PROFILPELAJAR.COM

Carl Gottfried Neumann
	;
Biografia
Naixement	7 maig 1832 ; Königsberg (Prússia)
Mort	27 març 1925 (92 anys); Leipzig (Alemanya)
Sepultura	Neuer Johannisfriedhof de Leipzig 51° 20′ 11″ N, 12° 23′ 25″ E / 51.336443°N,12.390271°E
Geheimrat
Dades personals
Formació	Universitat de Königsberg
Tesi acadèmica	De problemate quodam mechanico, quod ad primum integralium ultraellipticorum classem revocatur i Explicare tentatur, quomodo fiat, ut lucis planem polarisationis per vires electricas vel magneticas declinetur (1855 i 1858)
Director de tesi	Friedrich Julius Richelot i Eduard Heine
Es coneix per	Condició de frontera de Neumann; Operador de Neumann-Poincaré; Polinomi de Neumann; Séries de Neumann
Activitat
Camp de treball	Equació integral i matemàtiques
Lloc de treball	Leipzig ; Tübingen
Ocupació	Matemàtiques
Organització	Universitat de Halle; Universitat de Basilea; Universitat de Tubinga; Universitat de Leipzig
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–); Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1869–); Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL ; Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Acadèmia de Ciències de Göttingen
Alumnes	Hugo von Seeliger
Obra
Estudiant doctoral	Ernst Neumann; William Edward Story; Emil Weyr
Família
Cònjuge	Hermine Mathilde Elise Klose
Pares	Franz Ernst Neumann i Luise Florentine Hagen
Germans	Friedrich Julius Neumann; Luise Neumann; Franz Ernst Christian Neumann
Premis
	(1903) Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts; Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències; Pour le Mérite ;

Carl Gottfried Neumann (1832-1925) va ser un matemàtic alemany.

Vida i Obra

El seu pare era el físic Franz Ernst Neumann i la seva mare era cunyada del matemàtic Friedrich Bessel.^[1] Va fer els seus estudis a Königsberg, on va establir relacions d'amistat amb els seus professors universitaris, Richelot i Hesse. Després de obtenir el doctorat el 1855, va llegir la seva tesi d'habilitació a la universitat de Halle el 1858, sota la supervisió d'Eduard Heine.

A continuació va estar fent de professor ajudant a les universitats de Halle (1858-1863), Basilea (1863-1865) i Tubinga (1865-1868). El 1869 va ser nomenat catedràtic de la universitat de Leipzig, substituint el difunt Moebius. La resta de la seva carrera acadèmica serà en aquesta universitat de la que es va retirar el 1911.^[2]

El 1864 es va casar amb Hermine Mathilde Elise Klose, qui va morir el 1875 sense haver tingut descendència.

Des de 1869, Neumann va ser fundador i editor (juntament amb Alfred Clebsch) de la prestigiosa revista Mathematische Annalen, que encara es publica avui en dia.^[3]

La seva lliçó inaugural a la universitat de Leipzig el 1869, va ser tota una declaració de principis, en la que establia la necessitat d'axiomatització de la física, de tal forma que les matemàtiques permetin el desenvolupament d'una teoria.^[4]

Tot i dedicar gairebé tota la seva recerca a la física matemàtica, Neumann no va entrar mai en les discussions dels principis sinó que només va estar interessat en el seu vessant matemàtic, deixant als físics l'experimentació.^[5] Els seus treballs més importants van ser en electrodinàmica, fent ús del concepte de potencial.^[6]

Referències

↑ Kolak, 2007, p. 1557.
↑ Disalle, 1993, p. 346-347.
↑ Kolak, 2007, p. 1558.
↑ Schlote, 2013, p. 126-127.
↑ Jungnickel i McCormmach, 1986, p. 181.
↑ Jungnickel i McCormmach, 1986, p. 182.

Bibliografia

Disalle, Robert «Carl Gottfried Neumann» (en (anglès)). Science in Context, Vol. 6, Num. 1, 1993, pàg. 345-353. ISSN: 0269-8897.
Jungnickel, Christa; McCormmach, Russell. Intellectual Mastery of Nature (en (anglès)). University of Chicaho Press, 1986. ISBN 0-226-41581-3.
Kolak, Daniel. «Neumann, Carl Gottfried». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Springer, 2007, p. 1557-1558. ISBN 978-0-387-31022-0.
Schlote, Karl Heinz. «The Emergence of Mathematical Physics at the University of Leipzig». A: Evelyne Barbin, Raffaele Pisano (eds.). The Dialectic Relation Between Physics and Mathematics in the XIXth Century (en (anglès)). Springer, 2013, p. 121-137. ISBN 978-94-007-5379-2.

Vegeu també

Polinomi de Neumann

Enllaços externs

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Carl Neumann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
Wussing, H. «Neumann, Carl Gottfried». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 maig 2017].