 Eglestonita |
|---|
![]()
Eglestonita (groc) sobre cinabri (vermell)  |
| Fórmula química | (Hg₂2+)₃OCl₃(OH) |
|---|
| Epònim | Thomas Egleston (en)  |
|---|
| Localitat tipus | Districte de Terlingua, Texas, Estats Units |
|---|
|
| Categoria | halurs |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DD.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DD.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.03 |
|---|
| Dana | 10.5.4.1 |
|---|
| Heys | 8.5.6 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | isomètric |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 16,03Å; |
|---|
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahèdrica |
|---|
| Color | groc, taronja-groc, marró que canvia a marronós fosc, després negre, quan s'exposa a la llum; groc-marró a marró en llum transmesa |
|---|
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
|---|
| Lluïssor | adamantina, resinosa |
|---|
| Color de la ratlla | groc a groc verdós |
|---|
| Diafanitat | translúcida |
|---|
| Densitat | 8,33 a 8,45 g/cm³ (mesurada); 8,61 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | isotròpica |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1903 |
|---|
| Símbol | Egl |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La eglestonita és un mineral de la classe dels halurs. Anomenat per Thomas E. Egleston, cofundador de l'Escola de Mines de Colúmbia i professor de mineralogia i metal·lúrgia de la Universitat de Colúmbia. El mineral forma sèrie isomòrfica amb la kadyrelita.[1]
Característiques
La eglestonita és un halur de fórmula química (Hg₂2+)₃OCl₃(OH). Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eglestonita pertany a «03.DD: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Hg» juntament amb els següents minerals: poiarkovita, kadyrelita, vasilyevita, hanawaltita, terlinguaïta, pinchita, gianel·laïta, mosesita, kleinita, tedhadleyita, terlinguacreekita, kelyanita, aurivilliusita i comancheïta.
L'eglestonita se sol formar com a producte d'alteració d'altres minerals de mercuri com ara el mercuri natiu o el cinabri. S'ha descrit en diverses localitats d'Europa, Amèrica del Nord i l'Àsia.[1]
Referències
