El joc de tauler Scrabble té una distribució de fitxes específica per a cada llengua. Això és perquè la freqüència de cada lletra varia segons la llengua. Com a regla general, les lletres menys freqüents en la llengua tenen una puntuació més alta i menys exemplars en la distribució de fitxes.
Moltes llengües fan servir jocs de 102 fitxes, ja que la versió anglesa original tenia cent fitxes i després es van afegir els dos escarrassos.
L'afrikaans fa servir les lletres Z i X, però tan poc que no hi ha fitxes per a aquestes lletres al joc de Scrabble. Tot i això, es pot fer servir una fitxa en blanc com a Z o X. Tampoc hi ha fitxes per a les lletres C i Q, a causa del fet que aquestes lletres no s'usen a l'africaans, només en alguns manlleus.
Fins al 1989–1990, la versió en alemany tenia 119 fitxes, i es jugava amb vuit fitxes alhora, a diferència de les set amb les que es juga avui dia. La distribució antiga era aquesta:[3]
2 fitxes en blanc (amb una puntuació de 0 punts)
1 punt: E×16, N×10, I×9, S×8, R×7, A×6, U×6, D×6
2 punts: H×5, T×5, C×4, L×4, O×4, G×3, W×2
3 punts: M×4, F×3, B×2, Z×2, K×2
4 punts: P×1, V×1
5 punts: Ü×1
6 punts: Ä×1, J×1
8 punts: Ö×1, X×1
10 punts: Q×1, Y×1
Cap de les dues distribucions, l'actual o la vella, tenen una fitxa per a la lletra ß, a causa del fet que aquesta lletra no té forma majúscula. Les paraules que s'escriuen amb la lletra ß es poden jugar fent servir dues S (p. e. STRASSE en comptes de straße). Contràriament als mots encreuats en alemany, els caràcters amb diacrítics Ä, Ö i Ü no s'han de representar pels dígrafs AE, OE o UE, respectivament.
Anglès
La versio en anglès fa servir 100 fitxes, en la distribució següent:[1]
La distribució de les lletres no ha canviat des que l'Alfred Mosher Butts va inventar el joc l'any 1938.
Una nova versió del fabricant Mattel, anomenada Super Scrabble, va sortir al mercat l'any 2004. Aquesta versió fa servir 200 fitxes, amb aquesta distribució:
L'anglosaxó usa la lletra K, però només apareix en una paraula (kyning) i en manlleus, per això no hi ha fitxa per a aquesta lletra. Les lletres J, V, Q i Z només s'usen en manlleus. L'anglosaxó usa la lletra Ƿ, però s'ha substituït per la lletra W en aquesta distribució perquè es pot confondre fàcilment amb la P. L'anglosaxó també usa la lletra Ȝ, però és una variant tipogràfica de la G, per això no s'hi inclou.
La versió en armeni té 146 fitxes i usa 38 caràcters[6] de l'alfabet armeni. Aquesta és una versió anomenada ԲԱՈ ԽԱՆ (bao khagh, que significa joc de mots) i no és una edició oficial de Mattel.
La versió basca, usa 100 fitxes. Aquesta versió és un clon anomenat Euskarbel i no és, doncs, una edició oficial de Mattel.
2 fitxes en blanc (amb una puntuació de 0 punts)
1 punt : A×14, E×12, I×9, N×8, O×6, T×6, U×6
2 punts : K×5, R×5
3 punts : D×4
4 punts : B×3, Z×3
5 punts : G×2, H×2, L×2, S×2
8 punts : J×1, M×1, P×1, RR×1, TS×1, TX×1, TZ×1
10 punts : F×1, X×1
Les lletres C, Ç, Ñ, Q, V, W i Y, són molt poc freqüents en la llengua basca, només presents en mots originaris d'altres llengües, no apareixen a la distribució de fitxes.
Búlgar
La versió en búlgar, que fa servir l'alfabet ciríl·lic, usa aquestes 102 fitxes:[1]
S'ignoren les marques diacrítiques. No hi ha fitxes per a les lletres K i W, a causa del fet que aquestes lletres són molt escasses en paraules castellanes. Segons les regles FISE (Federación Internacional de Scrabble en Español), no es permet jugar una fitxa en blanc per representar una K o una W. Tampoc no es permet fer servir una C i una H per representar una fitxa CH, ni dues L per representar una fitxa LL, ni dues R per representar una RR.
La versió en castellà del fabricant Hasbro, venuda als EUA i el Canadà (coneguda com a Scrabble - Edición en Español), usa aquestes 103 fitxes:[1][7]
No hi ha fitxes per a les lletres K, W o Y, ja que en català només apareixen en mots manllevats d'altres llengües.
Durant el joc s'ignoren els accents i les dièresis. Per exemple, À es juga com a A. Hi ha, però, fitxes especials per a algunes lletres o dígrafs: les fitxes Ç (ce trencada), L·L (ela geminada), i NY.
Tot i que les regles originals del joc tracten la fitxa Q com una única lletra, la majoria de clubs i associacions de jugadors de Scrabble en català empren la fitxa Q com si fos el dígraf QU. Per als escolars, cal que utilitzin la fitxa Q amb la fitxa U, per petició dels professors.
L'escarràs només pot representar una fitxa existent, així doncs no es pot jugar una fitxa N seguida d'un escarràs (com a Y) per formar el dígraf NY, ni ajuntar una L i un escarràs per formar el dígraf L·L. Dues fitxes L tampoc no formen una ela geminada.
Com que hi ha fitxes específiques per a dígrafs que són considerats lletres independents segons l'ortografia gal·lesa (com DD), no es permet usar les fitxers individuals per a formar els dígrafs. Les marques diacrítiques s'ignoren.
Observacions: el dígraf PH existeix en gal·lès, però s'empra gairebé només en paraules mutades, segons les regles aquests mots no poden jugar-se i no té fitxa. Les lletres K, Q, V, X i Z no existeixen en gal·lès i tampoc no tenen fitxa. Es podria argüir que la lletra J no existeix en gal·lès, però és inclosa perquè s'usa en alguns manlleus d'altres llengües.
Es pot observar que, en el joc de fitxes, no estan disponibles les formes finals de les lletres ך, ם, ן, ף i ץ. En el seu lloc s'empra la forma normal de cada lletra.
El dígraf DZ i el trígraf DZS, que realment són molt poc freqüents en hongarès, no tenen fitxa que els representi. Tampoc en tenen les lletres Q, W, X i Y, que només apareixen en paraules manllevades d'altres llengües.
Amb anterioritat a març de 1998, hi havia diferències entre la versió en neerlandès i la versió en flamenc. La versió en neerlandès tenia 2 fitxes per al dígraf IJ, amb un valor de 4 punts cada fitxa. També tenia una única fitxa F i només 4 fitxes S; i la puntuació assignada a la fitxa G només era de 2 punts. La versió flamenca no va tenir mai les fitxes IJ, tenia la distribució actual. La versió neerlandesa coincideix ara amb la versió flamenca.
Aquest joc de fitxes s'usa des de l'any 2000. Anteriorment s'usuava un joc una mica diferent: La fitxa Ź tenia una puntuació de 7 punts, la F valia 4 punts. Hi havia 2 fitxes F i 8 fitxes A.
No hi ha fitxes per a les lletres Q, V i X i les fitxes en blanc no poden usar-se per representar aquestes lletres.
S'ignoren les marques diacrítiques, així tant la lletra Ă com  es juguen com A.
Rus
La versió en rus, que fa servir l'alfabet ciríl·lic, abans usava 126 fitxes. El nombre de fitxes es va reduir l'any 1990 a 104, amb aquesta distribució:[1][30]
Observeu que les lletres Ä, Ö, i Å tenen fitxes diferents de les lletres sense marca diacrítica. La resta de caràcters diacrítics s'ignoren. Així, la lletra É es juga amb la fitxa E. Les lletres Q i W, poc freqüents en suec, no tenen fitxa representativa, però pot jugar-se una fitxa en blanc per representar-les.