PROFILPELAJAR.COM

Erwin Freundlich
Biografia
Naixement	29 maig 1885 ; Biebrich (Alemanya)
Mort	24 juliol 1964 (79 anys); Wiesbaden (Alemanya)
Sepultura	Garnethill Hebrew Burial Ground, WE-Y10 55° 53′ 58″ N, 4° 16′ 48″ O / 55.899449°N,4.279924°O
Altres noms	Erwin Finlay-Freundlich
Formació	Universitat de Göttingen (1906–1910); Universitat de Leipzig (1905–1906); Technische Hochschule Charlottenburg-Berlin (1903–1904)
Tesi acadèmica	Analytische Funktionen mit beliebig vorgeschriebenem unendlich-blättrigem Existenzbereiche (1910 )
Director de tesi	Felix Klein i Paul Koebe
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Ocupació	astrònom, físic
Ocupador	Universitat de Magúncia, professor honorari (1957–) ; Universitat de St Andrews (1939–1955) ; Universitat Carolina de Praga (1937–1939) ; Universitat d'Istanbul (1933–1937) ; Torre Einstein (1920–1933) ; Observatori de Berlín (1910–1918)
Alumnes	Zdeněk Kopal
Obra
Estudiant doctoral	Paris Pişmiş
Família
Cònjuge	Kate Hirschberg
Pares	Philip Freundlich i Ellen Elizabeth Finlayson
Germans	Herbert Freundlich
Premis
	Membre de la Reial Societat d'Edimburg; company de la Royal Astronomical Society ;

Erwin Freundlich (alemany: Erwin Finlay-Freundlich) (Biebrich, 29 de maig de 1885 - Wiesbaden, 24 de juliol de 1964) va ser un matemàtic i astrònom jueu alemany.

Vida i Obra

Fill d'un fabricant jueu alemany, la seva mare era britànica i va ser educat com a protestant. El seu germà gran va ser el conegut químic Herbert Freundlich.^[1] Va acabar els seus estudis secundaris a la Diltheyschule de Wiesbaden el 1903 i, després d'un semestre treballant a la drassana d'AG Vulcan, a Stettin, va començar els estudis de construcció naval a la universitat Tècnica de Berlín, però els va abandonar el 1905 per estudiar matemàtiques a la universitat de Göttingen^[2] en la qual es va doctorar el 1910 sota la direcció de Felix Klein.^[3]

Per recomanació de Klein, li van oferir una plaça d'assistent a l'observatori de Berlín i, quan Freundlich li va protestar a Klein que ell no sabia d'astronomia, Klein li va respondre: Vostè no ha vingut a la universitat per aprendre-ho tot, sinó per aprendre cóm aprendre-ho tot. Vagi-se'n a Berlín.^[4] A l'observatori, i amb contacte amb Albert Einstein, va estar reballant en els tres tests clàssics de la teoria de la relativitat: l'òrbita al periheli de Mercuri, el desplaçament cap al roig gravitatori i la deflexió de la llum per un cos massiu; sobre tot, en els dos últims.^[5] A partir de 1911 va tenir uns estreta col·laboració amb Einstein.^[6]

El 1914 Va comandar una expedició per fer observacions del eclipsi de Sol a Crimea, però en esclatar la Primera Guerra Mundial, va ser detingut amb els seus col·laboradors a Odessa, sospitosos de ser espies alemanys.^[7] Afortunadament van ser alliberats al cap de poc temps. El 1920, en crear-se el observatori astrofísic de Potsdam, anomenat popularment Torre Einstein, ell en va esdevenir l'investigador principal. Però el 1933, en arribar els nazis al poder, va ser denunciat pels seus propis col·legues de l'observatori per ser un anti-germànic descedent de jueus.^[8] Obligat per les circumstàncies, va abandonar Alemanya; de 1933 a 1937 va ser professor a la universitat d'Istanbul i de 1937 a 1939 a la universitat Carolina de Praga. En esclatar la Segona Guerra Mundial va marxar als Països Baixos mentre rebia una proposta de la universitat de St Andrews (Escòcia) que va acceptar immediatament. Des d'aquest moment va utilitzar sistemàticament el seu cognom matern, Finlay (de origen escocès), en tots els seus escrits, posposant el seu cognom alemany.^[9] Va ser professor titular d'astronomia a St. Andrews fins al 1951, en que va passar a ser professor emèrit.^[10]

El 1957 va retornar a Alemanya, concretament a Wiesbaden, molt a prop del seu lloc de naixement, i va ser nomenat professor honorari de la universitat de Magúncia.^[11]

Referències

↑ Hentschel, 1997, p. 5.
↑ Hentschel, 1994, p. 146.
↑ von Klüber, 1965, p. 281.
↑ Hentschel, 1997, p. 6.
↑ Batten, 1985, p. 33.
↑ Hentschel, 1997, p. 12.
↑ Hentschel, 1994, p. 170.
↑ Gruner, 2019, p. 230.
↑ Batten, 1985, p. 34.
↑ von Klüber, 1965, p. 282.
↑ Batten, 1985, p. 35.

Bibliografia

Batten, Alan H. «Erwin Finlay-Freundlich, 1885-1964» (en anglès). Journal of the British Astronomical Association, Vol. 96, Num. 1, 1985, pàg. 33-35. ISSN: 0007-0297.
Gruner, Wolf (editor). German Reich 1933-1937 (en anglès). Walter de Gruyter, 2019. ISBN 978-3-11-035359-4.
Hentschel, Klaus «Erwin Finlay Freundlich and Testing Einstein's Theory of Relativity» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 47, Num. 2, 1994, pàg. 143-201. DOI: 10.1007/BF00394800. ISSN: 0003-9519.
Hentschel, Klaus. The Einstein Tower (en anglès). Stanford University Press, 1997. ISBN 978-0-8047-2824-9.
Hoffmann, Dieter «Erwin Finlay-Freundlich (1885-1964) and his attempts to institutionalize astrophysics» (en anglès). Acta Historica Astronomiae, Vol. 21, 2004, pàg. 98-105. ISSN: 0003-2670.
von Klüber, H. «Erwin Finlay-Freundlich» (en alemany). Astronomische Nachrichten, Vol. 288, 1965, pàg. 281-286. ISSN: 0004-6337.

Enllaços externs

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Erwin Freundlich» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
Forbes, Eric G. «Freundlich, Erwin Finlay». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 9 juny 2020]. (anglès)