L'Eocè[nota 1] o Eocé[nota 2] és l'època geològica que començà fa 56,0 milions d'anys i s'acabà fa 33,9 milions d'anys. Es tracta de la segona època del períodePaleogen i de l'era del Cenozoic, que encara dura. El seu nom deriva de les paraules gregues antigues ἠώς (eós), que significa ‘alba’, i καινός (kenós), que significa ‘recent’, i en el seu conjunt es pot traduir per ‘alba dels temps recents’.[1]
L'Eocè se sol subdividir en Eocè inferior (Ipresià), Eocè mitjà (Lutecià+Bartonià) i Eocè superior (Priabonià). De manera menys habitual, també es pot subdividir únicament en inferior i superior. En aquest cas, l'estatge Lutecià passa a formar part de l'Eocè inferior i l'estatge Bartonià passa a formar part de l'Eocè superior.
El clima global de l'Eocè fou probablement el més homogeni del Cenozoic; el gradient tèrmic de l'equador als pols era la meitat de l'actual, i els corrents oceànics profunds eren excepcionalment càlids. Les regions polars eren molt més càlides que avui en dia, potser com el nord-oest dels Estats Units actual. Els boscos temperats arribaven fins als mateixos pols, mentre que els climes tropicals plujosos arribaven fins a 45° de latitud nord. La diferència era més gran a les latituds temperades; tanmateix, el clima dels tròpics probablement era similar al de l'actualitat.[6] Com que el continent australià i l'Antàrtida encara estaven units en una sola massa terrestre, els corrents oceànics freds i càlids es mesclaven, mantenint una temperatura oceànica homogènia.[7]
Des del principi d'aquest període, la temperatura del planeta augmentà en un dels escalfaments globals més ràpids (en un context geològic) i extrems registrats a la història geològica, anomenat màxim tèrmic del Paleocè-Eocè. Fou un episodi d'escalfament ràpid i intens (de fins a 7 °C a latituds altes) que durà menys de cent mil anys.[8] El màxim tèrmic provocà una gran extinció que serveix per distingir la fauna de l'Eocè de la del Paleocè.
És possible que aquest intens escalfament es degués a l'alliberament de clatrats de metà enterrats al fons marí. Es creu que els sediments en què es trobaven emmagatzemats aquests clatrats foren pertorbats a mesura que els oceans s'escalfaven, i el metà que contenien provocà l'augment de les temperatures globals. S'estima que s'alliberaren unes dues mil gigatones de metà, un gas amb un efecte hivernacle més de deu vegades superior al del diòxid de carboni.[9]
Falgueres del gènere Azolla podrien haver causat el refredament de la Terra fins a les fredes temperatures actuals.
L'augment de les temperatures arreu del món no en fou l'única conseqüència, sinó que el clima global esdevingué més humit. Gran part d'aquesta humitat era conduïda als pols.[10] La gran quantitat de pluja sobre l'oceà Àrtic, juntament amb la configuració dels continents (que l'aïllava de la resta d'oceans), en reduí dràsticament la salinitat.[10] L'aigua dolça acumulada a la zona àrtica preparà el terreny per un gran canvi climàtic de signe totalment oposat i que marcaria el final de l'Eocè.
El clima romangué càlid durant la resta de l'Eocè, tot i que un refredament global que finalment portaria a les glaciacions del Plistocè començà a mitjans de l'època a causa de dos factors: primer l'esdeveniment d'Azolla i després l'aïllament de l'Antàrtida.
L'esdeveniment d'Azolla tingué lloc fa uns 49 milions d'anys, quan creixeren grans quantitats de la falguera d'aigua dolçaAzolla a l'oceà Àrtic. A mesura que s'enfonsaven al fons marí, les plantes quedaven incorporades als sediments, on no es descomponien a causa del baix nivell d'oxigen de les capes d'aigua profundes. La reducció resultant de la quantitat de carboni a l'atmosfera terrestre contribuí a transformar el planeta d'una «Terra hivernacle», prou càlida perquè prosperessin tortugues i palmeres als pols, a l'estat actual de «Terra glaçada».[11][12][13]
La serralada de l'Himàlaia, la més alta del món, s'originà a l'Eocè.
El subcontinent indi, que s'havia separat de Gondwana al Cretaci superior i s'havia mogut cap al nord a una velocitat de 16 cm/any des d'aleshores, col·lidí amb Euràsia a principis de l'Eocè. La col·lisió entre aquestes dues masses terrestres alçà la serralada més alta del món, l'Himàlaia.[16] Aquest procés d'orogènesi encara dura avui en dia, i fa que l'Himàlaia sigui uns cinc mil·límetres més alt cada any.[17]
D'altra banda, l'orogènesi cimmeriana, un procés orogènic que havia començat al Juràssic, continuà creant algunes de les serralades que actualment es troben al centre del continent asiàtic. L'Eocè fou l'escenari de la fase final d'aquesta orogènesi.
Els anseriformes començaren a diversificar-se, amb gèneres com ara Presbyornis, que estava relacionat amb els ànecs i les oques d'avui en dia. L'estudi de la família Presbyornithidae és important per entendre l'evolució de les aus; les espècies que vivien en zones costaneres i que estaven menys especialitzades tendien a extingir-se menys que les espècies que estaven molt adaptades a un ecosistema en concret.
Palaeotis és un estrucioniforme del qual s'han trobat fòssils al jaciment de Messel (Alemanya). És particularment interessant perquè la tesi tradicional sosté que els estrucioniformes tenen els seus orígens a Gondwana, basant-se en la seva difusió actual. El descobriment de Palaeotis a Europa, juntament amb el d'altres estrucioniformes a Nord-amèrica i Mongòlia, posa en dubte aquesta hipòtesi.[19]
A les fosforites del Carcí s'han trobat proves d'una difusió més àmplia dels lloros en temps de l'Eocè. Les restes fòssils del gènere Quercypsitta (fa 37-34 milions d'anys) indiquen que els lloros arribaren en el passat a latituds més septentrionals de les que es troben actualment.[20] Aquests animals, probablement una de les primeres branques de lloros, arribaren a Europa i s'extingiren a tot tardar al Miocè, coincidint amb un refredament del clima global.
Mamífers
L'esdeveniment més important en l'evolució dels mamífers durant l'Eocè fou probablement l'evolució dels cetacis. Després que els seus avantpassats abandonessin la vida aquàtica 300 milions d'anys abans, un grup de mamífers relacionat amb els artiodàctils primitius aconseguí efectuar la transició d'un medi terrestre a un medi aquàtic. Mentre els cetacis colonitzaven els medis marins, aparegueren els ratpenats, que es convertiren en els únics mamífers (i un dels pocs grups de vertebrats) capaços de volar.[21] La seva morfologia era extremament similar a l'actual.[22] Es creu que els ratpenats evolucionaren a partir de petits mamífers arborícoles que saltaven d'un arbre a l'altre, desenvolupant en primera instància membranes per planar i finalment ales.[23] Tanmateix, no s'ha descobert cap fòssil que representi un estadi intermedi d'aquesta evolució.[22]
Aquest procés començà amb els pakicètids de l'Eocè inferior i mitjà del Pakistan. Es tractava d'animals carnívors terrestres, però la configuració dels ossos de les orelles i de la seva dentadura demostra que representen el primer pas en l'evolució de les balenes. Uns quants milions d'anys més tard, criatures com Ambulocetus ja tenien un estil de vida amfibi, car les seves potes posteriors estaven més ben adaptades per nedar que per caminar a la terra ferma.[24] Els protocètids són un pas posterior en l'evolució dels cetacis i és possible que disposessin d'una aleta caudal com la dels cetacis actuals.[25]
Els primers cetacis completament marins aparegueren fa uns 45 milions d'anys. Els basilosàurids, que incloïen gèneres com Basilosaurus o Dorudon, tenien una anatomia molt similar a la de les balenes actuals. Tanmateix, els seus cervells estaven menys desenvolupats i no tenien el meló típic dels odontocets actuals. Calgué esperar fins a l'Eocè molt tardà per veure l'aparició de les primeres balenes dentades.
Aquest període també veié l'aparició dels sirenis, un ordre de mamífers marins que inclou els manatís i els dugongs. Els seus representants més primitius eren quadrúpedes amfibis dels gèneres Prorastomus i Pezosiren, dels quals s'han trobat fòssils a Jamaica. Tot i això, es creu que l'origen de l'ordre se situa a Àfrica i que els sirenis estarien emparentats amb els proboscidis, dins el clade dels tetiteris. A la fi de l'Eocè mitjà i durant l'Eocè superior un bon nombre de representants dels sirenis ja eren presents a les aigües de l'oceà de Tetis, a Europa (sobretot Espanya, Itàlia i Hongria) però sobretot a la costa nord-africana (Egipte i Líbia) i Àsia (Índia i Pakistan).
Els ungulats també continuaren evolucionant durant l'Eocè. Els artiodàctils aparegueren a principis d'aquesta època, fa uns cinquanta-quatre milions d'anys, i a la fi de l'Eocè ja s'havien diversificat en els tres subordres actuals: Tylopoda (camells), Suina (porcs) i Ruminantia (ovelles, cabres i vaques). El gran desenvolupament dels perissodàctils, que els desterraren a hàbitats menys pròspers, i l'extensió de l'herba a l'Eocè condicionaren el desenvolupament del particular aparell digestiu que tenen els artiodàctils i que més endavant els ajudaria a desbancar els perissodàctils com a herbívors dominants.[26]
Els carnívors dominants de l'Eocè eren els creodonts,[27] animals semblants als carnívors però que no hi estan directament relacionats. Igual que els carnívors, es caracteritzaven per la presència de dents carnisseres, però en els creodonts, ambdues carnassials eren molars (en els carnívors, són una molar i una premolar).[28] Els creodonts inclouen alguns dels mamífers depredadors terrestres més grans que mai hagin existit, com ara Andrewsarchus, que feia uns tres metres i mig de llargada, gairebé dos metres d'alçada i pesava aproximadament 250 kg.[29] Tanmateix, la seva mida no els serví per imposar-se a llarg termini, foren superats pels carnívors i acabaren extingint-se al Miocè. Això es deu a un nombre de factors. D'una banda, la seva articulació lumbosacra no estava tan adaptada per córrer com la dels carnívors, i la seva condició de plantígrads també els feia menys eficients a l'hora de córrer.[30] D'altra banda, els creodonts tenien una dentadura diferent que els feia carnívors estrictes, mentre que els miàcids i la majoria de carnívors vivents (tret dels felins, que tenen molarsvestigials) encara posseïen dents adaptades per menjar altres tipus d'aliment.[28]Dissopsalis, l'últim creodont que apareix en el registre fòssil, s'extingí fa vuit milions d'anys.
L'Eocè fou una època en què els tauronslamniformes es diversificaren notablement. Les guilles[31] i els taurons follet[31] foren alguns dels taurons que aparegueren per primer cop. Una de les espècies més destacables fou Otodus obliquus, un tauró que havia aparegut al Paleocè, podia fer fins a nou metres[32] i que s'alimentava de mamífers marins, peixos i altres taurons. Molts paleontòlegs creuen que O. obliquus és l'avantpassat de la família de taurons del gènere Charcharocles i, per tant, que està relacionat amb el tauró depredador més gran que mai hagi existit, C. megalodon.[33] D'altres, en canvi, relacionen Otodus amb el tauró blanc, però cada cop hi ha més evidència que Otodus és molt més proper C. megalodon.[34]
Un altre peix destacable fou Enchodus, un depredador relacionat amb els salmons. Enchodus tenia una mena d'ullals a la part anterior dels maxil·lars superior i inferior i als ossos palatins que li han guanyat el curiós sobrenom d'areng dent de sabre entre els paleontòlegs. Tot i ser un depredador, gran part dels seus fòssils s'han trobat dins els estómacs d'altres depredadors més grans, com els mosasaures, plesiosaures o l'au marina Baptornis.[35]
Rèptils
La serp més gran coneguda visqué a la darreria de l'Eocè. Gigantophis garstini podria haver superat els deu metres de longitud, mentre que les serps més grans vivents, les anacondes, mesuren al voltant de set metres de llargària. Aquesta serp, que visqué fa quaranta milions d'anys en el que avui en dia és el Sàhara meridional, podria haver-se alimentat de proboscidis basals.[36] Una altra serp de grans dimensions d'aquesta època fou Palaeophis, una serp marina. Al principi, es calculà que la seva longitud era d'entre trenta i quaranta metres, quelcom d'extraordinari per un ofidi, però estimacions més recents ofereixen una longitud d'uns nou metres.[37]
En aquesta època, el fet més rellevant en relació amb els artròpodes fou l'expansió de les formigues. Mentre que al Cretaci només n'hi havia unes quantes espècies esteses arreu de Lauràsia i només representaven l'1% dels insectes, al final del Paleocè començaren una radiació adaptativa que es prolongà durant l'Eocè i les situà com a insectes dominants abans de la fi de l'època. El seu èxit fou tal que el 90% de les espècies de formiga vivents a l'Eocè encara existeixen en l'actualitat.[38]
S'han trobat fòssils de Formicium, un gènere de formiga, al jaciment de Messel (Alemanya). És conegut únicament a partir de restes de mascles i de reines, inclou cinc espècies. L'envergadura de les reines era d'entre tretze i quinze centímetres, superior a la de qualsevol altra formiga vivent o extinta. També s'han trobat fòssils d'aquest gènere a Gran Bretanya i als Estats Units, però en aquests casos només es tracta d'ales aïllades.
A principis de l'Eocè, les altes temperatures i els oceans càlids crearen un ambient humit i calorós, amb boscs que s'estenien de pol a pol. Excepte els deserts més secs, la Terra devia estar completament coberta de boscs.[7]
Els boscs polars eren bastant extensos. S'han trobat fòssils i fins i tot restes preservades d'arbres com ara les cupressàcies o el gènere Metasequoia a Ellesmere Island, a l'àrtic canadenc. Les restes preservades que s'hi han trobat no són fòssils, sinó fragments originals que es conservaren en aigües pobres en oxigen als boscs pantanosos de l'Eocè i després foren enterrades abans que es poguessin descompondre.[39] Fins i tot en aquells temps, Ellesmere Island es trobava només uns quants graus més al sud que en l'actualitat. També s'han trobat fòssils d'arbres subtropicals i fins i tot tropicals de l'Eocè a Groenlàndia i Alaska. Les jungles arribaven fins a latituds tan septentrionals com el nord-oest dels Estats Units i Europa.[7]
A principis de l'època, creixien palmeres a Alaska i al nord d'Europa, tot i que esdevingueren menys abundants a mesura que el clima es refredava. Les Metasequoia també estaven àmpliament esteses.
El refredament començà a mitjans de l'època, i a finals de l'Eocè l'interior dels continents havia començat a assecar-se, i en algunes zones els boscs es reduïren considerablement. L'herba, que havia aparegut feia relativament poc, romania confinada a les ribes dels rius i encara no s'havia estès a les planes i les sabanes.[40]
Amb el refredament vingueren els canvis estacionals. Els arbres caducifolis, més adaptats als grans canvis de temperatura, començaren a imposar-se a les espècies perennes tropicals. A finals de l'època, els boscs caducifolis cobrien grans regions dels continents septentrionals, incloent-hi Nord-amèrica, Euràsia i l'Àrtic, mentre que les jungles només resistien a Sud-amèrica, l'Índia i Austràlia.
L'Antàrtida, que començà l'Eocè amb boscs temperats-subtropicals, es refredà significativament a mesura que passava el temps. La flora tropical de temperatures altes desaparegué, i a principis de l'Oligocè, el continent antàrtic albergava boscs caducifolis i grans regions de tundra.
Grande Coupure
L'extinció del final de l'Eocè
La Grande Coupure, o ‘gran trencament’ en la continuïtat de la població de mamífers d'Europa fa aproximadament 33,5 milions d'anys, marca la fi de l'última fase dels canvis de l'Eocè, del Priabonià i l'arribada a Europa d'immigrants asiàtics. Es caracteritza per grans extincions i especiació al·lopàtrica en petites poblacions aïllades d'espècies primitives. El paleontòlegsuísHans Georg Stehlin encunyà aquest nom el 1910[41] per referir-se al canvi dràstic en els mamífers europeus, que situà al límit Eocè-Oligocè. Un canvi similar en la fauna asiàtica ha rebut el nom de «Remodelat Mongol».
La Grande Coupure marca un trencament entre la fauna endèmica europea anterior al canvi i la fauna mixta, amb un fort component asiàtic, de després del canvi. J. J. Hooker i el seu equip resumiren així el trencament:
Una de les causes principals d'aquest fet sembla haver estat el tancament de l'estret de Turgai, que uní Europa i Àsia i posà fi a l'aïllament geogràfic d'Europa, permetent així migracions massives d'espècies entre ambdós continents. A més, l'obertura del passatge de Drake accentuà el corrent circumpolar antàrtic, iniciant així un refredament progressiu que causà la formació d'un casquet de glaç a l'Antàrtida,[43] així com la formació d'una capa d'aigua freda sobre el fons oceànic. La formació de casquets provocà una important baixada del nivell del mar i accentuà l'albedo de la Terra, reflectint la radiació solar i causant un gran descens de les temperatures. La capa d'aigua freda provocà que moltes de les espècies que vivien en aigües càlides desapareguessin, deixant una fauna molt poc diversa. El canvi climàtic que estava tenint lloc seria la primera fase de les primeres glaciacions polars.
Els mamífers patiren una gran renovació. Els tàxons de mamífers endèmics europeus foren substituïts per immigrants asiàtics, extingint-se així més de la meitat dels mamífers europeus, i afectant d'aquesta manera la resta de la flora i fauna. Els mol·luscs també patiren una gran renovació, especialment a la costa oest dels Estats Units i la plana costanera del nord del Golf de Mèxic.[44]
Una característica de la Grande Coupure era l'extinció aparent de tots els primats europeus; la descoberta recent d'un omòmid de la mida d'un ratolí de principis de l'Oligocè,[45] reflectint les millors possibilitats de supervivència dels mamífers petits, refutà aquesta hipòtesi.
Impactes de meteorit
Algunes teories assenyalen l'impacte d'un meteorit sobre Sibèria com a causa principal de la Grande Coupure, a causa d'anomalies trobades en les traces d'iridi, un element associat als impactes de meteorits. L'impacte hauria tingut lloc fa aproximadament trenta-quatre milions d'anys.[46][47] Inicialment es considerà un únic esdeveniment, però més endavant es plantejà un patró d'extinció en massa esglaonada, amb diversos impactes de cometes o meteorits.[48][49][50] Tanmateix, aquest model d'extinció esglaonada fou posteriorment descartat quan es feu evident que els impactes foren anteriors a les extincions,[51] cosa que fou confirmada més endavant gràcies a l'estudi de múltiples talls i sondejos oceànics.[52] Aquests sondejos han estat datats amb gran precisió mitjançant l'anàlisi dels foraminífersplànctonics, arribant a la conclusió que la seva extinció no fou causada pels impactes.[53]
El descobriment posterior de quarsos amb metamorfismes de xoc i espinel·les riques en níquel,[54][55][56] així com el descobriment de diversos cràters a Sibèria i Nord-amèrica, han confirmat que fa aproximadament 35,6 milions d'anys tres grans meteorits impactaren contra la Terra.[57] Alguns autors han suggerit que aquests impactes acceleraren el refredament global,[58][59] tot i que les dades isotòpiques no donen suport a aquesta teoria.[43]
Wadi al-Hitan (وادي الحيتان, 'vall de les balenes' en àrab) és una regió del desert occidental d'Egipte que conté importants restes fòssils de cetacis primitius. Aquestes restes representen un dels principals registres de la història de l'evolució de les espècies: la transformació d'animals terrestres en animals aquàtics soferta per les balenes. Els fòssils trobats a Wadi al-Hitan permeten saber que, en temps de l'Eocè, el que actualment és el desert del Sàhara era un mar som de l'oceà de Tetis.
Els fòssils complets o gairebé complets de Zeuglodon són les troballes més importants que s'han fet a la vall, cosa que li ha guanyat el sobrenom de "Vall dels Zeuglodon". Dorudon és un altre cetaci prehistòric trobat a Wadi al-Hitan. El 2005 la vall fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La Formació del Green River és una formació geològica que s'estén al nord de Utah, l'oest de Colorado i el sud-oest de Wyoming (Estats Units). Conté dues zones distintes de fangs llimosos molt fins, que destaquen per la seva conservació d'una gran diversitat de fòssils complets i detallats. La zona més productiva, anomenada zona de 18 polzades, consisteix en una sèrie de varves i capes laminades de fang que contenen molts peixos i altres fòssils i representa uns quatre mil anys de dipòsits. La segona zona fossilífera és una capa no laminada d'una mica menys de dos metres de gruix que també conté fòssils detallats, però és més difícil extreure'ls perquè no es compon de làmines separables.[60]
Seymour Island és una de les setze grans illes al voltant de la punta de la península antàrtica.
El capità noruecCarl Anton Larsen descobrí fòssils a l'illa el 1882, en el seu primer viatge a Seymour Island a bord del vaixell Jason. Des d'aleshores, l'illa ha estat objecte d'investigacions paleontològiques.
S'hi ha estudiat intensivament el refredament del clima de l'Eocè, un procés que culminà en l'inici de la glaciació de l'Antàrtida. Estudis del carbonat de diversos punts de l'oceà Antàrtic suggereixen que, en lloc de tractar-se d'una baixada monotònica de la temperatura durant aquesta època, a l'Eocè mitjà hi hagué un breu episodi d'escalfament. També s'hi han estudiat molts fòssils, com ara pingüins extints, alguns bivalves, altres animals i algunes plantes.[61]
L'Argila de Londres és un dipòsit marí conegut pels seus fòssils. És el jaciment més important de l'Ipresià del sud d'Anglaterra, i l'únic lloc d'Europa on es troba una varietat de fòssils vegetals de l'Eocè inferior.
L'argila fou dipositada en un mar que arribava als dos-cents metres de profunditat a la seva regió oriental. S'han trobat fins a cinc cicles de deposició (el que representa una transgressió seguida per una reducció de la profunditat del mar), sobretot a la regió occidental, més soma. Cada cicle comença amb material bast (incloent-hi còdols de sílex arrodonits) i acaba amb una argila cada vegada més sorrenca.[62]
Hi són abundants els fòssils de plantes, incloent-hi fruits i llavors. Fa gairebé tres segles que es recullen fòssils vegetals de l'Argila de Londres, i se n'han descrit unes 350 espècies. Això fa que la flora de l'argila de Londres sigui una de les més diverses en fruits i llavors fòssils.[63]
El jaciment de Messel (Hessen, Alemanya) és una antiga pedrera de pissarra bituminosa que comprèn la mostra més ben conservada de la fauna i flora geiseltalianes que es coneix. En molts altres jaciments, trobar esquelets parcials ja és molt, però a Messel hi ha nombrosos casos de conservació completa, que en alguns casos significa que fins i tot han quedat conservats el pelatge, les plomes o les marques de la pell. La diversitat d'espècies també és molt sorprenent (gràcies, en part, a les erupcions de gas). Entre d'altres, al jaciment s'hi han trobat:[64]
Més de deu mil peixos fossilitzats pertanyents a diverses espècies
Milers d'insectes aquàtics i terrestres, alguns dels quals encara conserven la coloració
↑ 10,010,1Pagani, M.; Pedentchouk, N., Huber, M., Sluijs, A., Schouten, S., Brinkhuis, H., Sinninghe Damsté, J.S., Dickens, G.R., Others, «Arctic hydrology during global warming at the Palaeocene/Eocene thermal maximum». Nature, 442, 7103, 2006, pàg. 671-675.
↑Chatterjee, Sankar «The Rise of Birds». Johns Hopkins University Press, 1997.
↑Mourier-Chauviré, Cécile «Une nouvelle famille de Perroquets (Aves, Psittaciformes) dans l'Eocène supérieur des Phosphorites du Quercy». Geobios, Mémoire Spécial, 14, 1992, pàg. 169-177.
↑H.G. Stehlen, 1910. "Remarques sur les faunules de Mammifères des couches eocenes et oligocenes du Bassin de Paris," in Bulletin de la Société Géologique de France,4'.9, pp 488-520.
↑Meike Kohler i Salvador Moya-Sola, "A finding of Oligocene primates on the European continent," a Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States 96.25 (7 desembre 1999), pp 14664-14667
↑Hut, P., Álvarez, W., Elder, W.P., Hansen, T., Kauffman, E.G., Keller, G., Shoemaker, E.M., Weissman, P.R. «Comet showers as a cause of mass extinctions». Nature, 329, 1987, pàg. 118-126.
↑Keller, G. «Stepwise mass extinctions and impact events: Late Eocene and early Oligocene». Marine Micropaleontology, 13, 1986, pàg. 267-293.
↑Kauffman, E.G. «The dynamics of marine stepwise mass extinction». Revista Española de Paleontología, Extraordinario, 1988, pàg. 57-71.
↑Gonzalvo, C. & Molina, E. «Bioestratigrafía y cronoestratigrafía del tránsito Eoceno-Oligoceno en Torre Cardela y Massignano (Italia)». Revista Española de Paleontología, 7, 2, 1992, pàg. 109-126.
↑Molina, E., Gonzalvo, C., Ortiz, S., Cruz, L.E. «Foraminiferal turnover across the Eocene-Oligocene transition at Fuente Caldera, southern Spain: no cause-effect relationship between meteorite impacts and extinctions». Marine Micropaleontology, 58, 2006, pàg. 270-286.
↑Poag, C.W., Mankinen, E., Norris, R.D.. «Late Eocene Impacts: Geologic Record, Correlation and Paleoenvironmental Consequences». A: From Greenhouse to Icehouse. Nova York: Columbia University Press, 2003, p. 495-510. ISBN 0-231-12716-2.
↑Sumbler, M.G.. London and the Thames Valley (en anglès). 4a edició. British Geological Survey, 1996 (British Regional Geology series). ISBN 0-11-884522-5.
↑Collinson, Margaret E. The Palaeontological Association. Fossil plants of the London Clay (en anglès). Wiley-Blackwell, 1983. ISBN 978-0901702265.
Lanskap Aznalcollar. Aznalcóllar merupakan sebuah kota yang terletak di wilayah Provinsi Sevilla, Andalusia, Spanyol Lihat juga Daftar munisipalitas di Seville Daftar munisipalitas di Spanyol lbsKota di Provinsi Sevilla Aguadulce Alanís Albaida del Aljarafe Alcalá de Guadaíra Alcalá del Río Alcolea del Río Algámitas Almadén de la Plata Almensilla Arahal Aznalcázar Aznalcóllar Badolatosa Benacazón Bollullos de la Mitación Bormujos Brenes Burguillos Camas Cantillana Carmona Carrió...
Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada Desember 2023. Nattasha BunprachomNama asalณัฐฐชาช์ บุญประชมLahirRawiwan Bunprachom19 Februari 1987 (umur 37)Bangkok, ThailandKebangsaanThaiNama lainYoghurt / Yo (Nickname) Nattasha BunprachomPendidikanUniversitas Chula...
Association football league in Peru Football leagueLiga 1Organising bodyPeruvian Football FederationFounded1912; 112 years ago (1912)First season1912CountryPeruConfederationCONMEBOLNumber of teams18Level on pyramid1Relegation toLiga 2Domestic cup(s) Copa Bicentenario Supercopa Peruana International cup(s) Copa Libertadores Copa Sudamericana Current championsUniversitario (27th title) (2023)Most championshipsUniversitario (27 titles)Most appearancesLeao Butrón (643)Top goals...
PUBG Mobile BerdasarkanPUBG: Battlegrounds Publikasi19 Maret 2018GenreBattle royaleKarakterVictor, Sara, Carlo dan Andy Karakteristik teknisPlatformiOS dan Android MesinUnreal Engine 4Modepermainan video multipemain Format kode Daftar 30 Informasi pengembangPengembangLightSpeed & Quantum StudioPenyuntingKrafton Tencent Games VNG (en) KomponisTom SaltaBrian TylerPenerbitTencent GamesSumber kode Google Playcom.tencent.ig iTunes Store1330123889 Informasi tambahanSitus webpubgmobile.com…...
Anna Eshoo Anna A. Georges Eshoo /ˈɛʃuː/ (lahir 13 Desember 1942) adalah seorang anggota DPR Amerika Serikat yang menjabat sejak 1993. Ia adalah anggota Partai Demokrat. Ia adalah satu-satunya Asiria Amerika dalam Kongres, dan juga salah satu dari hanya dua anggota kongres perempuan berdarah Armenia, selain Jackie Speier. Ia memiliki darah Asiria dari pihak ayahnya dan darah Armenia dari pihak ibunya.[1] Referensi ^ Congresswoman Anna Eshoo and denial of her Assyrian background di...
Teater NMB48NMB48劇場 (NMB48 Theater)Nama sebelumnyaBase Yoshimoto (baseよしもと)Informasi umumAlamat12-7 Namba SennichimaeKotaChūō-ku, OsakaNegaraJepangPeletakan batu pertama1996RampungMaret 1999Dibuka1 Januari 2011PemilikKyoraku Yoshimoto HoldingsInformasi lainKapasitas tempat duduk239[1] (tanpa penonton berdiri) Teater NMB48 berada di lantai basemen Gedung Yes-Namba. Teater NMB48 (NMB48劇場code: ja is deprecated , NMB48 Gekijō) atau NMB48 Theater adalah teater khusus unt...
Railway station in Namibia The engine Hope, plinthed at the station, c. 1948 Walvis Bay railway station is a railway station serving the port city of Walvis Bay in Namibia. It is part of the TransNamib railway network. Overview The first state railway line in German South West Africa was the connection between Swakopmund and Windhoek, built in 1902 during Imperial Germany's colonial rule. In 1914 this line was extended to Walvis Bay, with a railtrack very close to the shore of the Atlantic Oc...
Cantonese soup Pork lung soup with apricot juice (杏汁豬肺湯) Lou fo tong (Chinese: 老火湯) is a distinctive variety of soup in Cantonese cuisine popular among Chinese people in Guangdong, Hong Kong, Macau, and overseas. These soups are usually made by simmering various vegetables, fruits, meat or Chinese herbs in a pressure cooker, vacuum cooker, claypot, wok or clay jar for a few hours, and are believed to have skincare, heart-protective, vision-enhancing, bile-reducing, and bon...
Pour l'épisode de série télévisée, voir Amour, Gloire et Bonté. Si ce bandeau n'est plus pertinent, retirez-le. Cliquez ici pour en savoir plus. Cet article ne cite pas suffisamment ses sources (janvier 2024). Si vous disposez d'ouvrages ou d'articles de référence ou si vous connaissez des sites web de qualité traitant du thème abordé ici, merci de compléter l'article en donnant les références utiles à sa vérifiabilité et en les liant à la section « Notes et référen...
Seorang bayi digendong ibunya, bersama dengan nenek dan nenek buyutnya. Dengan demikian, para wanita itu merupakan nenek moyang bayi. Leluhur atau nenek moyang merupakan nama yang normalnya dikaitkan pada orang tua maupun orang tua leluhur (seperti kakek nenek, cucu, dan seterusnya). Menurut teori evolusi, spesies yang memiliki leluhur yang sama disebut sebagai turunan bersama. Dengan berpendapat bahwa semua leluhur tak terkait, seseorang memiliki leluhur 2n dalam generasi ke-n sebelum dia da...
French politician Éric PaugetMember of the National Assemblyfor Alpes-Maritimes's 7th constituencyIncumbentAssumed office 21 June 2017Preceded byJean LeonettiVice-President of Soyons libresIncumbentAssumed office February 2018PresidentValérie Pécresse Personal detailsBorn (1970-08-18) 18 August 1970 (age 53)Antibes, FrancePolitical partyThe Republicans (2015–present)Other politicalaffiliationsRally for the Republic (1995–2002)Union for a Popular Movement (2002–2005)Occup...
Artikel atau sebagian dari artikel ini mungkin diterjemahkan dari List of Nobel Peace Prize laureates di en.wikipedia.org. Isinya masih belum akurat, karena bagian yang diterjemahkan masih perlu diperhalus dan disempurnakan. Jika Anda menguasai bahasa aslinya, harap pertimbangkan untuk menelusuri referensinya dan menyempurnakan terjemahan ini. Anda juga dapat ikut bergotong royong pada ProyekWiki Perbaikan Terjemahan. (Pesan ini dapat dihapus jika terjemahan dirasa sudah cukup tepat. Lihat pu...
David Hilbert La teoria della dimostrazione è la branca della logica matematica che considera le dimostrazioni a loro volta come oggetti matematici, facilitando la loro analisi con tecniche matematiche. Le dimostrazioni sono solitamente presentate come strutture dati definite induttivamente (ad esempio, liste o alberi), costruite secondo gli assiomi e le regole di inferenza del sistema logico. La teoria della dimostrazione non solo gioca un ruolo primario nella teoria dei linguaggi di progra...
1965 single by the AnimalsIt's My LifeSingle by the Animalsfrom the album The Best of The Animals B-sideI'm Going to Change the World (Non-album track)Released22 October 1965Recorded10 September 1965[1]GenreRockLength3:09LabelColumbia (UK) MGM (US)Songwriter(s)Roger Atkins, Carl D'ErricoProducer(s)Mickie Most[2]The Animals singles chronology We Gotta Get Out of This Place (1965) It's My Life (1965) Inside-Looking Out (1966) It's My Life is a song written by New York City songw...
For the municipality, see Tundzha municipality. River in Bulgaria, TurkeyTundzha, TuncaThe Tunca River at Edirne, TurkeyLocationCountryBulgaria, TurkeyPhysical characteristicsSource • locationeast of Botev Peak, Stara Planina, Bulgaria • coordinates42°43′40″N 24°58′10″E / 42.72778°N 24.96944°E / 42.72778; 24.96944 • elevation1,940 m (6,360 ft) Mouth • locationMaritsa ...
Jesse Eisenberg Eisenberg en 2023Información personalNombre de nacimiento Jesse Adam EisenbergNacimiento 5 de octubre de 1983 (40 años)Queens, Nueva York, Estados UnidosResidencia Bloomington Nacionalidad EstadounidenseEtnia JudíoReligión JudaísmoLengua materna Inglés estadounidense Características físicasAltura 1,71 m (5′ 7″)Cabello Castaño FamiliaCónyuge Anna Strout (matr. 2017)Pareja Mia Wasikowska (2013-2015)Hijos 1EducaciónEducado en The New SchoolUniversidad...
Village and municipality in Slovakia Košice-okolie District Bidovce (Hungarian: Magyarbőd) is a village and municipality in Košice-okolie District in the Kosice Region of Slovakia. Genealogical resources The records for genealogical research are available at the state archive Statny Archiv in Kosice, Slovakia Roman Catholic church records (births/marriages/deaths): 1789-1918 (parish B) Greek Catholic church records (births/marriages/deaths): 1788-1912 (parish B) Lutheran church records (bi...
Sahat Manaor Panggabean Kepala Badan Karantina Indonesia ke-1PetahanaMulai menjabat 14 September 2023PresidenJoko WidodoPendahuluJabatan baruPenggantiPetahana Informasi pribadiLahir21 April 1967 (umur 57)Sumatera Utara, IndonesiaKebangsaan IndonesiaPartai politikIndependenAlma materUniversitas Riau (Ir.) Universitas Indonesia (Dr.)PekerjaanBirokratSunting kotak info • L • B Dr. Ir. Sahat Manaor Panggabean (lahir 21 April 1967) adalah seorang birokrat dan peneli...
Procedure in machine learning and statistics This article includes a list of general references, but it lacks sufficient corresponding inline citations. Please help to improve this article by introducing more precise citations. (July 2010) (Learn how and when to remove this message) Part of a series onMachine learningand data mining Paradigms Supervised learning Unsupervised learning Semi-supervised learning Self-supervised learning Reinforcement learning Meta-learning Online learning Batch l...
