Eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2006

Eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2006
450 escons a la Rada Suprema
26 de març de 2006
1a candidatura 2a candidatura 3a candidatura
Víktor Ianukòvitx Iúlia Timoixenko Iuri Ekhanúrov
Cap de llista Víktor Ianukòvitx Iúlia Timoixenko Iuri Ekhanúrov
Candidatura PR/ПP BYuT/БЮТ NSNU/НCНУ
Escons aconseguits 186 129 81
Variació escons +84 +108 -31
Vots 8.148.745 5.652.876 3.539.140
Percentatge 32,14% 22,29 13,95%
4a candidatura 5a candidatura
Oleksandr Moroz Petró Simonenko
Cap de llista Oleksandr Moroz Petró Simonenko
Candidatura SPU/СПУ KPU/КПУ
Escons aconseguits 33 21
Variació escons +9 -45
Vots 1.444.224 929.521
Percentatge 5,69% 3,66%
‹ 2002 Ucraïna 2007 ›
Distribució de vots en els 225 districtes electorals:Partit de les Regions (32,14%)

Les Eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2006 es van dur a terme el 26 de març de 2006. La campanya electoral oficialment va començar el 7 de juliol de 2005. Entre el 26 de novembre i fins al 31 de desembre de 2005, es van formar les llistes de candidats dels partits.

Introducció

L'elecció al parlament ucraïnès, la Rada Suprema, es van dur a terme d'acord amb el sistema de representació proporcional de partits, és a dir, en un simple districte electoral que abasta a tot el país, en el qual es vota més els partits o blocs electorals que als candidats. En la prèvia elecció parlamentària, en l'any 2002, la meitat del parlament es va escollir de forma proporcional, mentre que l'altra meitat va ser triada en districtes electorals de mandat únic.

La constitució es va reformar en el 2005 seguint les negociacions i acords durant les eleccions presidencials ucraïneses de 2004, abolint els districtes d'un sol representant, reemplaçant-los amb una representació proporcional multirepresentativa incrementada. L'esmena de la constitució va entrar en vigor l'11 de gener de 2006, transferint també alguns poders presidencials al parlament, fent a Ucraïna una democràcia parlamentària presidencial. D'acord amb la llei electoral i el sistema adoptat, els partits polítics o blocs electorals necessiten recaptar almenys el 3% dels vots a nivell nacional per a obtenir un escó en el parlament.

Les votacions

Distribució de vots en els 225 districtes electorals: Bloc Yulia Tymoshenko (22,29%)
Distribució de vots en els 225 districtes electorals: La Nostra Ucraïna (13,95%)
Distribució de vots en els 225 districtes electorals: Partit Socialista d'Ucraïna (5,69%)
Distribució de vots en els 225 districtes electorals: Oposició Popular Bloc de Natàlia Vitrenko (2,93%)

D'acord amb la Comissió Central Electoral d'Ucraïna, el 67,13% dels votants registrats van participar en les eleccions. El 10 d'abril, la Comissió Central electoral va anunciar els resultats finals del recompte de vots; els resultats es poden veure a la web de la Comissió. Com a resultats electorals, d'un total de 45 partits, només 5 passaren el 3% del llindar electoral establit.

Comparant els resultats amb les Enquestes el dia abans dels comicis, no s'esperava que el partit del president Víktor Iúsxenko, el Bloc La Nostra Ucraïna-Autodefensa Popular, rebés menys del 14% dels vots a nivell nacional, quedant tercer després del Partit de les Regions, i el Bloc Iúlia Timoixenko. Segons els resultats preliminars, el Partit Comunista d'Ucraïna va obtenir menys de 4% dels vots i com a resultat 21 diputats, en comparació al 20% obtingut a les eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2002.

El Bloc Popular d'Oposició de Natàlia Vitrenko no va superar el llindar electoral, obtenint el 2,93% dels vots totals registrats, a només el 0,07% del 3%. D'acord amb la llei, el llindar és calculat sobre la base del nombre total de paperetes de vot, incloent les generals de "no-confiança" (per exemple, les paperetes de qui vota "contra tots els partits" presentats). Si aquests vots haguessin estat exclosos del total, el partit de Vitrenko hagués rebut formalment més del 3% dels vots. Les primeres declaracions sobre els resultats de la líder del Bloc d'Oposició, Natàlia Vitrenko, diu que:

« Basada en aquestes dades, la Comissió Central Electoral mostra que el nombre actual de votants com 25 milions 250 mil. D'acord amb les dades de la Comissió Central Electoral, el 2% dels vots són nuls, i el 1,8% són "contra tots", pel que aquests haurien de ser exclosos. La base per al càlcul no hauria de ser més de 24 milions 500 mil; aquest és el 3% dels vots que la Comissió Central Electoral comptabilitza per a deixar fora al Bloc »

[1]

No obstant això, d'acord amb la llei electoral, l'article 1.4 determina que "els escons seran distribuïts entre els partits (blocs) que obtinguin no menys del 3% dels vots dels votants que han participat en l'elecció".

El grup de partits que no van superar el llindar electoral, com més destacat el Bloc Popular d'Oposició de Natàlia Vitrenko i el Bloc d'Oposició "Ne Tak", van fer reclamacions afirmant que les eleccions havien estat en gran part falsificades, i sol·licitaren un recompte de vots. Informes recents en els mitjans de comunicació indiquen que el president d'Ucraïna també va suggerir que calia un recompte parcial de les paperetes del 26 de març. Si s'havien produït errors significatius en el recompte de vots, seria l'oportunitat del Bloc d'Oposició de Natàlia Vitrenko per a superar el 3% requerit per la llei.

Al voltant del 22% dels votants van donar suport a candidats menors (amb menys del 3%); aquests partits no obtindrien representació a causa del mètode electoral usat de representació proporcional amb un llindar electoral.

Després de la primera reunió parlamentària el 25 de maig de 2006, van tenir lloc llargues negociacions per a la formació de la coalició governant. S'arribà a un acord de la 'Coalició Taronja' entre (1) Bloc Iúlia Timoixenko, (2) Bloc La Nostra Ucraïna, i (3) Partit Socialista d'Ucraïna per a formar govern el 22 de juny. El pacte de coalició va ser signat després pel President d'Ucraïna Víktor Iúsxenko superant les seves reticències al fet que Iúlia Timoixenko fos primera ministra. El pacte es va trencar quan els socialistes van decidir crear una coalició amb el Partit Comunista i el Partit de les Regions. El líder dels socialistes Oleksander Moroz, va ser escollit President de la Rada Suprema el 6 de juliol. Víktor Ianukòvitx va ser nomenat primer ministre el 4 d'agost, amb el suport del bloc rival 'La nostra Ucraïna', després de l'acord de partits per a les principals polítiques estatals expressada en la Proclama Universal d'Unitat Nacional

Enquestes el dia abans dels comicis

D'acord amb els primers sondejos, els quals anaven al capdavant eren el Partit de les Regions amb el 34%, i el Bloc Iúlia Timoixenko amb el 24%, igual que la Unió Popular la Nostra Ucraïna del President Iúsxenko. Dues altres forces polítiques s'asseguraven el pas de la barrera del 3%, el Partit Socialista d'Ucraïna liderat per Oleksander Moroz i el bloc de l'aleshores portaveu de la Rada Suprema, Volodímir Litvín (basat en l'antic Partit Agrari Ucraïnès, reanomenat Partit Popular).

El Partit Comunista d'Ucraïna, a poc a poc comença a rebre menys i menys vots en cada elecció (25% en 1998, 20% en 2002), s'espera que continuï el declivi en el suport dels votants. Pocs partits van presentar més de 400 candidats, i cap partit per si sol ha aconseguit que s'escullin més de 200 membres. Per a formar govern, la constitució ucraïnesa estableix que els partits hagin de coalició amb dos o més blocs de vots dintre del primer mes següent a la declaració dels resultats.

Reacció internacional

D'acord amb el canal àrab Al Jazeera, el Partit de les Regions al·lega que les eleccions generals van estar plagades d'irregularitats i una deficient organització en el moment dels primers resultats. Però, tot i reconèixer alguns problemes organitzatius, la majoria dels partits i observadors occidentals certificaren majoritàriament la transparència de la votació.[2]

El periòdic rus Izvestia va predir que a Ucraïna es podia esperar més inestabilitat política i empitjorament de la situació econòmica.,[3] D'acord amb la revista russa Gazeta.ru, Timoixenko, Iúsxenko i els socialistes podien formar coalició. Iúlia Timoixenko estava segura de poder ser primera ministra. Iúsxenko i el president georgià Saakichviki es van felicitar per la seva victòria.[4][5][6]

D'acord amb la publicació russa RIAN, Timoixenko prometia reconsiderar l'acord del gas rus-ucraïnès.[7] El Washington Post informava que el partit de Iúsxenko ha estat enfonsat en la humiliació del tercer lloc a les eleccions parlamentàries, i el partit pro-rus de l'home derrotat a les presidencials 16 mesos abans, apareixia al capdavant amb una clara victòria, d'acord amb els primers sondejos. El Partit de les Regions, liderat per Víktor Ianukòvitx, que havia estat derrotat per Iúsxenko el 2004 després de massives protestes del carrer conegudes com la Revolució Taronja, s'assegura el 33,3% dels vots, d'acord amb un sondeig. El segon sondeig electoral, donà al seu partit el 27,5%.[8]

El 27 de març, la cadena àrab Al Jazeera anuncià que Iúlia Timoixenko, l'antiga Primera Ministra, havia aconseguit el triomf a les eleccions parlamentàries amb el seu propi bloc, col·locant-se segona, i amb possibilitats de formar coalició de govern. El pro-rus Partit de les Regions, de Víktor Ianukòvitx, va guanyar més escons, però Timoixenko emergí com una figura política rejovenida, dient que la liberal "Revolució Taronja" podia arribar a prou per a deixar al partit pro-rus en l'oposició. Els resultats van ser una doble humiliació per al president Iúsxenko.[9]

D'acord amb la publicació russa online, Lenta.ru, els seguidors del partit de Vitrenko van plantar botigues i van començar a boicotejar les afirmacions de la Comissió Electoral Central d'Ucraïna amb protestes per suposades violacions.[10] D'acord amb l'agencia Interfax-Ukraine, la majoria de les botigues estaven buides.[11]

Tabla de resultats

Resum de les eleccions al Parlament Ucraïnès de 26 de març de 2006. Resultats Finals
Partits y Blocs
(partits i blocs amb almenys el 0,3% dels vots a nivell nacional)
Vots % Escons
Partit de les Regions (Партія регіонів) 8.148.745 32,14 186
Bloc Iúlia Timoixenko (Блок Юлії Тимошенко) 5.652.876 22,29 129
Bloc Nostra Ucraïna (Блок Наша Україна) 3.539.140 13,95 81
Partit Socialista d'Ucraïna (Соціалістична партія України) 1.444.224 5,69 33
Partit Comunista d'Ucraïna (Комуністична партія України) 929.591 3,66 21
Bloc d'Oposició Popular Natàlia Vitrenko (Блок Наталії Вітренко Народна Опозиція) 743.704 2,93 0
Bloc Popular Litvín (Народний блок Литвина ) 619.905 2,44 0
Bloc Nacional Ucraïnès de Kostenko i Plyushch (Український Народний Блок Костенка і Плюща) 476.155 1,87 0
Vitxe (Віче) 441.912 1,74 0
"Bloc PORA - Partit de Reformes i Ordre" (Блок Пора-Партія Реформи і Порядок) 373.478 1,47 0
Bloc Opositor "Ne Tak" (Опозиційний Блок "Не Так") 257.106 1,01 0
Partit "Renaixement" (Партія "Відродження") 245.188 0,96 0
Bloc de Iuri Karamazin (Блок ЮРІЯ КАРМАЗІНА) 165.881 0,65 0
Partit Verd d'Ucraïna (Партія Зелених України) 137.858 0,54 0
Partit Nacional Democràtic d'Ucraïna (Bloc NDP) (Блок НДП) 126.586 0,49 0
Partit de Protecció Ambiental "EKO+25%" (Політична партія "Партія екологічного порятунку "ЕКО+25%") 120.238 0,47 0
Partit Ucraïnès "Planeta Verd" (Українська партія "Зелена планета") 96.734 0,38 0
Unió Panucraïnesa "Llibertat" (Всеукраїнське об’єднання "Свобода") 91.321 0,36 0
Partit Camperol d'Ucraïna (Селянська партія України) 79.160 0,31 0
Bloc de Lazarenko ("Блок Лазаренка") 76.950 0,30 0
Altres (menys del 0,30%) 645.383 2,58 0
Contra tots 449.650 1,77 -
Paperetes invalidades 490.595 1,93 -
Total 25.352.380 100 450
Font: Comissió Electoral Central d'Ucraïna (anglès)

Referències

Enllaços externs

Read other articles:

Gereja Maria Bunda Pertolongan Abadi, BinjaiLokasiPastoran Katolik, Jl. Sukarno Hatta 178, Binjai 20731 BinjaiDidirikan1 Januari 1980[1]AdministrasiKeuskupanAgung MedanImam yang bertugaspastor ProjoParokialStasi27[1]Catatan Pendirian: Sebelumnya di Paroki Katedral Medan[1] Paroki Bunda Pertolongan Abadi, Binjai adalah paroki di bawah Keuskupan Agung Medan terletak di Binjai, Sumatera Utara Sejarah Bagian ini memerlukan pengembangan. Anda dapat membantu dengan mengemban...

 

Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada Oktober 2022. Simbol organisasi El Yunque Organisasi Nasional Anvil atau singkatnya El Yunque (bahasa Inggris: The Anvil) adalah nama dari sebuah bekas perhimpunan rahasia asal Meksiko yang diduga sekarang menjadi pasukan politik nasional dan memiliki tujuan, menuru...

 

Часть серии статей о Холокосте Идеология и политика Расовая гигиена · Расовый антисемитизм · Нацистская расовая политика · Нюрнбергские расовые законы Шоа Лагеря смерти Белжец · Дахау · Майданек · Малый Тростенец · Маутхаузен ·&...

Dmitry AverkiyevBornДмитрий Васильевич Аверкиев(1836-10-12)October 12, 1836Ekaterinodar, Russian EmpireDiedJanuary 20, 1905(1905-01-20) (aged 68)Saint Petersburg, Russian EmpireOccupation(s)theatre critic, playwright, novelist, translator, librettist Dmitry Vasilyevich Averkiyev (Russian: Дмитрий Васильевич Аверкиев, (October 12, 1836, in Yekaterinodar, Russian Empire – January 20, 1905, in Saint Petersburg, Russian Empire) was a Russia...

 

Stasiun Urashuku浦宿駅Stasiun Urashuku pada April 2013LokasiUrashukuhama Urashuku, Onagawa-machi, Oshika-gun, Miyagi-ken 986-2231JepangKoordinat38°26′11″N 141°25′17″E / 38.436518°N 141.421444°E / 38.436518; 141.421444Operator JR EastJalur■ Jalur IshinomakiLetak37.0 km dari KogotaJumlah peron1 peron sampingJumlah jalur1KonstruksiJenis strukturAtas tanahInformasi lainStatusTanpa stafSitus webSitus web resmiSejarahDibuka12 Februari 1956Lokasi pada petaSta...

 

Ethiopian ruler of Yemen under the Aksumite Empire The arrow of old Wahraz kills Masruq, the Ethiopian King of Yemen, Persian miniature from Bal'ami's Tarikhnama Masrūq ibn Abraha (Arabic: مسروق بن أبرهة) was the Ethiopian ruler of Yemen under the Axumite Empire, as recorded in Arabic and Islamic traditions. He succeeded his father, Abraha. In 570, he was killed in the Battle of Hadhramaut in the Yemeni campaign of Wahriz, reportedly by an arrow shot by Wahriz himself. There are ...

Questa voce o sezione sull'argomento centri abitati della Spagna non cita le fonti necessarie o quelle presenti sono insufficienti. Puoi migliorare questa voce aggiungendo citazioni da fonti attendibili secondo le linee guida sull'uso delle fonti. Segui i suggerimenti del progetto di riferimento. Saberocomune Sabero – Veduta LocalizzazioneStato Spagna Comunità autonoma Castiglia e León Provincia León TerritorioCoordinate42°50′09.96″N 5°09′01.08″W / &#...

 

У этого термина существуют и другие значения, см. Горностай (значения). Горностай Научная классификация Домен:ЭукариотыЦарство:ЖивотныеПодцарство:ЭуметазоиБез ранга:Двусторонне-симметричныеБез ранга:ВторичноротыеТип:ХордовыеПодтип:ПозвоночныеИнфратип:Челюстнороты...

 

Questa voce o sezione deve essere rivista e aggiornata appena possibile. Sembra infatti che questa voce contenga informazioni superate e/o obsolete. Se puoi, contribuisci ad aggiornarla. FIBA AfroBasket Under-16Sport Pallacanestro FederazioneFIBA Africa ContinenteAfrica OrganizzatoreFIBA Africa TitoloCampione d'Africa Under-16 CadenzaBiennale Partecipanti9 StoriaFondazione1998 Detentore Egitto Record vittorie Egitto (3) Modifica dati su Wikidata · Manuale I Campionati africani maschili...

Chess-playing computer made by IBM Deep BlueActive1995 (prototype)1996 (release)1997 (upgrade)Architecture 1995: IBM RS/6000 Workstation with 14 custom VLSI first-generation chess chips[1] 1996: IBM RS/6000 SP Supercomputer with 30 PowerPC 604 High 1 120 MHz CPUs and 480 custom VLSI second-generation chess chips 1997: IBM RS/6000 SP Supercomputer with 30 PowerPC 604e High 2 200 MHz CPUs and 480 custom VLSI second-generation chess chips Operating systemIBM AIXSpace2 cabinetsSpeed11.38 ...

 

Genre of popular music Not to be confused with Alternative R&B. Neo soulStylistic originsSoulR&Bhip hopquiet stormfunkjazzfusionpoprockreggaeelectronicAfrican musicCultural origins1980s – early 1990s, United States and United KingdomOther topicsAcid jazzalternative hip hopAfrican-American musichip hop soulnu jazzprogressive soulpsychedelic soulrare groove Neo soul (sometimes called progressive soul)[1] is a genre of popular music. As a term, it was coined by music industry e...

 

ديوان المظالم ديوان المظالم (السعودية) تفاصيل الوكالة الحكومية البلد السعودية  تأسست 12 رجب، 1373 هـ18 مارس 1954 المركز الرياض،  السعودية شعبة المظالم بديوان مجلس الوزراء   الإدارة الوزراء المسؤولون خالد بن محمد اليوسف، رئيس ديوان المظالم إبراهيم بن عبدالله المطرودي، ن...

Software for the visualisation of macromolecules This article may rely excessively on sources too closely associated with the subject, potentially preventing the article from being verifiable and neutral. Please help improve it by replacing them with more appropriate citations to reliable, independent, third-party sources. (January 2024) (Learn how and when to remove this message) RasMolRasMol ribbon diagram rendering of TRAF2 trimer PDB:1DOAOriginal author(s)Roger A. SayleDeveloper(s)Herbert...

 

2011 video gameOperation Flashpoint: Red RiverDeveloper(s)CodemastersPublisher(s)CodemastersDirector(s)Sion LentonProducer(s)Adam ParsonsSeriesOperation FlashpointPlatform(s)Microsoft WindowsPlayStation 3Xbox 360OnLiveReleaseEU: April 21, 2011NA: June 7, 2011Genre(s)Tactical shooterMode(s)Single-player, multiplayer Operation Flashpoint: Red River is a first-person shooter video game developed and published by Codemasters for Microsoft Windows, PlayStation 3 and Xbox 360. It is the sequel to ...

 

1871 Joseon–United States battle This article is about the American intervention in Korea in 1871. For the French military expedition in 1866, see French campaign against Korea. For the Japanese intervention in 1875, see Ganghwa Island incident. This article includes a list of references, related reading, or external links, but its sources remain unclear because it lacks inline citations. Please help improve this article by introducing more precise citations. (August 2018) (Learn how and wh...

The rock-hewn Gereja Santa George di Lalibela, Ethiopia Teologi Afrika adalah sebuah teologi yang lahir di Afrika yang merupakan hasil cara pandang orang-orang Afrika mengenai Allah berdasarkan kultur Afrika.[1] tokoh-tokoh dari teologi Afrika adalah J.K. Agbeti dari [[Ghana], Jesse N.K. Mugambi dari Kenya, John Mbiti dan Bolaji Idowu.[1] Bolaji Idowu menulis pokok pikirannya mengenai Allah dalam alam pikiran kultur Yoruba dalam Oldumare: God in Yoruba Belief yang diterbitkan ...

 

生ビール(なまビール)とは、日本において熱処理をしていないビール全般を指す[1][注釈 1]。非熱処理ビール(ひねつしょりビール)とも呼ばれる。 同義語としてドラフトビールがある[1]。日本国外における「生ビール・ドラフトビール」の定義は国によって異なる事がある(→#日本以外の生ビール)。 概要 ドラフトビールフォント 醸造後一切の�...

 

سيسبلاتين سيسبلاتين الاسم النظامي (SP-4-2)-diamminedichloroplatinum(II) تداخل دوائي فوروسيميد،  وتوبراميسين،  وفوسفينيتوين،  وفينيتوين،  وتوبراميسين،  وفوروسيميد،  وتوبراميسين[1]  يعالج سرطان الرأس والعنق،  وسرطان الثدي،  وسرطان المريء،  ولمفوما هودجكين مخ...

この項目では、フランスの都市について説明しています。その他の用法については「ヴェルサイユ (曖昧さ回避)」をご覧ください。 Versailles 市章 行政国 フランス地域圏 (Région) イル・ド・フランス地域圏県 (département) イヴリーヌ県(県庁所在地)郡 (arrondissement) ヴェルサイユ郡小郡 (canton) 2小郡庁所在地INSEEコード 78646郵便番号 78000市長(任期) フランソワ・ド・マジ...

 

One of the five Nobel Prizes established in 1895 by Alfred Nobel For a list of laureates, see List of Nobel laureates in Physics. AwardNobel Prize in PhysicsAwarded forOutstanding contributions to mankind in the field of physicsLocationStockholm, SwedenPresented byRoyal Swedish Academy of SciencesReward(s)11 million Swedish kronor (2023)[1]First awarded1901Last awarded2023Most recently awarded toPierre Agostini, Ferenc Krausz, and Anne L'HuillierMost awardsJohn Bardeen (2)Websitenobel...