El blasonament de l'escut del País Valencià està regulat per l'article 6 del títol III (de l'emblema) de la Llei de la Generalitat Valenciana 8/1984, de 4 de desembre, per la qual es regules els símbols de la Comunitat Valenciana i el seu ús, publicada en el DOGV, núm. 211 de 13 de desembre de 1984. Fa així:
«
1. L'emblema de la Generalitat Valenciana és constituït per l'heràldica del Rei Pere el Cerimoniós, representativa de l'històric Regne de València, tal com tot seguit es blasona:
1.1. Escut: inclinat a la destra, d'or, amb quatre pals de gules.
1.2. Timbre: Elm d'argent coronat, mantellet que en penja d'atzur, amb una creu patent curvilínia i fixada amb punta agusada d'argent, folrat de gules; per cimera, un drac naixent d'or alat, linguat de gules i dentat d'argent.[2]
»
Història
L'escut de Pere el Cerimoniós
L'escut de Pere el Cerimoniós (recreació).Escut reial a la portada de la Crònica de Ramon Muntaner, pertanyent a l'edició de 1558. Al segle xvi l'escut ha canviat de forma i el mantellet s'ha transformat en llambrequins.
Malgrat que la tradició valenciana atribueix la cimera amb el drac alat al rei Jaume I, aquest escut el va començar a utilitzar el rei Pere el Cerimoniós en el segle xiv, quan s'estengué l'ús de cimeres sobre els elms nobiliaris. Segons Guillermo Fatás Cabeza, es tracta d'un senyal parlant, símbol identificatiu del rei d'Aragó. Cobrix la part posterior de l'elm amb un mantellet de blau obscur amb la Creu d'Ènnec Aritza.[3]
Una vegada establert per Pere el Cerimoniós, el seu fill primogènit Joan el va utilitzar amb dos únics bastons de gules sobre camp d'or i el mateix timbre com a duc de Girona,[4] adoptant els quatre bastons ja com a rei. En algunes representacions, afegia dos lleons rampants d'or subjectant l'escut.
El seu successor Martí l'Humà també el va utilitzar amb dos àngels per subjecció[cal citació].
El primer rei Trastàmara, Ferran d'Antequera, va adoptar l'escut del casal de Barcelona com a rei de la Corona d'Aragó, utilitzant dos grius d'or com a suport. Alfons el Magnànim va ser el primer a canviar el mantellet per llambrequins d'or i gules, i circumscrit pel Toisó d'Or, però com a rei de Sicília va adoptar les armes de l'anterior dinastia siciliana. Per contra, la seua dona Maria de Castella va portar escut partit amb les armes dels reis d'Aragó i dels reis de Castella[cal citació].
Ferran el Catòlic va ser el primer rei de la orona d'Aragó que va deixar d'utilitzar l'escut reial tradicional, substituint-lo per una combinació d'armes reials dels seus regnes, incloses les dels reis de Castella i Lleó[cal citació].
El 1394 apareix als reals d'or de València (monedes encunyades al Regne de València), i de nou el 1426 en uns reals creats en concòrdia entre el rei i els jurats de València. A l'anvers, l'escut reial de dos barres (senyal o armes nostres Reyals jus lo timbre nostre propi), i al revers l'escut romboïdal sense coronar amb dues barres (lo dit nostre senyal e armes fet a cayró)[cal citació].
Apareix a la portada de la primera impressió de l'Aureum Opus (privilegis de la ciutat de València) i a la portada de la Crònica de València, de Martí de Viciana.
Al segle xvi, la ciutat de València va utilitzar a vegades la cimera reial sobre el seu escut municipal, arran de la forta identificació municipal amb la monarquia. Apareix un document segellat amb escut reial pres per la ciutat com a propi, ja que la llegenda diu Civitatis Valentia[cal citació].
L'estatut d'autonomia no diu res de l'escut del País Valencià, malgrat que l'article 4.2 parla de l'heràldica de les tres províncies com a possibilitat d'afegir-se a la senyera. Durant la redacció de l'estatut ja es tenia clar que l'escut seria l'actual, ja que a Benicàssim es va pactar posar-lo a la senyera en substitució de la corona, malgrat que després no es va fer oficial.
El decret que el va fer oficial fou aprovat el 9 d'agost de 1978, anterior a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, en què el Consell del País Valencià adoptà l'escut com a emblema propi.[1] Posteriorment, se n'aprovà una versió modificada, encara vigent, mitjançant la Llei de símbols de 4 de desembre de 1984, i es va publicar al DOGV el 13 de desembre d'aquest mateix any.[2]
En l'actualitat és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana i no el qüestiona ningú.
↑Diputació de València «(portada)» (jpg). Boletín Oficial de la provincia de Valencia, 74, 1912, pàg. 313. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015 [Consulta: 19 desembre 2015].
↑Diputació de València «(portada)» (jpg). Boletín Oficial de la provincia de Valencia, 76?, 1939. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015 [Consulta: 19 desembre 2015].
↑Diputació de València «(portada)» (jpg). Boletín Oficial de la provincia de Valencia, 295, 1979. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015 [Consulta: 19 desembre 2015].
↑Diputació de València «(portada)» (jpg). Boletín Oficial de la provincia de Valencia, 99, 1981, pàg. 1. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2018 [Consulta: 19 desembre 2015].
.svg)
.svg){kind=small}
