PROFILPELAJAR.COM

Districte de Bačka del Sud
	Јужнобачки округ (sr)
Tipus	Districte de Sèrbia
Localització
	45° 15′ 52″ N, 19° 49′ 54″ E / 45.2644°N,19.8317°E
Estat	Sèrbia
Província autònoma	Voivodina
Capital	Novi Sad
Conté la subdivisió	Bač Municipality (en) ; Bačka Palanka Municipality (en) ; Bački Petrovac Municipality (en) ; Beočin Municipality (en) ; Bečej Municipality (en) ; Srbobran Municipality (en)
Població humana
Població	615.371 (2011) (153,23 hab./km²)
Llengua utilitzada	hongarès
Geografia
Superfície	4.016 km²
Creació	29 gener 1992
ISO 3166-2	RS-06
Lloc web	juznobacki.okrug.gov.rs

El Districte de Bačka del Sud (en serbi:Јужнобачки округ/Južnobački okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord del país. Es troba majoritàriament a la regió geogràfica de Bačka, a la província autònoma de la Voivodina, tot i que el sud del districte forma part de la regió de Sírmia. Té una població de 615.371 habitants, i la seva seu administrativa es troba a Novi Sad, ciutat més gran i capital de la Voivodina.

Nom

En serbi el districte es coneix com a Јужнобачки округ o Južnobački okrug, en croat com a Južnobački okrug, en hongarès com a Dél-bácskai körzet, en eslovac com a Juhobáčsky okres, en romanès com a Districtul Bacica de Sud, i en rutè com a Јужнобачки окрух.

Municipis

El districte es divideix en 11 municipis i la ciutat de Novi Sad, que al seu torn es divideix en dos municipis urbans.

Els municipis són:

Srbobran
Bač
Bečej (hongarès: Óbecse)
Vrbas
Bačka Palanka
Bački Petrovac (eslovac: Báčsky Petrovec)
Žabalj
Titel
Temerin
Beočin
Sremski Karlovci

La ciutat de Novi Sad es divideix en els municipis de:

Grups ètnics

**Població del districte segons ètnia als censos de 2002 i 2011.**
Grup ètnic	cens 2002		cens 2011
Grup ètnic	Número	%	Número	%
Serbis	409.988	69,06%	445.270	72,36%
Hongaresos	55.128	9,29%	47.850	7,78%
Eslovacs	27.640	4,66%	24.670	4,01%
Montenegrins	17.340	2,92%	11.378	1,85%
Gitanos	6.053	1,02%	10.482	1,70%
Croats	12.040	2,03%	10.022	1,63%
Rutens	7.443	1,25%	6.974	1,13%
Iugoslaus	15.959	2,69%	3.642	0,59%
Total	593.666		615.371

Hi ha 9 àrees municipals amb majoria sèrbia: Novi Sad (79%), Sremski Karlovci (78%), Titel (87%), Žabalj (85%), Beočin (70%), Srbobran (66%), Bačka Palanka (79%), Temerin (68%) i Vrbas (55%).

1 municipi del districte té majoria eslovaca: Bački Petrovac o Báčsky Petrovec en eslovac (65%), i 2 tenen una població ètnicament mixta: Bač, amb majoria relativa sèrbia (47%) i Bečej o Óbecse en hongarès, amb majoria relativa hongaresa (46%).

Història administrativa

Al segle IX l'àrea va ser governada pel duc búlgaro-eslau Salan. Del segle xi al XVI, durant l'administració del Regne d'Hongria, el territori formava part majoritàriament del Comtat de Bács, tot i que algunes petites àrees del nord formaven part del Comtat de Csongrád i el Comtat de Bodrog. El 1526-1527,l'àrea va ser administrada per un governador serbi independent, l'emperador Jovan Nenad, mentre que durant l'administració otomana (segles XVI-XVII) va formar part del Sanjak de Segedin.

Durant l'administració dels Habsburg (segle xviii), el territori es dividia en el Comtat de Batsch, el Comtat de Bodrog i la Frontera Militar. Els dos comtats es van unir en un sol comtat, el Comtat de Batsch-Bodrog al segle xviii. Des de l'abolició de la secció de Theiß-Marosch de la Frontera Militar l'any 1751, part d'aquest territori es va incloure també al comtat de Batsch-Bodrog. L'únic territori que va romandre dins la frontera militar va ser la regió de Šajkaška. Cap al 1850, l'àrea formava part del districte de Sombor i després de 1860, la zona es va tornar a incloure al comtat de Batsch-Bodrog. El 1873 la Frontera Militar a Šajkaška va ser abolida i va passar a formar part de Batsch-Bodrog.

Durant l'administració del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1918-1941) l'àrea va formar part inicialment de comtat de Novi Sad (1918-1922). Entre 1922 i 1929 es va dividir entre l'Oblast de Bačka i l'Oblast de Belgrad, i entre 1929 i 1941 formà part de la Banovina del Danubi.

Durant l'ocupació germano-hongaresa (1941-1944), l'àrea va ser inclosa al Comtat de Bács-Bodrog. Des de 1944, el territori va formar part de la Voivodina Autònoma Iugoslava. El districte actual va ser definit el 29 de gener de 1992.