Eulàlia Ramon i Estrach (Barcelona, 21 de novembre de 1959) és una actriu catalana de cinema, teatre i televisió,[1] coneguda per L'amor és estrany (1988), La Mirandolina (1990) i Byron. També fotògrafa, ha exposat a ciutats com Còrdova, Londres,[2][3] Moscou,[2] Sant Petersburg[2] i Madrid,[4] entre altres.
Biografia
Fins als 18 anys va residir a Sant Feliu de Guíxols. Va estudiar interpretació, mímica, pantomima i ballet clàssic amb Teresa Manresa,[5] i des que era molt jove va sentir també passió per la fotografia.[6]
El 1984 va instal·lar-se a Madrid, on va començar a treballar a la sèrie de televisió Página de sucesos.[5]
A la televisió comença el 1985 fent col·laboracions per a la televisió catalana. Roda a Espanya una minisèrie de prestigi de la cadena estatunidenca ABC Harem, dirigida per Billy Hale. Treballa després en sèries de TVE com Escalera interior-Escalera exterior, Clase media o Las aventuras de Pepe Carvalho, dirigida aquesta última per Adolfo Aristarain. Col·labora també en un capítol de la sèrie La mujer de tu vida, produïda per Fernando Trueba, i que dirigeix Emilio Martínez-Lázaro. Participa també al programa de TVE A media voz, un espai amb música en directe i esquetxos que compartia amb Óscar Ladoire (director del projecte) i El Gran Wyoming. El següent per a l'actriu és finalitzar per a TVE el rodatge de la sèrie d'ambient yuppie Para Elisa. El 1994 comença el rodatge de la sèrie Truhanes per a Telecinco. El 2001 protagonitza també la minisèrie ambientada a la Guerra Civil Des del balcó, basada en tres novel·les de Montserrat Roig i dirigida per Jesús Garay per a TV3. Un altre projecte que realitza és un telefilm titulat Fragments, dirigit per Judith Colell i produït per a TV3 i el 2005 roda un episodi de les noves Historias para no dormir dirigit per Álex de la Iglesia.
Els seus començaments al teatre van ser performances a Barcelona i és el 1991 quan comença a formar part de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. Protagonitza La verdad sospechosa, èxit de taquilla i crítica d'aquell any, de Juan Ruiz de Alarcón i sota la direcció de Pilar Miró, i protagonitza també el muntatge teatral Tres actos desafiantes, amb textos de Woody Allen i David Mamet, sota la direcció de José Pascual.
Com a fotògrafa
Sobre la fotografia, afirma que té coses en comú amb la interpretació, ja que són «canals de comunicació que ens apropen d'una manera diferent als sentiments i les sensacions». Sobre això, reflexiona: «L'actor ha de fer la seva mirada per després cedir el seu lloc a la del personatge, mentre que el fotògraf l'ha de diluir per deixar parlar la seva obra, on es fixa per sempre».[6]
Ha col·laborat amb l'artista Xavier Mascaró,[6] amb la pintora Pepa Poch[cal citació] i en la selecció d'obres per a la col·lecció Fotosaurios de Carlos Saura.[7] La seva obra s'ha exposat a diversos centres d'exposicions i galeries, com ara el Centro Andaluz de Fotografía d'Almeria,[8] la Fundación Antonio Gala de Còrdova,[cal citació] la Casa del Cinema de Sant Petersburg,[8] l'Institut Cervantes de Moscou,[8] la Casa Zavala de Conca,[cal citació] la Spain Now de Londres[cal citació] o l'ambaixada d'Espanya a Abu Dhabi.[cal citació]
El 2022 va estrenar-se com a directora de cinema amb el curtmetratge Cuentas divinas, escrit per María Zaragoza i amb Celia Freijeiro, Fele Martínez i Marina San José com a intèrprets. El curt, una comèdia negra sobre les persones que estan fartes d'aparentar, va clausurar el Festival de Cinema de Sitges.[9][10]
2020: Reformatorio (de madres y padres), d'Elvira Lindo, obra de teatre radiada per a RNE-Radio 3[11][12]
2022: Las palabras olvidadas, de Mariano Lasheras i María Dubón i dirigida per Laura Tajada[13]
Vida privada
Va treballar per primera vegada amb el cineasta Carlos Saura el 1993 rodant la pel·lícula ¡Dispara! i van iniciar una relació sentimental. La seva filla Anna va néixer tres anys més tard, i finalment van casar-se el 2006 a la seva casa de Collado Mediano en una cerimònia petita i quasi privada i a la qual van assistir Anna, els fills de Saura de relacions anteriors, alguns amics i la mare de la núvia.[2]
