Torroja potser fou el màxim especialista mundial del seu temps en construcció en formigó. Totes les generacions posteriors d'enginyers de camins estudiaren els seus plantejaments i desenvolupaments. Alguns dels conceptes que va desenvolupar van ser continuats per un dels seus alumnes, Félix Candela. És pare del també enginyer José Antonio Torroja Cavanillas i avi de la cantant Ana Torroja.
Biografia
Fill del matemàtic Eduard Torroja i Caballé. El 1917 ingressa a l'Escola d'Enginyers de Camins -actualment integrada en la Universitat Politècnica de Madrid-, i acaba la carrera el 22 de gener de 1923 de manera tan brillant que de seguida passà a treballar a la Companyia de Construccions Hidràuliques Civils, dirigida pel seu professor a l'Escola de Camins José Eugenio Ribera, i en la qual romandria fins a 1927. Allí duu a terme importants projectes entre els quals destaca, per la novetat del procediment emprat, la fonamentació del pont de Sancti-Petri a San Fernando (Cadis).
Després va obrir una oficina pròpia de projectes a Madrid en la qual continua la seva labor, projectant el 1933 la coberta del Mercat d'Abastaments d'Algesires, una obra realment excepcional per a l'època. Com a novetat del seu estudi pot citar-se l'ocupació de models experimentals a grandària reduïda, que realitzaria per a totes l'estructures projectades en aquesta època, com l'amfiteatre de l'Hospital Clínic en la Ciutat Universitària, el Frontó Recoletos o les cobertes i graderies de l'Hipòdrom de la Zarzuela, tots ells a Madrid.
Obstinat en la millora de les tècniques de construcció va crear, juntament amb un prestigiós grup d'arquitectes i enginyers, l'empresa ICON, amb laboratoris de mesura apropiats per a la investigació i mesurament sobre models reduïts i aplicables a tot tipus d'investigacions per a la construcció. D'aquesta empresa naixerien, el 1934, l'Instituto Técnico de la Construcción y la Edificación, del que Torroja en seria primer secretari, i la revista Hormigón y Acero.
El 1939, després del parèntesi imposat per la Guerra Civil, el claustre de professors de l'Escola Especial de Camins, Canals i Ports el proposà per a professor de les matèries relacionades amb el Càlcul d'Estructures i en els anys següents les de Resistència de Materials i Fonament del Càlcul i Execució d'obres de formigó armat i pretesat, entre altres. En aquest mateix any l'Institut Tècnic de la Construcció i l'Edificació (actualment Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja) passaria a integrar-se en el Consell Superior d'Investigacions Científiques.
El 1941 fou proposat per a dirigir el Laboratori Central d'Assaig de Materials de Construcció creat el 1898 i situat a la mateixa escola de Camins, i li fou encarregat també el projecte, direcció i construcció d'un nou edifici per a aquest Laboratori.
Sense abandonar les seves activitats de projectista d'estructures, participà, especialment a partir de 1948, en les activitats de multitud de comissions i organitzacions científiques, tant nacionals com internacionals, i arribà a ser president de l'Associació Internacional del Formigó Pretesat, així com col·laborador assidu i membre del bureau del Comitè Europeu del Formigó.
L'última part de la seva vida la desenvoluparia, en plena activitat científica, a l'Institut Tècnic de la Construcció i el Ciment, que en el seu homenatge adoptaria el nom d'Institut Eduardo Torroja de la Construcció i el Ciment
.JPG)
