Elionor d'Anglaterra (Windsor, Anglaterra 1269 - Gant, Bèlgica 29 d'agost del 1298), princesa d'Anglaterra i reina consort d'Aragó (1285-1291).
Nasqué al castell de Windsor el 17 de juny de 1264, sent la cinquena filla del rei Eduard I d'Anglaterra i de la seva primera muller, Elionor de Castella i Lleó.[1] Fou germana per tant del rei Eduard II d'Anglaterra.
Es casà el 15 d'agost de 1282 per poders amb Alfons III d'Aragó, que el 1285 va esdevenir comte-rei de la Corona d'Aragó per la mort del seu pare Pere el Gran. D'aquest matrimoni no en nasqué cap fill ja que Alfons III va morir quan s'anaven a conèixer el 1291.[1]
El 1293, dos anys després de quedar vídua, es va casar amb Enric III, comte de Bar, amb qui va tenir dos fills. Va morir l'agost de 1298 i és enterrada a l'abadia de Westminster.[1]
Referències