PROFILPELAJAR.COM

Elizabeth Anderson
	(2019)
Biografia
Naixement	5 desembre 1959 (65 anys); Boston (Massachusetts)
Formació	Universitat Harvard ; Swarthmore College - Grau en Arts ; Manchester High School (en)
Director de tesi	John Rawls
Activitat
Camp de treball	Estudis de la dona, filosofia, feminisme, política social, filosofia política, ètica i filosofia de la ciència
Ocupació	filòsofa, professora d'universitat
Ocupador	Universitat de Michigan (1987–) ; Swarthmore College (1985–1986)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (2008–)
Premis
	(2019) Beques MacArthur; (2013) Beca Guggenheim ;
Lloc web	www-personal.umich.edu…

Elizabeth Anderson (Boston, 5 de desembre de 1959) és una filòsofa estatunidenca i professora a la Universitat de Michigan, especialista en filosofia política, ètica i feminisme filosòfic.^[1]

Trajectòria

Criada a Central Manchester, Anderson es va graduar a la Manchester High School el 1977. El seu pare, un enginyer de United Technologies, li va fer despertar l'interès per la filosofia llegint amb ella a John Stuart Mill i Plató. Anderson es va llicenciar en filosofia a la universitat Swarthmore College el 1981^[2] i es va doctorar el 1987 a la Universitat Harvard.^[1]

Va ser elegida membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències el 2008.^[3]^[4]^[5] El 2019 va rebre una Beca MacArthur i el 2021 va ser elegida membre de la Societat Filosòfica Americana.^[6]

Pensament

La recerca d'Anderson cobreix qüestions de filosofia social, filosofia política i ètica, com ara la teoria democràtica, la igualtat social i dret nord-americà, la integració racial, els límits ètics dels mercats, les teories del valor, les teories de l'elecció racional, les filosofies de John Stuart Mill i John Dewey, l'epistemologia feminista i la filosofia de la ciència.^[7]

El treball més citat d'Anderson és el seu article a la revista Ethics, titulat «What is the Point of Equality?»,^[8] on critica durament l'«igualitarisme de la sort», una visió contemporània defensada per escriptors com Ronald Dworkin, i advoca per una comprensió més relacional de la igualtat basada en principis democràtics.^[9]

El llibre d'Anderson The Imperative of Integration^[10] va ser guanyador del Joseph B. Gittler Award 2011 per la Societat Filosòfica Americana, per «una contribució acadèmica destacada en el camp de la filosofia d'una o més de les ciències socials».^[11] També és autora de Value in Ethics and Economics^[12] i de dotzenes d'articles.^[13]

En nombroses conferències i publicacions, Anderson ha explorat l'ètica del treball en termes dels seus orígens i de la influència continuada en la cultura.^[14]^[15] Gran part de la seva obra se centra en la cultura i la història dels Estats Units, tot i que també és aplicable als països europeus capitalistes. Anderson recupera el Max Weber de L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (1905). Els calvinistes creien que per entrar al cel i convertir-se en sant, cal tenir fe, i per això cal mirar l'acció, en concret l'ètica de treball d'una persona, i la mandra era vista com una prova del declivi de la fe.^[14]

Aquests valors protestants es van secularitzar a través del liberalisme clàssic d'Adam Smith, Thomas Paine i John Stuart Mill. Tanmateix, Anderson planteja que van sorgir dos tipus de pensament sobre l'ètica del treball: una versió conservadora pro-capital, i una versió progressista pro-treballador. Argumenta que aquest va ser el resultat de la Revolució Industrial que va dividir els artesans en una classe propietària dels mitjans de producció i el capital, i una classe treballadora empobrida, el precariat del segle xxi.^[14]

Anderson destaca que molts dels arguments neoliberals estan en gran part arrelats a les obres de Thomas Malthus i Jeremy Bentham, i no al liberalisme clàssic. Malthus va adoptar una estricta responsabilitat individual, argumentant que la gent era pobre a causa de la seva pròpia mandra, promiscuïtat i vicis. Bentham va originar la idea que els capitalistes particulars serien capaços de proveir d'una prestació de serveis més eficient que l'estat. Això no obstant, sovint es cita la idea de la responsabilitat individual com a motiu per no ajudar els deutors, però poques vegades es retreu als creditors el fet d'haver emès préstecs de risc o per haver cobrat ja una prima de risc.^[15]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Elizabeth Anderson | U-M LSA Philosophy». University of Michigan. [Consulta: 13 agost 2023].
↑ «Elizabeth Anderson '81». [Consulta: 29 febrer 2024].
↑ «Professor Elizabeth S. Anderson». American Academy of Arts & Sciences. Arxivat de l'original el January 6, 2017. [Consulta: 3 abril 2014].
↑ «Elizabeth S. Anderson». John Simon Guggenheim Memorial Foundation. Arxivat de l'original el April 1, 2014. [Consulta: 3 abril 2014].
↑ societyforprogress.org. «The Medals | Society for Progress». societyforprogress.org. [Consulta: 10 abril 2018].
↑ «The American Philosophical Society Welcomes New Members for 2021».
↑ «Elizabeth Anderson». Department of Philosophy, University of Michigan. Arxivat de l'original el June 11, 2015. [Consulta: 3 abril 2014].
↑ Anderson, Elizabeth S Ethics, 109, 2, 1-1999, pàg. 287–337. DOI: 10.1086/233897. JSTOR: 10.1086/233897.
↑ Heller, Nathan. «The Philosopher Redefining Equality». The New Yorker. [Consulta: 27 gener 2019].
↑ Anderson, Elizabeth. Imperative of integration. S.l: Princeton Univ Press, 2013. ISBN 9780691158112.
↑ «Joseph B. Gittler Award - Previous Winners». The American Philosophical Association. [Consulta: 3 abril 2014].
↑ Anderson, Elizabeth. Value in ethics and economics. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1993. ISBN 9780674931909.
↑ «Works by Elizabeth Anderson». The PhilPapers Foundation. [Consulta: 3 abril 2014].
↑ ^14,0 ^14,1 ^14,2 Elizabeth Anderson Lecture: The Work Ethic: Its Origins, Legacy and Future, <https://www.youtube.com/watch?v=BzRKsprglDs>. Consulta: 29 setembre 2021
↑ ^15,0 ^15,1 Elizabeth Anderson, "The Great Reversal" McGill 2019 Lin Centre Lecture, <https://www.youtube.com/watch?v=39g51wX_lrY>. Consulta: 29 setembre 2021

[facprof-1] 1,0 ^1,1 «Elizabeth Anderson | U-M LSA Philosophy». University of Michigan. [Consulta: 13 agost 2023].

[Swarthmore-2] «Elizabeth Anderson '81». [Consulta: 29 febrer 2024].

[Academy-3] «Professor Elizabeth S. Anderson». American Academy of Arts & Sciences. Arxivat de l'original el January 6, 2017. [Consulta: 3 abril 2014].

[Guggen-4] «Elizabeth S. Anderson». John Simon Guggenheim Memorial Foundation. Arxivat de l'original el April 1, 2014. [Consulta: 3 abril 2014].

[5] societyforprogress.org. «The Medals | Society for Progress». societyforprogress.org. [Consulta: 10 abril 2018].

[6] «The American Philosophical Society Welcomes New Members for 2021».

[Michigan-7] «Elizabeth Anderson». Department of Philosophy, University of Michigan. Arxivat de l'original el June 11, 2015. [Consulta: 3 abril 2014].

[Point-8] Anderson, Elizabeth S Ethics, 109, 2, 1-1999, pàg. 287–337. DOI: 10.1086/233897. JSTOR: 10.1086/233897.

[Heller-9] Heller, Nathan. «The Philosopher Redefining Equality». The New Yorker. [Consulta: 27 gener 2019].

[Imperative-10] Anderson, Elizabeth. Imperative of integration. S.l: Princeton Univ Press, 2013. ISBN 9780691158112.

[Gittler-11] «Joseph B. Gittler Award - Previous Winners». The American Philosophical Association. [Consulta: 3 abril 2014].

[Value-12] Anderson, Elizabeth. Value in ethics and economics. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1993. ISBN 9780674931909.

[Works-13] «Works by Elizabeth Anderson». The PhilPapers Foundation. [Consulta: 3 abril 2014].

[youtube.com-14] 14,0 ^14,1 ^14,2 Elizabeth Anderson Lecture: The Work Ethic: Its Origins, Legacy and Future, <https://www.youtube.com/watch?v=BzRKsprglDs>. Consulta: 29 setembre 2021

[ReferenceA-15] 15,0 ^15,1 Elizabeth Anderson, "The Great Reversal" McGill 2019 Lin Centre Lecture, <https://www.youtube.com/watch?v=39g51wX_lrY>. Consulta: 29 setembre 2021

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

PROFILPELAJAR.COM

Elizabeth Anderson

Trajectòria

Pensament

Referències

Read other articles:

Chile

Program Apollo

RS-27A

العلاقات الدنماركية الإسبانية

Oxypertine

Garut Kota, Garut

Paris Saint-Germain Football Club 2023-2024

Walter Berlini

Kevin Susanto

Champigny-sur-Marne

Sidney Altman

Человек прямоходящий

Fisher Body

Joseph Paul Gaimard

Sheldon Mayer

梅拉蒂·达伊瓦·奥克塔维亚尼

Saint Mary's Huskies

Riboflavina

Рингтон

Wilhelm, German Crown Prince