El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. L'actual conseller és Ramon Espadaler i Parcerisas, des de l'11 d'agost de 2024.
Funcions
Corresponen al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica les funcions:[1]
Les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya i la seva modernització.
Els serveis penitenciaris, la reinserció i la justícia juvenil.
La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil de Catalunya.
Les associacions, les fundacions, els col·legis professionals i les acadèmies.
Els notaris i registradors.
La promoció i desenvolupament dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
La memòria democràtica.
Els processos electorals.
Els afers religiosos.
Les polítiques de qualitat democràtica.
Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.
Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC)
L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya és un òrgan tècnic al servei de l'Administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i dependent de la Secretaria per a l'Administració de Justícia,[2] amb seu a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.[3] L'Institut té una doble missió d'auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies, etc. mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques previstes en la normativa[4] i de realitzar docència i investigació relacionades amb la medicina legal i forense.[5]
Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)
El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), creat per la Llei 5/1989, de 12 de maig, és l'empresa pública del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que té com a objectiu fonamental la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat, a través de la formació en oficis i el treball productiu.[6]
Centre de Mediació de Catalunya
El Centre de Mediació de Catalunya, creat per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat,[7] és una institució, adscrita al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que té com a principals objectius fomentar i difondre la mediació i facilitar-hi l'accés a tots els ciutadans, estudiar les tècniques de mediació, gestionar el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar i el Registre general de persones mediadores en els àmbits de dret privat, designar la persona mediadora, fer el seguiment del procediment, homologar els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació, i organitzar el servei públic. L'any 2015 va presentar el Pla Nacional d'Impuls de la Mediació.[8]
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)
El Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) és un organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, creat per la Llei 18/1990, de 15 de novembre, amb la finalitat de desenvolupar activitats de formació especialitzada i d'investigació en l'àmbit del dret i la justícia.
La missió principal del Centre consisteix a planificar i organitzar la formació de tot el personal que treballa al Departament de Justícia, així com fomentar la recerca en estudis sobre l'execució penal i les ciències de la criminologia, l'Administració de justícia i el dret propi de Catalunya.
Memorial Democràtic
El Memorial Democràtic de Catalunya és una institució pública de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica, que persegueix el respecte dels drets humans. Fou creat l'1 de novembre de 2007 amb la Llei 13/2007, del 31 d'octubre, del Memorial Democràtic.
Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC)
El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) té com a objectiu la recollida de documentació sobre la història contemporània de Catalunya i fomentar la seva investigació i divulgació. D’aquesta manera, el CHCC promou i en alguns casos dirigeix estudis i treballs d’investigació, així com la redacció de memòries de persones que evoquen vivències de la Guerra Civil, la postguerra, la lluita antifranquista i l'exili.
.jpg)
.jpg)
.png)
