de Barcelona, filla de pares desconeguts segons la inscripció del matrimoni.[6] La inscripció de naixement d'Enric Daniel i Ramona indica com a segon cognom Escorsa, no pas Ramona, i la mare apareix amb el nom de Josefa Escorsa i Llibre.[1] Posteriorment, el segon nom de la seva mare va passar a constituir el segon cognom del compositor. La inscripció del germà Baldomer (nascut el 21 de febrer de 1882)[7] indica també els cognoms Daniel i Escorsa, però en una notícia de 1897 es donen els cognoms Daniel i Ramona com a fills de Sebastià Daniel i Campalans.[8] És possible que Josefa Ramona fos apadrinada per Josep Escorsa i Semproniana Llibre, noms que apareixen en les inscripcions de naixements dels fills de Sebastià Daniel com a avis materns dels seus fills. Enric fou nebot del músic segrianenc Eusebi Daniel i Campalans.
Enric Daniel es va casar el 25 de març de 1912[9] amb la barcelonina Inés Escoda i Badia (1879-1964).[10] La seva filla Teresa Daniel i Escoda (1913-2005) fou cantant i va ser escollida Miss Catalunya i Miss Espanya 1932.[11] Teresa Daniel va estrenar com a cantant l'Ave Maria del seu pare el dia 14 de desembre de 1941, en el Foment Parroquial Corpus Christi de Barcelona.[12]
Paca la telefonista o el poder está en la vista. Sainet en 2 actes. Llibret de Luis Fernández [García] de Sevilla i Anselmo [Cuadrado] Carreño. Estrenat al Teatro Fontalba de Madrid el 2 d'abril de 1930 i al Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel) el 27 setembre de 1930
La meva rosa no és per tu. Opereta bufa en tres actes i 9 quadres. Llibret d'Alfons Roure i Brugulat. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 20 de març de 1937
El patio de los liosos. Sainet en 2 actes. Llibret d'Anselmo Cuadrado Carreño i Pedro Llabrés Rubio. Estrenat al Teatre Nou de Barcelona pel febrer de 1941
↑González Peña, María Luz «Daniel Ramona, Enrique». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores [Madrid], 4, 1999, pàg. 357-358. ISSN: 84-8048-307-5.
↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 05-06-1963, pàg. 32.
↑Inès Escoda va néixer a Barcelona el 10 d'abril de 1879 i va morir, també a Barcelona, el 20 de juliol de 1964, segons els Registres de Naixements i de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona.