PROFILPELAJAR.COM

Dicromat de sodi
	;
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	261,825 Da
Estructura química
Fórmula química	Cr₂Na₂O₇
SMILES canònic	Model 2D; [O-][Cr](=O)(=O)O[Cr](=O)(=O)[O-].[Na+].[Na+]
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	2,52 g/cm³
Punt de fusió	356,71 ℃
Punt de descomposició	400 ℃
Entalpia estàndard de formació	−1.962 kJ/mol
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

El dicromat de sodi és un compost inorgànic amb la fórmula Na₂Cr₂O₇, tot i que, generalment, s'utilitza la seva forma dihidratada, Na₂Cr₂O₇·2H₂O. Gairebé tot el mineral de crom es processa per conversió a dicromat de sodi i la pràctica totalitat dels compostos i materias basats en el crom es preparen a partir d'aquesta sal.^[1] S'utilitza com a agent oxidant.

Producció

El dicromat de sodi es produeix a nivell industrial a partir de minerals que contenen òxids de crom(III). Aquest mineral es fon amb una base, típicament carbonat de sodi, a uns 1.000 °C en presència d'oxigen:

2 Cr₂O₃ + 4 Na₂CO₃ + 3 O₂ → 4 Na₂CrO₄ + 4 CO₂

Aquesta etapa solubilitza el crom i en permet l'extracció en aigua calenta. En aquestes condicions, altres components del mineral com l'alumini i el ferro són poc solubles. L'acidificació amb àcid sulfúric o diòxid de carboni de l'extracte aquós resultant genera el dicromat:

2 Na₂CrO₄ + 2 CO₂ + H₂O → Na₂Cr₂O₇ + 2 NaHCO₃

A causa de la toxicitat del crom(VI), les indústries en les quals intervenen aquests compostos estan sotmeses a estrictes regulacions. Per exemple, els efluents d'aquestes refineries es tracten amb agents reductors per reconvertir el crom(VI) a crom(III), que és menys perjudicial per al medi ambient.^[1]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dicromat de sodi

↑ ^1,0 ^1,1 Anger, Gerd; Halstenberg, Jost; Hochgeschwender, Klaus; Scherhag, Christoph; Korallus, Ulrich [et al.].. «Chromium Compounds». A: Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Weinheim: Wiley-VCH, 2005. DOI 10.1002/14356007.a07_067.