L'Índia britànica, que incloïa a més de l'actual Índia els moderns estats de Pakistan, Bangladesh i Bhutan estava composta per tipus diferents d'estats. Les Províncies estaven governades per un governador local, anomenat pel virrei. Els estats principescos estaven governats per cabdills locals, amb càrrecs hereditaris. Aquests caps acataven la sobirania britànica a canvi d'una autonomia local.
Amb la divisió de l'Índia i el Paquistan el 1947, províncies i estats principescos van ser assignats a un o altre país en dues províncies, Punjab y Bengala, que van quedar dividides entre ambdós països. L'estat d'Hyderabad, de majoria musulmana, va intentar independitzar-se però l'exèrcit indi hi va intervenir i finalment va ser annexionat a aquest país. Índia i Pakistan es van disputar el control de l'estat de Jammu i Caixmir, de majoria musulmana, que quedà en mans de l'Índia.
El període entre la independència el 1947 i fins a l'inici de la República de l'Índia el 1950 va servir perquè els estats principescos s'anessin convertint lentament en províncies.
