Enric Soler i Godes va nàixer a Castelló el 5 de març de 1903, a un ambient intel·lectual, el seu pare era mestre, i la família posseïa una impremta i una llibreria. Gràcies a aquest ambient va adquirir un alt nivell cultural que el va influir a tota la seua obra. De fet va començar la seua carrera periodística amb tan sols 14 anys a Castelló de la Plana, al diari La Provincia Nueva. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Tarragona, on va ser deixeble de Pompeu Fabra. L'any 1923 va aprovar les oposicions a mestre i va començar el seu treball l'escola del districte de Chantada, Lugo. Posteriorment va exercir de mestre a Ortells (Els Ports) i el 1930 va prendre possessió de la seua plaça a Sant Joan de Moró (La Plana Alta).
Després de la guerra civil espanyola, i com a conseqüència d'haver pres part al bàndol republicà, fou sotmès a un consell de guerra el 1940, del qual en fou absolt, però fou sancionat a separació de dos anys de la seva professió i traslladat cinc anys fora de la província de Castelló. Va romandre aquest temps a Cantàbria, estudiant la correspondència entre Marcelino Menéndez Pelayo amb Teodor Llorente i Olivares. El 1945 va tornar i el 1949 ajudà Carles Salvador a engegar la secció filològica de Lo Rat Penat. En tornar al País Valencià, al desembre de 1946, obtindria plaça de mestre al poble de Benifaió, a l'Escola Santa Bàrbara, on va exercir fins a la seua jubilació el 1968.
Va morir a València l'any 1993.
Obra
Enric Soler i Godes va desenvolupar una intensa tasca literària. Les seues obres estan relacionades amb temes molt diversos: biografia, història, folklore i tradicions... Va col·laborar des de ben jove a la premsa local de l'època. Posteriorment va publicar els seus articles també en almanacs, anuaris fallers, revistes literàries i pedagògiques d'àmbit nacional, entre altres. Va escriure també diversos llibres, tres dels quals estaven dedicats a la poesia.
Obra pedagògica
El 1932, Enric Soler i Godes va assistir a l'Escola d'Estiu de Barcelona, la qual cosa el va posar en contacte amb l'avantguarda pedagògica del moment, especialment amb les tècniques Freinet. Influït per aquestes tècniques i per les teories de l'Escola Nova, intentà transformar els mètodes pedagògics imperants en un de nou, caracteritzar per l'ensenyança participativa dels alumnes, la difusió de l'educació a tota la societat i el foment del coneixement de l'entorn i la llengua pròpia. És considerat precursor del moviment de renovació pedagògica a terres valencianes.
Soler i Godes va aplicar aquesta tècnica a l'escola de Sant Joan De Moró. Els alumnes creaven textos on reflectien experiències i fets personals de la seua vida, els quals eren impresos i publicats a una revista infantil. El resultat va ser la revista Sembra (1936-1939) que constitueix un dels trets d'identitat de l'obra pedagògica de Soler i Godes.
Soler i Godes va formar part d'una generació que va posar en l'agenda del valencianisme i el progressisme la qüestió de la renovació pedagògica, especialment als anys de la República, i alhora van introduir a l'aula noves tècniques i mètodes d'ensenyament de la llengua.
1981Jaume I (1276-1876) Primer Centenari del seu traspàs
Obra gràfica
Aquesta és l'activitat menys coneguda de Soler i Godes. Als 14 anys va començar a il·lustrar textos escolars, sent una de les seues primeres obres L'Enciclopedia Rápida escrita pel seu pare. Va participar a diverses revistes com a humorista gràfic. Feia vinyetes de caràcter popular i festiu, amb personatges de carrer, capellans, xiquets...
Influència
Exposició Enric Soler i Godes a la biblioteca de la UJI
A l'any 1999 es va fundar la Càtedra Fundació que porta el nom d'Enric Soler i Godes, l'objectiu de la qual és promoure les relacions entre tots els nivells de educatius i el foment de la investigació pedagògica, la innovació educativa i l'ensenyament del valencià. Ha estat creada amb el suport de la Diputació de Castelló, l'Ajuntament de Castelló de la Plana, la Universitat Jaume I i la família del mestre, i compta amb el patrimoni donat per la família del mestre i pel Moviment de Cooperatives de l'Escola Popular Valenciana, integrat per llibres que el mateix Soler i Godes va imprimir en la seua impremta manual, per obres valencianes, de la resta d'Espanya i de Sud-amèrica, que van usar aquest aparell per reproduir-se, i per la seua biblioteca particular sobre temes educatius. Aquest legat es troba al fons de la Biblioteca universitària de la UJI, la qual es compromet a difondre i posar-los a disposició dels investigadors i de les investigadores.
Podem observar la seva influència també en els premis que porten el seu nom.
Premi Soler i Godes al millor article d'un llibret de falla, que concedeix la Federació de Lletres Falleres.
Premi Enric Soler i Godes a la innovació educativa que lliura la càtedra Soler i Godes
