Esteve II d'Hongria (en hongarès: II. István) (Buda, 1101 - Nagyvárad, 1131) va ser rei d'Hongria del 1116 fins a la seva mort. Va ser coronat quan encara era un infant pel seu pare el rei Kálmán, que volia assegurar-li la successió contra les pretensions del seu tiet el Duc Álmos. El regne d'Esteve va estar marcat per les contínues guerres contra els seus veïns.
Biografia
Accés al tron
Esteve era el fill gran del rei Kálmán d'Hongria (el bibliòfil) i la seva primera esposa, Felícia de Sicília. Tenia un germà bessó, Ladislau, que va morir a la infància.
El rei Kálmán va voler assegurar-se que el seu fill heretés el regne a la seva mort, i per això el va fer coronar l'any 1105. Aquesta coronació va causar la rebel·lió del duc Álmos, germà de Kálmán, governant d'una tercera part del regne i segons els antics usos magiars l'hereu a la corona, com a descendent per línia masculina de més edat. Després d'una dècada de guerra civil entre els dos bàndols, Kálmán va fer deixar cecs n'Álmos i el seu fill. Així, a la mort del rei Kálmán el 3 de febrer de 1116, el jove Esteve, de sols quinze anys, va accedir al tron sense oposició.
La coronació d'Esteve II
Regnat
El regnat d'Esteve va estar marcat pels continus conflictes militars. Just a l'arribar al tron els barons del regne el van convèncer que tingués una trobada amb el duc Vladislau I de Bohèmia per tal de millorar les relacions entre els dos regnes. Però en trobar-se els dos exèrcits a les ribes del riu Olsava va esclatar una batalla en la qual les tropes hongareses van ser derrotades. Un mes després els venecians derrotaven els destacaments hongaresos a Zadar i la Signoria va ocupar Dalmàcia. El 1117 Esteve va enviar un exèrcit per recuperar la província dàlmata, però va fracassar i va acabar pactant una treva de cinc anys amb la República de Venècia.
Els barons hongaresos estaven cada cop més disgustats amb el jove rei, que no es volia casar i preferia viure entre les seves concubines. Finalment, el 1120, els barons el van obligar a casar-se amb la filla del Príncep Robert I de Pàdua.
El seu següent objectiu va ser Volínia (Ucraïna), on pretenia donar suport al príncep destronat Yaroslav a recuperar el seu principat. Però Yaroslav va morir durant el setge de la capital, i farts de guerra els nobles hongaresos van amenaçar d'escollir un altre rei si no tornaven a casa.
El 1124, aprofitant l'absència de la flota veneciana, Esteve va reocupar Dalmàcia, però tornà a perdre el territori a l'any següent.
Esteve va desemmascarar una conspiració que pretenia deposar-lo i posar en el seu lloc al seu oncle Álmos. El duc cec es va veure obligat a fugir a l'Imperi Romà d'Orient, i quan l'emperador Joan II Comnè va refusar d'extradir-lo, Esteve va dirigir els seus exèrcits contra ell tot i que Álmos ja havia mort. El 1128 les tropes romanes d'Orient el van derrotar, i van ocupar la regió de Sirmia.
Després de la derrota, Esteve va haver de fer front a més conspiracions de barons que pretenien destronar-lo i substituir-lo ara per Boris, el fill no reconegut de Kálmán amb Eufèmia de Kíev. Com que no tenia fills, Esteve va cridar a la cort el també cec Béla, fill d'Álmos, a qui acceptà com a hereu.
El 1129 va acabar signant la pau amb l'Imperi Romà d'Orient, recuperant els territoris que havia perdut. Esteve va morir de disenteria el 1131, i fou enterrat a Nagyvárad.
.svg){kind=small}
