El nucli es formà al segle XIX, a partir de dos carrers pràcticament paral·lels, anomenats els Casots i sota-Casots.[2] Durant el segle XIX i a principis del XX es van obrir mines de carbó.[1] El 1989 es va descobrir el jaciment paleontològic, anomenat els Casots, un dels jaciments del Miocè Mitjà més importants d'Europa, on s'hi han trobat restes de mamífers de més de setze milions d'anys d'antiguitat,[3]
Llocs d'interès
La capella de la Maternitat de la Mare de Déu, d'estil neoromànic rural, construït amb blocs de pedra irregulars lligats amb ciment, de nau única amb absis semicircular i teulada a doble vessant.[4]
Can Llopart de la Costa, una masia de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues vessants, propietat de Caves Llopart.[5]
Torre de Can Llopart, torre de guaita protegida com a bé cultural d'interès local, propera a Can Llopart de la Costa.[6]
Cal Figueres, masia del segle xvii, a la propietat de les Caves Oliver-Batllori.[7]
El Castell de Subirats, edifici més representatiu de la defensa de la frontera de la Marca del Penedès a principis del segle x.[8]
Patronat Familiar de Subirats, centre cultural.[9]
Font dels Casots, decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat, amb la mateixa estètica que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal.[10]
Com a indrets d’interès natural, la propera font del Vidal o del Manar,[11] i les Flandes dels Casots.[12]
Galeria
Caves Llopart
Cal Figueres
Jaciment paleontològic
Castell de Subirats
Referències
↑ 1,01,1Querol i Rovira, Carles. Subirats. Conèixer el seu atractiu, viure'l i gaudir-lo. Ajuntament de Subirats i Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, 2008, p. 44. ISBN 978-84-96995-03-1.
↑«Can Llopart de la Costa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
↑«Torre de Can Llopart». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
↑«Cal Figueres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
↑El Castell de Subirats dins de Tribuna d'Arqueologia. Barcelona, 2006. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura