Edda Moser (Frau Kammersängerin)[1] és una destacada sopranoalemanya, nascuda el 27 d'octubre de 1938 a Berlín.[2] El seu pare va ser el musicòleg Hans Joachim Moser[3] (novel·lista i compositor destacat). Va estudiar amb Hermann Weissenborn i Gerty König al Conservatori de Berlín.[4]
Va interpretar un extens repertori, incloent-hi papers tant de dramàtica-coloratura com de soprano lírica-spinto en una gran varietat d'obres, a més de donar també recitals. Dotada d'una bella veu que pot apreciar-se en les interpretacions de Donna Anna (paper que va interpretar 48 vegades, més que qualsevol altra cantant en la història), en la Liebestod de l'òpera Tristany i Isolda de Richard Wagner, i en diversos lieder, especialment de Robert Schumann i de Johannes Brahms (Die Mainacht, Op 43 núm. 2).[8]
Moser va mantenir gran activitat durant la seva llarga carrera, distingint-se per actuacions i enregistraments de gran abast en l'àmbit coral, amb obres tan variades com la Missa Solemnis de Beethoven (amb Leonard Bernstein com a director d'orquestra), la Cantata della Fiaba Estrema del compositor Hans Werner Henze (amb Leif Segerstam com a realitzador), i el Lieder de Hans Pfitzner. Des de la dècada de 1980 Edda Moser va reduir la seva activitat en el món de l'òpera, malgrat la qual cosa molts dels seus enregistraments han estat reeditades després per EMI, BMG, i altres grans discogràfiques.[9]
La sonda espacial Voyager, va incloure en el seu disc d'or l'ària Der hölle rache (de "La flauta màgica" de Mozart) interpretada per Edda Moser.[10]
Després de retirar-se de l'òpera, Edda Moser es va mantenir activa fent recitals durant els anys finals de la dècada de 1990. Va donar diversos concerts memorables a Alemanya amb Ivan Törzs al piano (Dresden, Semper Opera House 1997, Stadttheater Giessen 1999), amb programes que van des de les composicions de Johann Adolf Hasse fins a Clara Schumann i Richard Strauss.[11] Moser es va acomiadar en 1999 al Teatre Cuvilliés, Múnic.
La seva veu va ser inclosa en el Disc d'Or enviat a l'espai el 1977 per la NASA en les sondes espacials Voyager[12] interpretant l'ària "Der Hölle Rache kocht in meinem Herzen" de l'òpera de Mozart La flauta màgica conduïda per Wolfgang Sawallisch i considerada una de les millors interpretacions d'aquesta ària.
Actualment és professora de cant en la Hochschule für Musik (Escola Universitària de Música) de Colònia[13] (Alemanya) i està molt implicada en la promoció de l'ús adequat de l'alemany en lloc del "Denglisch". El 2006 va fundar el festival anual Festspiel Sprache der Deutschen.[14] Tres CD de documentació d'aquest festival han aparegut fins ara en edicions de la publicació alemanya Lübbe.
La seva veu
La veu d'Edda Moser és d'una gran extensió en el seu registre, mantenint una freqüència natural entre la3 a un re6, però amb la capacitat d'arribar a un sol6, la qual cosa li ha permès interpretar una gran quantitat de rols que van des d'Isolda en l'òpera Tristany i Isolda de Richard Wagner fins a la Reina de la Nit en La flauta màgica de Mozart, així com l'ària de concert Popoli di Tessaglia, també de Mozart, la qual posseeix la nota més aguda en el repertori clàssic (sol6). Moser posseïa a més un gran domini de la coloratura, inclosos el trinat, la messa di voce i els Staccati.
Per l'extensió, color i potència de la seva veu, Edda Moser és considerada com una soprano dramàtica de coloratura, amb agilitat per als aguts.
Una bona descripció de la veu d'Edda Moser la podem trobar a la pàgina web The acuto sfogato - the legacy of the diva de John Carroll i Limansky Nicholas (en anglès).[15]
Staccato, una de les tècniques que domina Edda Moser.
Enregistraments
Mozart, l'autor més important al repertori d'Edda Moser
