Emil Weyr

Dibuix de Jan Vilímek (vers 1880)
Biografia
Naixement	31 agost 1848 Praga (Txèquia)
Mort	25 gener 1894 (45 anys) Viena (Àustria)
Sepultura	Cementiri Olšany (Praga) 50° 04′ 50″ N, 14° 28′ 00″ E / 50.080446°N,14.466769°E / 50.080446; 14.466769
Formació	Escola Politècnica de Praga Universitat de Leipzig
Tesi acadèmica	Vier gedruckte Abhandlungen aus den Sitzungsberichten der Wiener Akademie (1869)
Director de tesi	Carl Neumann i Wilhelm Scheibner
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, geometria i activitat traductora
Ocupació	Matemàtiques
Organització	Universitat de Praga Universitat de Viena
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Influències	Luigi Cremona
Obra
Estudiant doctoral	Gustav Kohn, Wilhelm Wirtinger, Alfred Tauber, Robert von Daublebsky, Karl Carda (en) i Robert Daublebsky von Sterneck der Jüngere
Família
Cònjuge	Marie Waniek von Domyslowa
Fills	František Weyr
Pare	Frantisek Weyr i Marie Rumplová
Germans	Eduard Weyr

Emil Weyr (Praga, 31 d'agost de 1848 - Viena, 25 de gener de 1894) va ser un matemàtic txec, professor de la universitat de Viena.

Weyr era fill d'un professor d'institut de física i matemàtiques. De 1859 a 1865 va fer els seus estudis secundaris a la Deutsche Realschule del carrer Mikulandská de Praga (els seus pares parlaven alemany i només utilitzaven el txec com segona llengua). A partir de 1865 va estudiar a l'Escola Politècnica de Praga amb el professor Heinrich Durège qui el va concencer d'acabar els seus estudis universitaris a la universitat de Leipzig, en la qual es va doctorar el 1869, dirigit per Carl Neumann.^[1] Aquest mateix any i el següent, van publicar-se dos dels seus llibre més importants: Theorie der mehrdeutigen geometrischen elementargebilde (Teoria de les estructures geomètriques elementals ambigües, 1869) i Geometrie der räumlichen Erzeugnisse ein-zwei-deutiger Gebilde (Geometria dels productes espacials d'entitats unidimensionals, 1870).^[2]

El 1870, quan estava planejant un viatge d'estudis a París, va esclatar la guerra francoprussiana i va decidir canviar la seva destinació, anant a Itàlia, on va conèixer els professors Luigi Cremona i Felice Casorati,^[3] els quals van exercir una forta influència en la seva obra (sobre tot, el primer).

En retornar a Praga, va ser nomenat professor de l'Escola Politècnica de Praga i, posteriorment, el 1875, de la universitat de Viena,^[4] ciutat en què va morir el 1894.

Weyr va escriure uns quants texts importants de geometria en txec, en alemany, en francès i en italià. Va fer alguns descobriments en geometria projectiva^[5] i també es va interessar en la seva història, escrivint un llibre sobre la geometria de l'antic Egipte: Ueber die Geometrie der alten Aegypter (1884).

• Bečvářová, Martina; Bečvář, Jindřich; Škoda, Jan «Emil Weyr und sein italienischer Aufenthalt» (en alemany). Sudhoffs Archiv, Vol. 92, Num. 1, 2008, pàg. 98-113. ISSN: 0039-4564.
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Kohn, Gustav «Emilio Weyr» (en italià). Rendiconti del Circolo Matematico di Palermo, Vol. 9, Num. 1, 1895, pàg. 260-262. DOI: 10.1007/BF03012868. ISSN: 0009-725X.
• Vetter, Quido; Archibald, Raymond Clare (tr. i ed.) «The Development of Mathematics in Bohemia» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 30, Num. 2, 1923, pàg. 47-58. ISSN: 0002-9890.

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Emil Weyr» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)