El Campello és l'eixida natural a la mar de la línia Biar-Busot; esta demarcació geogràfica va servir a Jaume I per a establir la frontera sud del seu regne en el segle XIII per mitjà del Tractat d'Almizra: Biar, Xixona, Busot i el Campello formaven esta fita. Al Llibre dels Fets de Jaume I, el Campello no apareix, perqué el municipi té un terme municipal jove que es resultat de l'emancipació de les partides rurals menys productives de l'horta del terme d'Alacant.[1]
Pel que fa a la història antiga, les restes més importants de presencia humana es troben als jaciments de la Illeta, illot unit a la costa per un freu. Allí es solapen restes de l'edat del bronze valencià, del substrat ibèric, de la civilització romana... Cada cultura va assimilar l'anterior i va deixar alguna mostra notable de la seua presència: soterrars, forns, un poblat, banys o temples, algunes d'estes troballes s'exposen a l'actualitat al MARQ.[1]
Després de la conquesta cristiana de la zona pel rei castellàAlfons X el Savi a mitjan segle xiii, el terme del Campello, pel que sembla sense nuclis de població significatius, va passar a formar part del terme de la vila d'Alacant, dins de la Corona de Castella. La frontera entre les corones castellanes i aragoneses es trobaven en la zona nord del municipi; arran d'esta condició fronterera inicial, entre les localitats del Campello i La Vila Joiosa (17 km al nord) no es troba cap nucli de població (llevat de les zones d'urbanitzacions construïdes a final del segle xx), el que contrasta amb l'alta densitat de població de la província d'Alacant. El 1304 la frontera de la Corona d'Aragó es va desplaçar cap al sud, de forma que El Campello va passar a dependre, junt a Alacant, del Regne de València per la Sentència Arbitral de Torrellas. En 1475, tots els terrenys del terme apareixien formant un senyoriu propietat de don Alfonso Martínez de Vera, descendent dels Reis de Navarra, dins sempre de la jurisdicció d'Alacant.
La torre de la Illeta, és una torre de vigilància del segle xvi, construïda entre el 1554 i el 1557, des d'on mirant a llevant, podem vore la torre de Reixes també anomenada torre del Barranc d'Aigües. L'ús d'estes torres era per controlar els nombrosos intents d'invasió i saqueig dels pirates barbarescos, habituals en aquells temps. El sistema de comunicació consistia en fogueres que es feien des de les torres de nit. La torre, encara en peu, es troba en una elevació a l'altura del port.[1]
Després de passar per diverses mans, en el segle xviii la primogenitura va acabar sent propietat de don Nicolás Pérez de Sarrió, qui va començar a colonitzar les terres municipals, i en 1775 es firmaren les bases per a crear un poble en el lloc. En 1795, es va establir una drassana en la desembocadura del Riu Montnegre, donant així un gran impuls al Barri de Pescadors. En 1827, el servici religiós va passar a dependre de la parròquia de Sant Joan, fins a l'establiment d'una parròquia pròpia en 1873. L'11 d'abril de 1901 foren deslligades del municipi d'Alacant les partides del Fabraquer, Aigües Baixes, Baranyes i el Campello; tot i ser la partida d'extensió més menuda, el Campello era la que tenia un nucli de població i alcalde pedani, fet que propicià que es convertira en el cap i casal del nou municipi.[1]
El 1914, es va construir la línia de ferrocarril Alacant-Dénia (el descendent del qual és el TRAM Metropolità d'Alacant) que passava per la localitat, contribuint en gran manera al desenvolupament econòmic i urbanístic del municipi.
Tradicionalment, el Campello ha estat un poble agrícola i mariner. Durant el primer terç del segle
XX, va ser l'època més important en referència a la pesca, tot i que els campellers navegaven a vela i a rem sense cap instrument de navegació. La mar donava faena a més de la mitat de la població. Però la Guerra Civil va trencar la dinàmica i, tot i que a la postguerra es reiniciaren les activitats marineres, la pesca comença a dispersar-se. Actualment es conserva de forma presencial, encara que el Campello disposa d'un nou port pesquer i d'una llotja. També compta amb un club nàutic.[1]
Pel que fa a l'agricultura, el Campello comptava amb una horta rica i variada que disposava de molta aigua. No obstant, durant el segle XX, l'agricultura s'ha transformat cap a la producció intensiva en hivernacles. El secà ha quedat reduït a la presència escassa d'ametlers, oliveres i garrofers.[1]
El treball de l'espart ha tingut una forta tradició i ha complementat l'economia campellera en èpoques de crisi. L'espart creixia a les llomes de Xixí, Amerador, la Coveta i en les llomes de Reixes. El treball de filar era de dones i xiquets s'ocupaven; després el barataven o venien a les fàbriques d'estores de Crevillent o altres pobles del Vinalopó Mitja.[1]
En referència al treball de l'espart, picar-lo amb les maces per a reblanir-lo i
aconseguir la flexibilitat adequada ha quedat reflectida a la següent dita:[1]
«
Al Campello, el filet i la maceta no paren
»
A esta famosa sentència s'afegia:
«
I a Aigües estan els banys per als que estan tocats de l'ala
»
A partir dels anys 50 del segle passat, va arribar el turisme que junt a la proximitat d'Alacant han canviat profundament la fisonomia del municipi, fent que el turisme es convertira, sens dubte, en la primera font de riquesa i l'eix vertebrador de l'economia local; a propiciat l'aparició d'un teixit comercial basat en els servicis, la construcció, els transports, els hotels, oferta d'oci o el xicotet comerç.
El relleu del municipi consta d'una planura a la zona sud. Al centre, el nucli urbà es troba creuat pel riu Montnegre o Sec, la major part de l'any amb un cabal nul, excepte quan existixen fenòmens de gota freda quan arriben a la desembocadura grans avingudes d'aigua. Mentre que a la zona nord ve condicionada pel Cabeçó d'Or o la Serralada de la Ballestera, sent L'Alt del Blanquinar el punt més alt del terme municipal amb 455 msnm.
El litoral, al sud consta d'extenses platges de sorra blanca i fina que s'encreua més al nord amb la desembocadura del riu Sec. Aquesta part de la costa es troba totalment urbanitzada, ja que hi ha construïdes diverses urbanitzacions i discorre una de les línies del TRAM Metropolità d'Alacant. A l'altura del nucli urbà hi ha construït un passeig marítim junt a la Platja del Carrerlamar (la més cèntrica de tot el terme); en estar al centre de la localitat la costa es troba coberta per alts edificis d'apartaments amb locals de restauració i oci als seus baixos. Al final de la platja es troba el Port del Campello que disposa d'una de les llotges de peix més actives de tot el País Valencià. També existixen serveis de viatgers fins a l'illa de Tabarca a més de ser port esportiu amb amarratges per a iots i vaixells petits.
Vista aèria del nucli urbà del Campello
Al nord del municipi, la costa és més accidentada i podem trobar cales o platges rocalloses, a més de nombrosos penyasegats. Aquesta part de la costa campellera és de difícil accés, ja que es troba d'alguna forma tallada pel pàs de les carreteres AP-7 i N-332, i també per una de les línies del TRAM Metropolità d'Alacant. Existixen diverses urbanitzacions en esta zona (com per exemple L'Almadrava, La Coveta Fumà o Pueblo Acantilado) que normalment són ocupades només a l'estiu per forasters, ja siguen estrangers o ciutadans de la resta de l'Estat espanyol.
Al seu terme municipal s'han trobat restes de l'edat del bronze i dels Ibers, així com la presència d'una factoria de gàrum d'època romana o, potser, anterior.
També cal destacar els jaciments de la Illeta dels Banyets. És una xicoteta península situada junt al port que, fins als anys 40, formava una illa. El lloc presenta indicis d'ocupació des de la fi del tercer mil·lenni a.C. En època romana, sobre les runes ibèriques i prehistòriques s'alçà una vila agrícola que disposava d'unes xicotetes termes. D'esta època són unes basses, comunicades amb el mar, on eren criats peixos; estes construccions donen el nom de Els Banyets de la Reina a la zona del jaciment, ja que segons l'imaginari popular eren els banys d'una reina mora.
Entre aquest i el port actual del poble, se situa l'anomenada Torre de La Illeta, una torre de guaita construïda al segle xvi per a defensar-se de les nombroses incursions de piratesbarbarescos que assolaven les costes valencianes.
Segons el padró municipal de l'1 de gener de 2010, la població del Campello ascendia a 26.941 habitants, sent el 3r municipi de l'Alacantí i el 18è municipi de la província d'Alacant per ordre d'habitants. A esta xifra de població caldria que afegírem la població estiuenca que no es troba censada, que s'estima que supere les 70.000 persones a l'estiu. També una part molt important de la població es troba dispersa per urbanitzacions situades en una ampla franja costanera.
Presentant un gran creixement demogràfic des dels anys 70, en el període 1990-2005 la població va créixer en més d'un 100%; aquest ràpid creixement pot explicar-se per un costat pel turisme, i per l'altre pel paper creixent com una zona residencial plenament integrada en l'àrea metropolitana d'Alacant.
A data de 2022, el Campello tenia 29.409 habitants (INE).[9]
El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics.
Economia
Tradicionalment, la pesca ha estat la principal activitat econòmica del municipi (fins i tot la flota campellera s'ha dedicat a la pesca d'altura a les costes saharianes). El port també ha tingut gran importància en la creació de treball al Campello, ja que a la fi del segle xviiiAntoni Valcàrcel i Pastor, príncep Pius de Savoia i comte de Lumiares, va establir en la seua pròpia quinta, dita Musey, una important drassana on fins i tot arribà a construir bucs de gran tonatge.
El Campello des de la mar
En l'actualitat l'economia es basa en el turisme, la qual cosa ha potenciat una gran activitat constructora d'apartaments, xalets i hotels.
Festes i tradicions
Ambaixada a la platja del Carrerlamar
Festes de Moros i Cristians. De l'11 al 15 d'octubre tenen lloc les festes majors del municipi. El Desembarcament Moro en la platja del Carrerlamar i l'ambaixada front a la Torre de la Illeta, en la matinada del dia 12, comencen les festes més espectaculars. Molts són els actes que se celebren durant estos dies, però entre ells cal destacar els alardos i ambaixades front al castell, i especialment les desfilades que plenen els carrers del municipi de música i llum. El dia 15 se succeïxen els actes religiosos en honor de Santa Teresa i a la Verge dels Desemparats, per a finalitzar amb un castell de focs artificials.
Festes de la Verge del Carme. Una de les festes més importants de la localitat, en honor de la Verge del Carme, patrona dels mariners. El mes de juliol s'inicia amb diversos actes, com ara espectacles, jocs o mascletades. El dia 16 de juliol, festa local, tenen lloc els actes més emotius: la processó marinera i el trasllat de la Verge a la seua ermita on se li canta, per a finalitzar amb un gran castell de focs artificials.
Romeria de Maria Auxiliadora. El 24 de maig té lloc la festivitat de Maria Auxiliadora, que gaudix de gran devoció al municipi. La Verge és portada en romeria fins a la parròquia dels Salesians. Una volta allí, se succeïxen les celebracions concloent amb un dinar de germanor i una missa. Al final del dia, la imatge és tornada a la parròquia de Santa Teresa.
Accesos i transports
Unitat del TRAM estacionat a la parada de Lucentum direcció El Campello
Per carretera, s'hi pot arribar al Campello per mitjà de carreteres lliures i amb peatge com l'AP-7, l'A-70 o la N-332.
Amb transport públic es pot accedir per mitjà de la xarxa d'autobussos metropolitans d'Alacant. Les línies 21 i 32 connecten El Campello amb la capital alacantina i altres municipis de l'Alacantí.
Finalment, al Port del Campello hi ha serveis de passatgers que connecten per mar, amb Alacant, Benidorm o l'illa de Tabarca. Estos serveis normalment són utilitzats a l'estiu per turistes i no componen part dels mitjans de transports utilitzats habitualment pels campellers per desplaçar-se.
Vista de la dàrsena principal del Port del Campello.
Vista de l'entrada principal del Port del Campello.
Notes
↑També participaren a les eleccions municipals de 2019: El Campello Demòcrates (eCD) (228 vots, 1,98%), Los Verdes-Ecopacifistas Centro Moderado (208 vots, 1,81%) i Coalición Centro Democrático (CCD) (17 vots, 0,15%).
↑El Centro Moderado perdé el regidor obtingut el 2015.
Referències
↑ 1,001,011,021,031,041,051,061,071,081,091,101,111,121,13Palomares Varó, Josep Antoni; Armengol Llorent, Joan (el Bollo †); Ferri Ivorra, Josep Antoni. Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament del Campello. Toponímia dels pobles valencians. El Campello, L'Alacantí, 2004 (Onomàstica i Toponímia. Toponímia del Pobles Valencians, El Campello 56).
.JPG)
.jpg)
