Fill d'una família jueva italiana, va néixer a Egipte, on va rebre una educació colonial francesa clàssica. Va començar publicant en francès a una edat primerenca i se'l va fer Cavaller de la Legió d'Honor el 1952 pels seus èxits literaris.
Quan Egipte va expulsar la seva població jueva, el 1956, Jabès va marxar a París, que ja havia visitat per primera vegada en la dècada de 1930. Allà, va reprendre la seva vella amistat amb els surrealistes, encara que mai no va ser formalment membre del grup. Es va convertir en ciutadà francès el 1967, el mateix any en el qual se li va concedir l'honor de ser un dels quatre escriptors francesos (juntament amb Jean-Paul Sartre, Albert Camus i Claude Levi-Strauss) que van presentar els seus treballs a l'Exposició Mundial de Mont-real. D'altra banda, se li va atorgar el Premi de la Crítica el 1972 i una designació com a oficial en la Legió d'Honor el 1986.[2]
Jabès és recordat pels seus llibres de poesia, sovint publicats en forma de cicles. En ells es poden observar nombroses referències al misticisme jueu i a la Càbala.
Una de les seves obres més importants és Le Livre des questions (1963-1973), que el va consagrar com un escriptor reconegut. A aquest cicle de set volums, el seguiren Le Livre des ressemblances (1976-1980) i Le Livre des marges. El seu final és El llibre de l'hospitalitat, aparegut pòstumament el 1991.[3] Edmond Jabès va morir d'un atac de cor a la seva llar del Barri Llatí el 2 de gener de 1991.[4]
