Van fer les seves primeres armes en el moment d'un conflicte entre el seu pare i el bisbe de Metz, Bucard d'Avesnes; després va servir a Ferri III, duc de Lorena. Es disposava a marxar a combatre a Terra Santa quan va morir el seu pare.
La guerra no va trigar a esclatar entre França i Anglaterra i Enric es va trobar implicat en els conflictes, que es van acabar el 4 de juny de 1301 pel tractat de Bruges. Enric va haver de cedir algunes fortaleses al seu poderós veí, però sobretot retre homenatge a Felip IV de França per a una part del seu comtat que serà anomenat el Barrois Movedís, i es va comprometre a anar a Xipre per combatre l'infidel.
Va anar al Regne de Nàpols amb l'objectiu d'embarcar-se per a l'Orient. A Nàpols va prestar ajuda al reiCarles II, qui va haver de rebutjar una invasió del rei Frederic I de Sicília. Fou greument ferit en el transcurs d'un enfrontament i va morir poc després.
Joana (1295 † 1361), casada amb Joan, comte de Warren, de Sussex i de Strathein. El matrimoni fou anul·lat el 1315, i Joana serà regent del Ducat de bar a partir de 1354 (any en què el comtat de Bar fou elevat a ducat).
Fonts
Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994