El nom del riu provindria de dos arrels cèltics: tam que significa fosc i ara que significa aigua.[4] Ja al 870 es parla del riu al tractat de Meerssen, quan el riu va formar la frontera quan Carlemany havia de partir el seu territori als seus fills. Era navegable a l'edat mitjana, però va perdre el seu rol de via navegable, tot i que el tram des de Diest cap a l'aiguabarreig amb el Dijle continua ser catalogat com navegable.[5] La vall del riu conté molts aiguamolls i boscos pantanosos, un terra poc idoni per a l'agricultura. El riu es va canalitzar en molts trams als segle xix. Des de principi del segle xx s'hi executen projectes per a renaturalitzar-lo.
Història
Fins al segon quart del segle xix, el riu va mantenir el seu curs natural, excepte uns canvis puntuals, per alimentar molins d'aigua o desaiguar prats humits. Des del 1830, l'encara jove govern belga va dur a terme una política d'infraestructures i va canalitzar molts rius per fomentar el transport fluvial. Al tram entre Werchter i Diest, el Demer era navegable i per això, es van rectificar seixanta-tres meandres. El trànsit, malgrat les inversions, va quedar molt escàs: d'unes poques dotzenes a un màxim de cent quaranta vaixells a l'any. El cost de la canalització va superar moltes vegades els beneficis.[6][7]
Entre Diest i Aarschot es van tallar vint meandres que nogensmenys es van conservar en el paisatge que ara formen un paisatge protegit. El 2019 es va reobrir el meandre del Vinkenberg a Zichem.[6]
El retorn del riu a la ciutat de Diest
Durant segles, el riu va ser l'artera comercial de la ciutat de Diest. El 1960 el Dèmer ja no era navegable i s'havia convertit en una claveguera oberta que inundava la ciutat quan plovia. Es va desviar-lo fora de la ciutat. L'antiga llera es va terraplenar amb sorra, runa i residus domèstics. On corria l'aigua, es van fer carrers i aparcaments.[8] El 2006 es va decidir de reobrir el curs històric del riu al centre de la ciutat. L'obra va començar el 2012 i es va acabar el 2016.[8] Durant les obres es van descobrir moltes artefactes arqueològics interessants, com ara una antica resclosa, antigues proteccions de la riba, fetes de pedra i fusta i una antiga escala de cavalls. Aquestes restes històriques es van integrar al nou Dèmer.[8]
Una llegenda popular
Segons la llegenda, a Hasselt el Demermanneke o l'home petit del Dèmer havia de controlar els dics del riu.[9] També servia de babau pels joves de la ciutat que no es comportaven. Es va erigir una estàtua de bronze de l'esculptor Pol Martens a la seua memòria damunt el braç del Dèmer cobert.[10]
Afluents
Els afluents i el lloc de l'aiguabarreig amb el Dèmer:
↑Smets, Koen; Van Ormelingen, Jan. «Demervallei tussen Aarschot en Diest» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2021. [Consulta: 23 juliol 2021].
