Mierendorf i Txakhotin van llançar la campanya tres fletxes contra l'esvàstica,[6] i el fisiòleg rus va escriure un llibre amb el mateix nom.[7] Les fletxes representaven la lluita socialista contra la reacció, el capitalisme i el feixisme.[8][9]
Simbologia
Estèticament, el símbol estava inspirat per l'art avantguardista revolucionari soviètic.[3] Txakhotin es va inspirar en una esvàstica guixada que va trobar a la ciutat d'Heidelberg.[5] L'ús de fletxes es deu al fet que, al sobreposar-se al símbol nazi, fa la impressió que són aquestes les que s'imposen sobre l'esvàstica.[5]
Hi ha diverses interpretacions pel que fa al significat de les fletxes. A banda del significat original en contra de la reacció, el capitalisme i el feixisme,[8] altra gent les ha identificades amb l'activitat, la disciplina i la unitat de lluita contra l'enemic,[10] o en un altre cas, amb la veritat i la llibertat, l'ordre i la pau i el pa i la justícia.[10] En un pòster per a les eleccions al Reichstag del novembre del 1932, les fletxes apuntaven contra la monarquia, els nazis i els comunistes.[4]
El juny de 1932, les tres fletxes esdevindrien el símbol oficial del Partit Socialdemòcrata i del Front de Ferro.[5] Els membres del Front portaven el símbol a bandes roges que es col·locaven al braç.[11] L'agost del mateix any, el Partit Socialdemòcrata Austríac adopta les tres fletxes com a símbol de combat.[8] El poeta austríac Karl Schneller va dedicar el poema Drei Pfeile al congrés del partit del 1932.[8] El 1933 va ser prohibit a Àustria, juntament amb altres símbols polítics.[9] Després de l'Anschluss, el símbol va ser utilitzat pels Socialistes Revolucionaris d'Àustria i és utilitzat com a grafit contra les esvàstiques.[9]
Pel que fa a l'SPÖ, adoptaria el símbol de nou el 1945.[9] Tot i que a partir dels anys 50 el seu ús entra en declivi, seria un símbol present als cartells del partit fins a la dècada del 1970.[9] En aquella mateixa dècada, els socialistes francesos substituirien les tres fletxes pel puny i la rosa.[15]
↑Friedrich-Wilhelm Witt, "Die Hamburger Sozialdemokratie in der Weimarer Republik". Unter besonderer Berücksichtigung der Jahre 1929/30 - 1933 ("Hamburg Social Democracy in the Weimar Republic". With special consideration of the years 1929/30 - 1933), Hannover 1971, p. 136
↑Sergei Tschachotin, Dreipfeil gegen Hakenkreuz ("Three Arrows Against the Swastika"), Kopenhagen 1933