Les eleccions presidencials d'Ucraïnade2014 van ser les eleccions a la presidència ucraïnesa per al període 2015-2019.[1] Estava previst que se celebressin el 26 de febrer de 2015, però després de l'EuroMaidan es va avançar la data al dia 25 de maig de 2014.[2][3][4]
Van tenir lloc en un clima de tensió en l'est del país, ja que cinc milions de censors no van poder participar en el sufragi a causa del boicot dels insurgents prorussos, que es van negar a obrir els col·legis electorals.[5]
El magnat Petrò Poroixenko va vèncer en la primera volta de les eleccions, amb el 54,70% dels vots. En segon lloc es va posicionar Lúlia Timoixenko, amb el suport del 12,81% dels sufragis, seguida pel candidat del Partit Radical d'Ucraïna, Oleg Liaixko, que va obtenir el soport del 8,32%.[5]
Context
EuroMaidan
La nit del 21 de novembre de 2013, a Kíiv, van tenir lloc les primeres manifestacions d'índole europeista a causa de la suspensió de la signatura de l'Acord d'Associació i l'Acord de Lliure Comerç entre Ucraïna i la Unió Europea.[6]
Després de diversos mesos de protestes i disturbis i després de l'anomenat Dijous Negre (20 de febrer de 2014) en el qual van morir més de 60 manifestants en aquest marc de tensió, el 22 de febrer, al matí, els manifestants opositors van prendre les regnes del país i van ocupar les principals institucions amb seu a Kíiv.[7][8] La Rada Suprema va prendre el control del país i Oleksandr Turtxínov va assumir la coordinació del Govern i la presidència del Parlament, caient així el govern de Víktor Ianukòvitx.[9]
Crisi, guerra a l'est i independència de Crimea
En el context de l'EuroMaidan es va iniciar una sèrie de manifestacions de russòfils — en la seva majoria russos ètnics i ucraïnesosrussòfons — oposats als esdeveniments ocorreguts a Kíiv i que anhelen estrènyer els seus vincles (o inclusivament integrar-se) amb la Federació Russa. Després diversos governs regionals van proposar referèndums i es va produir una intervenció militar, on les Forces Armades de Rússia es van desplegar en la península de Crimea i en Sebastòpol, amb l'objectiu, segons el Kremlin, de garantir la integritat dels ucraïnesos prorussos habitants de Crimea i les bases russes estacionades allà, fins que es normalitzés la situació sociopolítica; desoint els advertiments de no envair llançades pels Estats Units i Kíiv.[10][11]
Prèviament, les autoritats de Crimea —d'ideologia prorussa— havien sol·licitat l'assistència del govern de Moscou després que el govern autoproclamat de Kíev — el cap en funcions del qual era Oleksandr Turtxínov— introduís una llei per abolir l'ús oficial de tota llengua diferent de l'ucraïnès.[12] El primer ministre de Crimea, Serguei Aksionov, havia assegurat que la idea del poble de Crimea no és separar-se d'Ucraïna, però volen protegir els seus interessos.[13]
De manera independent als resultats del referèndum, l'Ajuntament de la ciutat de Sebastòpol va adoptar el 6 de març la decisió de formar part de Rússia com a territori federal, mentre que uns dies després, l'11 de març i al costat del Parlament de Crimea, va proclamar la seva independència d'Ucraïna, declarant la República de Crimea amb 78 vots a favor d'un total de 100 membres.[14] L'acció va ser considerada legítima per Rússia, però no pels Estats Units i el govern a Kíev.[15] La Rada Suprema d'Ucraïna va amenaçar d'iniciar el procés de dissolució del Parlament de Crimea si les autoritats de la península continuaven amb el procés d'annexió a Rússia.[16]
El 18 de març va ser signat el tractat d'adhesió de Crimea i Sebastòpol a la Federació de Rússia.
Crisi a l'est ucraïnès i comanda de Rússia per anul·lar els comicis
El 22 de febrer van començar al sud-est del país una sèrie de manifestacions a favor de Rússia. Amb posterioritat les protestes es van intensificar, qualificant-se com a conflicte social o «insurrecció separatista», i donant pas als enfrontaments armats que van incloure combats de diferents proporcions i la captura de presoners de tots dos bàndols, quan el govern a Kíev va començar una sèrie d'operacions militars per recuperar el control de diverses zones.[17][18][19][20][21] Anteriorment, activistes prorussos autoproclamaren la República Popular de Donetsk i la República Popular de Khàrkov.[22] Després, va ser declarada també la República Popular de Luhansk.[23]
L'excap de govern ucraïnès, Iúlia Timoixenko, va culpar a Rússia de la crisi i va assegurar que «els disturbis van ser organitzats pels serveis secrets russos i que Moscou intenta dividir a la població ucraïnesa a fi d'impedir les eleccions del 25 de maig».[24] El govern rus, que ha criticat nombroses vegades les accions de Kíev, ha demanat anul·lar les eleccions en considerar que els comicis «no tenen sentit enmig dels enfrontaments violents».[24] Un portaveu del Kremlin de Moscou va dir que les eleccions en el context de violència amb «absurdes».[25]
Barack Obama, el president dels Estats Units, i Angela Merkel, la canceller alemanya, van advertir a Rússia que enfrontarà sancions en sectors clau de la seva economia si interfereix amb les eleccions.[26]
Referèndum sobre la unitat territorial
El 30 d'abril, el Govern ucraïnès va anunciar que planeja dur a terme un referèndum sobre la unitat territorial del país el mateix dia de les eleccions. El govern s'ha mostrat disposat a concedir garanties addicionals a l'estatus de l'idioma rus en l'est del país. El primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk també va avisar que hi haurà «una important remodelació del gabinet si no s'aconsegueix complir les aspiracions dels ciutadans».[27]
Al mateix temps s'està convocant un referèndum en Donetsk per l'11 de maig on es consultarà sobre la independència de la República Popular de Donetsk[28] i un altre el mateix dia a Luhansk, on els habitants hauran de decidir si la regió manté el seu actual estatus dins d'Ucraïna o si volen que es converteixi en una entitat autònoma. Després hi haurà un altre el 18 de maig, on se'ls demanarà la seva opinió sobre si volen que la regió sigui independent o es converteixi en part de Rússia. Amb la proposta del 30 d'abril, el govern de Kíiv va pretendre anul·lar aquestes consultes.[27]
El 5 de maig, el primer ministre ucraïnès va proposar una «consulta no vinculant», en lloc d'un referèndum, per determinar el nou model d'Estat. Latseniuk va presentar davant la Rada Suprema un projecte de llei sobre la celebració d'aquesta consulta el mateix dia de les eleccions. A més va encarregar al viceprimer ministre, Vladímir Groisman, que organitzi debats regionals i municipals sobre la reforma constitucional. El Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia va titllar la proposta de «cínica» i «allunyada de la realitat» i també va dir que la consulta «no conduirà a res més que a un major agreujament de la crisi».[29]
El president rus, Vladímir Putin, va cridar els sectors d'oposició al govern central de Kíiv a posposar el referèndum per a l'autonomia de Donetsk i Luhansk previst per l'11 de maig. El candidat a la presidència d'Ucraïna Petrò Poroixenko va assegurar que la situació en l'est d'Ucraïna podia millorar gràcies a aquesta crida.[30] No obstant això, el 8 de maig els integrants de l'assemblea popular de Donetsk i el Consell Civil de Luhansk van decidir no ajornar la celebració del referèndum.[31]
Sistema electoral
Circumscripcions territorials
D'acord amb la Resolució de la Comissió Electoral Central del 19 d'octubre del 2009, al territori d'Ucraïna es van establir 225 districtes electorals per a les eleccions presidencials.[32][33] Després del control rus de Crimea, per l'adhesió de la península, el govern ucraïnès va informar que els ciutadans crimeans que van obtenir el passaport rus després de l'adhesió, conserven la nacionalitat ucraïnesa sempre que hagin conservat el passaport ucraïnès, permetent així participar en les eleccions presidencials i legislatives.[34]
Candidats
21 candidats van participar en les eleccions; set d'ells van ser designats per partits polítics, mentre que 15 s'autonominaren.
Els candidats podien nominar-se a si mateixos en la Comissió Electoral Central d'Ucraïna des del 25 de febrer fins al 30 de març de 2014. La data límit per a la inscripció de candidats va ser el 4 d'abril de 2014.
Vasil Tsuixkò (independent), es va retirar el 22 de maig.
La Comissió Electoral Central no va poder treure de les paperetes els noms dels candidats que es van retirar després de la data límit de retir (1 de maig), per la qual cosa aquests també van rebre vots.
Candidats rebutjats
La Comissió Electoral Central va rebutjar algunes sol·licituds per a la inscripció de candidats a l'inici del procés. Es va negar a registrar a O. Burnashova, V. Marynych, A. Makhlai, A. Kucheryavenko, V. Chopei, L. Rozhnova, L. Maksymenko, D. Myroshnychenko, P. Rekal, T. Onopriyuk i Z. Abbasov. El 29 de març de 2014, Vitali Klitxkó (UDAR) va recolzar a Petrò Poroixenko, i va anunciar que seria candidat a alcalde de Kíiv, en l'elecció local que va tenir lloc al costat de l'elecció presidencial.
Enquestes
Els resultats de l'enquesta es mostren en la taula a continuació en ordre cronològic invers, mostrant el més recent en primer lloc. La xifra percentual més alta en cada enquesta es mostra en negreta, i el fons ombrejat en els dos principals candidats amb els seus respectius colors. La columna principal de la dreta mostra la diferència percentual entre els dos candidats amb les xifres més altes. Els resultats de l'enquesta utilitzen la data en què es va dur a terme, en comptes de la data de publicació. No obstant això, si aquesta data no es coneix, la data de publicació es proporcionarà en el seu lloc.
Arsen Avàkov va subratllar la importància que en les noves eleccions s'implementés el sistema de vigilància Eleccions 2014 (en ucraïnès: "Вибори 2014"), el qual li permetria als votants realitzar un seguiment del progrés de les eleccions en temps real, per assegurar la transparència i evitar disturbis postelectorals, en contrast a les eleccions ucraïneses anteriors. El 22 de maig del 2014, tres dies abans de les eleccions, es van veure compromesos els principals servidors de la Comissió Electoral Central. El grup de hackers CyberBerkut va afirmar que havia robat les contrasenyes dels servidors.[40][41][42] El Servei de Seguretat d'Ucraïna també va descobrir un virus instal·lat als servidors, el qual hauria destruït els resultats electorals.[43] El dia de les eleccions, un grup de hackers amb equip especialitzat va ser arrestat a Kíiv per intentar arreglar les eleccions.[44]
Resultats
Petrò Poroixenko va guanyar les eleccions amb el 54,70% dels vots. El seu competidor més proper va ser Lúlia Timoixenko, qui va obtenir el 12,82% dels vots. La Comissió Electoral Central va notificar una participació de més d'un 60% (exceptuant a aquelles regions que no estaven sota el control del govern). A la regió de Donbàs només el 20% de les taules de votació van ser escrutades a causa de les amenaces i la violència per part dels separatistes pro-Rússia. Dels 2.430 col·legis electorals preparats (en Donbàs), només 426 van romandre oberts durant la votació.
El president rus Vladímir Putin va reconèixer els resultats de l'elecció.[47]
El president dels Estats Units Barack Obama va felicitar a Petró Poroshenko per la seva victòria per telèfon 2 dies després de les eleccions.[48] Això també va ser fet pel president de la Comissió Europea José Manuel Barroso i el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, i altres líders de la Unió Europea com la canceller alemanya, Angela Merkel i el president francès, François Hollande.[49][50][51]
Demi Lovato: Stay StrongPoster promosiGenreDokumenterSutradaraDavi Russo[1]PemeranDemi LovatoNegara asalAmerika SerikatBahasa asliInggrisProduksiProduser Samantha Storr Dave Sirulnick Justin Wilkes Jonathan Mussman[2] Durasi42 menitRilis asliJaringanMTVRilis 6 Maret 2012 (2012-03-06) Demi Lovato: Stay Strong adalah sebuah film dokumenter tahun 2012 tentang penyanyi Amerika Serikat Demi Lovato yang mengisahkan pemulihannya setelah meninggalkan rehabilitasi dan kembalinya ...
Mongol Ilkhanate princess from the Yuan dynasty in China Kököchin KhatunKhatun of Ilkhanate EmpireReign1293–1296PredecessorBuluqhan KhatunNextUljay Qutlugh KhatunDiedJune 1296SpouseGhazan KhanHouseBayautChinese characters for Kököchin. Kököchin, also Kökejin, Kūkājīn, Cocacin or Cozotine (Mn: Хөхчин, Ch: traditional Chinese: 闊闊真; simplified Chinese: 阔阔真), was a 13th-century princess of the Mongol-led Chinese Yuan dynasty, belonging to the Mongol Bayaut tr...
Willybrodus Lay Bupati Belu ke-9Masa jabatan17 Februari 2016 – 17 Februari 2021PresidenJoko WidodoGubernurFrans Lebu RayaRobert Simbolon (Pj.)Viktor LaiskodatWakilJ. T. Ose Luan PendahuluWilhelmus Foni (Pj.)Penggantidr. Taolin Agustinus, SpPD-KGEH, FINASIMKetua Umum DPC Partai Demokrat Kabupaten BeluMasa jabatan2006–2021PresidenSusilo Bambang YudoyonoJoko Widodo Informasi pribadiLahir18 Juni 1961 (umur 62)[1] Atambua, Nusa Tenggara TimurKebangsaan IndonesiaP...
История Грузииსაქართველოს ისტორია Доисторическая Грузия Шулавери-шомутепинская культураКуро-араксская культураТриалетская культураКолхидская культураКобанская культураДиаухиМушки Древняя история КолхидаАриан-КартлиИберийское царство ФарнавазидыГруз�...
Questa voce sull'argomento storia dell'agricoltura è solo un abbozzo. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Questa voce o sezione sull'argomento agricoltura non è ancora formattata secondo gli standard. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Questa voce o sezione sull'argomento agricoltura non cita le fonti necessarie o quelle presenti sono insufficienti. Puoi migliorare questa voce aggiungendo citazioni da fonti attendibili...
Cet article traite de l'épreuve masculine. Pour la compétition féminine, voir Tournoi féminin de basket-ball aux Jeux olympiques d'été de 2024. Articles principaux : Basket-ball aux Jeux olympiques d'été de 2024 et Basket-ball aux Jeux olympiques. Tournoi masculin de basket-ball aux Jeux olympiques d'été de 2024 Généralités Sport Basket-ball Organisateur(s) CIO Édition 21e Lieu(x) Paris, France Date du 27 juillet au 10 août 2024 Participants 12 (144 joueurs) Matchs joués...
Cet article est une ébauche concernant un instrument de musique et l’Ouganda. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. Homme portant un engalabi (Ouganda) L'engalabi est un instrument de percussion membranophone utilisé en Afrique centrale, notamment en Ouganda[1]. C'est un long tambour cylindrique muni d'une seule peau clouée sur le sommet par des chevilles en bois. Il est porté à l'épaule à l'a...
Muslim ethnic groups of the southern Philippines and neighbouring regions For the historical Muslim ethnic group also known as Moro in Spanish, see Moors. Moro peopleBangsamoro peopleFlag of BangsamoroMoro people of Mindanao playing a traditional Maguindanaon pair of agung (large hanging gongs in the kulintang ensemble) using balu (rubber-tipped wooden beaters).Total population5 - 10.7 million[1][2]Regions with significant populationsPhilippines, Malaysia, Indonesia, BruneiLan...
Turkish novelist, academic, and Nobel laureate Orhan PamukPamuk in 2009BornFerit Orhan Pamuk (1952-06-07) 7 June 1952 (age 71)Istanbul, TurkeyOccupationNovelist, screenwriter, Professor of Comparative Literature and Writing (Columbia University)NationalityTurkishPeriod1974–presentGenreNovelSubjectEast–West dichotomy, literature, paintingLiterary movementPostmodern literatureNotable works The White Castle The Black Book My Name Is Red Snow Notable awardsInternational Dublin Literary A...
Law enforcement agency States of Jersey PoliceAgency overviewFormed1951Jurisdictional structureOperations jurisdictionJerseyStates of Jersey Police areaSize119.4 km2 (46.1 sq mi)Population104,200[1]General natureCivilian policeOperational structureHeadquartersSaint HelierSworn members306Agency executiveRobin Smith, Chief OfficerUniformed Shifts5FacilitiesStations2Websitejersey.police.uk The States of Jersey Police (Jèrriais: La Police d's Êtats d'Jèrri; French: Poli...
Disambiguazione – Se stai cercando altri significati, vedi 1989 (disambigua). XIX secolo · XX secolo · XXI secolo Anni 1960 · Anni 1970 · Anni 1980 · Anni 1990 · Anni 2000 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 Il 1989 (MCMLXXXIX in numeri romani) è un anno del XX secolo. 1989 negli altri calendariCalendario gregoriano1989 Ab Urbe condita2742 (MMDCCXLII) Calendario armeno...
Targa a Ottavio Rinuccini, via de' Rustici, Firenze Ottavio Rinuccini (Firenze, 20 gennaio 1562 – Firenze, 28 marzo 1621) è stato un librettista e poeta italiano. Indice 1 Biografia 2 Note 3 Altri progetti 4 Collegamenti esterni Biografia «Fiorentino. Fiorì sul fine del secolo XVI e morì nel 1621 prima di vedere alla luce le sue opere. Visse gran tempo in Francia. Fu gentiluomo di camera del re Enrico IV. Dice l'Eritreo, che fu amante di Maria de' Medici, moglie del detto re. Bella avve...
هذه المقالة عن جمال مبارك (لاعب كرة قدم). لنجل الرئيس المصري محمد حسني مبارك، طالع جمال محمد حسني مبارك. جمال مبارك معلومات شخصية الاسم الكامل جمال مبارك عبدالرحمن الميلاد 21 مارس 1974 (العمر 50 سنة)الكويت الطول 1.80 م (5 قدم 11 بوصة) مركز اللعب مدافع الجنسية الكويت&...
خان تنغري الموقع كازاخستان قيرغيزستان إحداثيات 42°12′39″N 80°10′30″E / 42.210833333333°N 80.175°E / 42.210833333333; 80.175 الارتفاع 7010 متر السلسلة جبال تيان شان النتوء 1685 متر الوصول الأول 1931 من قبل ميخائيل بوغريبيتسكي تعديل مصدري - تعديل خان تنغري (بالكازاخية: Хан Т...
هذه الخريطة تبين حدود مملكة ميتاني الحوريه لبلاد مابين النهرين قبل تقسيم المنطقة لدويلات جديده كان واساشاتا (بالإنجليزية: Wasashatta أو Wasašatta) ملكًا لمملكة ميتاني الحورية في بلاد الرافدين حوالي القرن الثالث عشر قبل الميلاد.[1] كان واساشاتا، مثل والده شاتوارا الأول، ملكا ت...
Questa voce o sezione sull'argomento centri abitati della Spagna non cita le fonti necessarie o quelle presenti sono insufficienti. Puoi migliorare questa voce aggiungendo citazioni da fonti attendibili secondo le linee guida sull'uso delle fonti. Segui i suggerimenti del progetto di riferimento. Estaràscomune Estaràs – Veduta LocalizzazioneStato Spagna Comunità autonoma Catalogna Provincia Lleida TerritorioCoordinate41°41′30.1″N 1°22′41.22″E41°41′30.1″N...
Ercole MarelliStato Italia Forma societariasocietà per azioni Fondazione1891 a Milano Fondata daErcole Marelli Chiusura1981 (liquidazione) Sede principale Milano (direzione amministrativa) Sesto San Giovanni (stabilimenti di produzione) Controllate Adda Officine elettrotecniche e meccaniche S.p.A. Aermarelli S.p.A. Ercole Marelli Aeraulica S.p.A. Ercole Marelli Componenti S.p.A. Ercole Marelli Elettromeccanica Generale S.p.A. IEL-Industrie Elettriche di Legnano S.p.A. ITEM Impianti ...
Trinity Church a Manhattan è vista come il simbolo della cultura bianca anglosassone protestante negli Stati Uniti[1] Con White Anglo-Saxon Protestant (WASP; in italiano bianchi anglosassoni protestanti) si fa riferimento a una categoria sociologica usata per identificare quei cittadini statunitensi, tipicamente di discendenza britannica,[2] facenti parte del ceto alto bianco o dei protestanti storici, principalmente l'élite del protestantesimo tradizionale (mainline).[3...