PROFILPELAJAR.COM

Educación y Descanso
Dades
Tipus	organització
Història
Creació	14 desembre 1939
Data de dissolució o abolició	1977
Governança corporativa
Seu	Madrid;
Part de	Organització Sindical Espanyola

L'obra sindical Educación y Descanso (en català, Educació i Descans i abreviat com EyD) va ser una organització de tipus cultural i recreativa, dependent de l'Organització Sindical Espanyola,^[1] que va existir a Espanya durant l'època de la dictadura franquista, entre 1939^{[Nota 1]} i 1977. L'EyD estava dedicada a promoure i realitzar tot tipus d'activitats artístiques, culturals i esportives per part dels treballadors (en la terminologia franquista «productors»).^[3] Va arribar a constituir una de les organitzacions del règim amb més impacte entre els treballadors.^[4]

Història

EyD va ser fundada el 14 de desembre de 1939,^[5]^[6] seguint el model de l'organització italiana Opera Nazionale Dopolavoro (OND) que havia existit durant el règim feixista de Mussolini.^[2] Denominada en els seus començaments «Alegria i Descans», amb posterioritat l'organització adoptaria el seu nom definitiu.^{[Nota 2]} En els seus primers anys d'existència l'organització va mantenir contactes amb l'organització nazi Kraft durch Freude, arribant a signar-se un conveni de cooperació entre ambdues en 1943.^[8] Malgrat les seves iniciatives, durant la seva primera etapa d'existència l'organització va trobar no poques dificultats a causa de les caresties i a la difícil situació que existia en la postguerra.^[9] Des de 1945 el nombre d'instal·lacions pertanyents a l'Obra Sindical es va incrementar de forma considerable.^[10]

L'organització estava a càrrec del lleure i l'esplai dels treballadors,^[11] comptant per als seus fins amb una xarxa de centres culturals, instal·lacions esportives (inclosos els «Parques sindicales», Parcs sindicals) i ciutats residencials. Al llarg de la seva història, EyD va construir albergs i residències on els obrers poguessin estiuejar de forma econòmica. Per la seva banda, els anomenats «Hogares de Educación y Descanso» (Llars d'Educació i Descans) es van encarregar de fomentar entre els treballadors la cultura, diversió, salut o l'esport.^[11]

En la seva època van ser molt conegudes les activitats i exhibicions gimnàstiques que els grups d'Educació i Descans realitzaven anualment cada 1 de maig.^[12]

Les activitats emparades per EyD s'estenien a grups de teatre, clubs de cinema, cors i danses^{[Nota 3]} (que no han de ser confosos amb els Coros y Danzas (Cors i Danses) de la Secció Femenina de Falange), viatges i vacances, i sobretot competicions esportives, que culminaven en els denominats «Juegos Deportivos Sindicales» (Jocs Esportius Sindicals).^[14] De fet, determinades activitats minoritàries com l'aeromodelisme, el tir amb arc, l'espeleologia o fins i tot els escacs i la filatèlia van tenir durant anys el seu millor nínxol en els grups d' EyD.

Educació i Descans va desaparèixer el 1977,^[2] durant el desmuntatge de la Dictadura franquista i del Sindicat Vertical.

Àrees cobertes

Les àrees cobertes per EyD s'agrupaven de la següent manera:

Extensió cultural (cors, bandes de música, orquestres, rondalles, teatre, dansa i ballet, agrupacions folklòriques) .
Art (agrupacions teatrals, competicions literàries, fotografia, clubs de cinema).
Turisme.
Hogares del Productor (Llars del Productor), residències, i la Ciutat Residencials de Perlora (Astúries) i de Tarragona.
Biblioteques.
Esports.

Grups d'empresa

Per la seva banda, les grans empreses espanyoles del franquisme, sobretot les de l'INI, tenien molt a gala subvencionar als seus grups d'empresa d'Educació i Descans; d'entre tots ells va ser el més destacat, en quantitat i qualitat, el grup d'Ensidesa, que incloïa un club de gairebé tots els esports i moltes activitats artístiques i culturals.

Notes

↑ Altres fonts, però, fixen la seva fundació el 1940.^[2]
↑ El delegat nacional de Sindicats, Gerardo Salvador Merino, va ordenar canviar el nom per evitar que s'associés a l'organització amb la seva contrapart nazi.^[7]
↑ Per exemple, el 1951, Educació i Descans tenia enquadrades 63 bandes de música, 204 orquestres, 90 grups corals, 462 de ball i dansa, i 84 quadres artístics; en total constiuían uns 44.000 afiliats a l'any.^[13] En dates posteriors, la xifra d'afiliacions augmentaria de forma considerable.

Referències

↑ Marín, Molinero i Ysàs, 2010, p. 37.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Morcillo, 2010, p. 193.
↑ Casanova i Gil Andrés, 2014, p. 254.
↑ Gracia i Ruiz Carnicer, 2001, p. 90.
↑ Guerra, 2006, p. 115n.
↑ Molinero, 2005, p. 144.
↑ Bowen, 2000, p. 70.
↑ Delgado Gómez-Escalonilla, 1988, p. 196.
↑ Molinero, 2005, p. 146.
↑ Suárez Fernández, 1993, p. 174.
↑ ^11,0 ^11,1 Ruiz Resa, 2015, p. 514.
↑ Rivero, 2008, p. 40.
↑ Molinero, 2005, p. 145.
↑ Morcillo, 2010, p. 193-194.

Bibliografia

Bowen, Wayne H. Spaniards and Nazi Germany: Collaboration in the New Order (en anglès). University of Missouri Press, 2000.
Casanova, Julián; Gil Andrés, Carlos. Twentieth-Century Spain: A History (en castellà). Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-01696-5.
Delgado Gómez-Escalonilla, Lorenzo. Diplomacia franquista y política cultural hacia Iberoamérica, 1939-1953 (en castellà). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Centro de Estudios Históricos), 1988. ISBN 84-00-06892-0.
Gracia, Jordi; Ruiz Carnicer, Miguel Ángel. La España de Franco (1939-1975). Cultura y vida cotidiana (en castellà). Editorial Síntesis, 2001.
Guerra, Ricardo A. Sobrevivir en Canarias (1939-1959) (en castellà). Madrid: Ediciones Idea, 2006. ISBN 84-96740-05-6.
Marín, José María; Molinero, Carme; Ysàs, Pere. Historia política de España, 1939-2000 (en castellà). II. Madrid: Istmo, 2010.
Molinero, Carme. La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista (en castellà). Cátedra, 2005.
Morcillo, Aurora G. The Seduction of Modern Spain. The Female Body and the Francoist Body Politic (en anglès). Rosemont Publishing, 2010. ISBN 978-0-8387-5753-6.
Rivero, Antonio. Las leyes del deporte español. Análisis y evolución histórica (en castellà). Sevilla: Wanceulen Editorial deportiva, 2008. ISBN 978-84-9823-237-0.
Ruiz Resa, Josefa Dolores. Los derechos de los trabajadores en el franquismo (en castellà). Dykinson, 2015. ISBN 978-84-9085-206-4.
Suárez Fernández, Luis. Crónica de la Sección Femenina y su Tiempo (en castellà). Asociación Nueva Andadura, 1993.