El pico 2 és una pel·lícula espanyola de 1984 dirigida per Eloy de la Iglesia.[1] No s'estructura com una continuació dels fets narrats en El pico encara que sí se centra en la vida de Paco -interpretat per José Luis Manzano- després de la mort del seu amic Urko per sobredosi d'heroïna.[2] Aquesta pel·lícula presenta notables diferències com el canvi de l'actor que encarna el pare de Paco, encarnat per José Manuel Cervino a El pico i aquí per Fernando Guillén.[3]
El film, que s'enquadra dins del gènere conegut com a "cinema quinqui", descriu el món marginal espanyol dels anys 1980.[4] Malgrat les crítiques rebudes quant a estil i elegància,[5] el film destaca pel seu cru realisme i la seva implícita crítica social,[6] en especial una dura crítica a la Guàrdia Civil.[7]
Sinopsi
Paco (José Luis Manzano) es veu embolicat a Bilbao en l'assassinat d'una parella de traficants d'heroïna. Els esforços del seu pare Evaristo Torrecuadrada (Fernando Guillén) per apartar-lo de la droga i ocultar les proves del crim, es revelen inútils quan la premsa cau sobre la notícia. El jove serà detingut, processat i empresonat a la presó de Carabanchel, on experimentarà en carn pròpia el sistema penitenciari, i tornarà a caure en la droga.
Quan recobra la llibertat, gràcies a les maniobres i influències del seu pare, Paco es veurà incapaç de reinserir-se en la vida normal, i preferirà associar-se amb "El Lendakari" (Jaume Valls) un company que ha conegut a la presó, i dedicar-se a la delinqüència. Però la Guàrdia Civil segueix de prop els passos del Lenda i el desenllaç és imminent. El comandant Torrecuadrada demanarà a la superioritat detenir personalment al seu fill.
Repartiment
Referències
Bibliografia
