Aquest article tracta sobre el municipi del País Valencià. Si cerqueu el lloc del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), vegeu «Santa Maria dels Masos».
Càrcer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, a la Vall de Càrcer. Degut al desenvolupament demogràfic i urbanístic de l'últim segle, el nucli urbà d'Alcàntera de Xúquer es troba en l'actualitat unit amb el de Càrcer, formant una conurbació amb prop de 3.400 habitants.
Geografia
El terme municipal de Càrcer és entre els 31 i 99 metres sobre el nivell del mar, entre els meridians 0° 35′ i 0° 39' de longitud oest i els paral·lels 39º 2' i 39° 5′. Té una extensió de 7,4 quilòmetres quadrats. La distància a la capital és d'uns 50 km.
Les seues terres es troben regades pels rius Xúquer al nord i el Sellent a l'oest del terme. Es troba aigües avall de l'Embassament de Tous, enclavat entre tres muntanyes que, formant una barrera natural, separen les comarques de la Canal de Navarrés i la Costera. La superfície del terme és majorment plana, exceptuant l'extrem sud, on es troba el petit turó de la Serratella i després la muntanya del Terrafort del terme de Xàtiva. Càrcer se situa en el mateix centre de la Vall de Càrcer (o Vall Farta).
Des de la ciutat de València, s'arriba a Càrcer per l'A-7, prenent després la CV-560, la qual comunica el poble amb els altres municipis de la vall. L'estació de metro més propera se situa a 5 km, en Castelló i la de tren a 8 km a La Pobla Llarga. Respecte a les línies d'autobús, compta amb el servici de les empreses L'Antellense i TOGSA. El poble compta amb centres d'ensenyament i centre de salut.
Barris i pedanies
A la part vella es troba el barri del Sant Roc. La resta de la població no té barris assignats, encara que antigament la part est es deia Barri d'Alcàntera, per la seua proximitat a eixe poble.
El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició des del període estival fins a les abundants pluges de tardor de tipus torrencial, que provoquen inundacions freqüents. Càrcer se situa en una de les zones més caloroses de l'est espanyol.
Carzre és un topònim àrab que podríem traduir com a "lloc de repòs". La vall de Càrcer fou ocupada pels musulmans al voltant dels anys 713-714 i és en una de les alqueries que hi fundaren on té l'origen el poble, com ho proven les restes islàmiques trobades al Ravalet, la Socà o el Molí de Cotes; Jaume I va donar-lo en senyoriu, el 5 d'agost de 1237, a Pere Fernàndez, senyor d'Albarrasí i d'Azagra; en 1242 el rei fa nova donació de Càrcer amb totes les pertinences, excepte molins i forns, a Gonçal Juan Domínguez i altres quaranta-set pobladors; el 1263 passà a l'infant Pere d'Aragó; el 1437, Alfons V concedí el títol de baró a Pere Martínez d'Eslava; posteriorment va passar successivament als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano, que encara en són els barons actualment.
Batlle: Josep Botella Pardo (ACC) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 vots d'ACC[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Xàtiva,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Alcaldes anteriors al règim constitucional de 1978
Es representen a continuació el dia de la presa de possessió seguit del nom de l'alcalde:
01/06/1871 - Vicente Moragues Sales
01/02/1872 - Agustín Molla Conca
27/09/1872 - Salvador Aliaga Vea
04/02/1873 - Juan Bautista Pascual Martinez
11/07/1873 - Juan Bautista Ayuso Cueves
26/09/1873 - Antonio Pla Penaba
26/03/1874 - Juan Bautista Ayuso Cueves
26/04/1874 - Máximo Daries Borja
11/06/1874 - Salvador Carbonell Pavía
16/11/1875 - José Carbonell Peris
22/09/1876 - Bautista Pascual Martinez
26/11/1876 - Antonio Pla Penalba
22/08/1878 - José Carpí Bosca
01/07/1881 - Andrés Cueves Garulo
01/07/1885 - Francisco Botella Suñer
01/07/1887 - José Pascual Daries
18/04/1891 - Agustín Bono Mollá
01/07/1891 - Francisco Cueves García
13/07/1893 - Agustín Bono Mollá
01/01/1894 - Miguel Lorente Estarelles
01/07/1895 - Aurelio Suñer Martí
15/12/1897 - Tomás Pascual Daries
01/07/1899 - Laureano Momblanch Vidal
10/04/1902 - Miguel Borja Abad
13/07/1902 - Vicente Ribelles Pascual
14/10/1903 - Felipe Carbonell Momblanch
01/01/1906 - Laopoldo Momblanch Fuentes
01/07/1909 - Miguel Lorente Estarelles
01/01/1912 - Casimiro García Mollá
01/01/1914 - Aurelio Suñer Martí
01/01/1916 - Blas Mañez Bru
01/01/1918 - Miguel Lorente Estarelles
02/09/1919 - José Pascual Bru
01/04/1920 - Antonio Hernández Mollá
01/04/1922 - José Borja Perales
02/10/1923 - Casto Momblanch Fuentes
04/10/1923 - Bautista Monar Pavía
24/03/1924 - Francisco Pla Micó
26/02/1930 - Bautista Monar Pavía
10/06/1930 - Aurelio Suñer Martí
14/04/1931 - José Borja Perales
16/10/1931 - José Daries Cuenca
22/02/1936 - Rafael Gozalbo Moragues
01/02/1937 - José Varoch García
24/04/1938 - Rafael Gozalbo Moragues
29/01/1939 - Juan Bautista Lloret Verdú
13/03/1939 - Evaristo Guillem Boluda
29/03/1939 - Enrique Mateu Zorraquino
08/06/1941 - Aurelio Suñer Monar
02/11/1943 - Federico Barberá García
08/11/1948 - Francisco Pla Sanz
12/02/1951 - Leopoldo Carbonell Benavent
16/09/1955 - José Monar Gozalbo
04/12/1961 - José Garcés Lloret
Economia
D'economia tradicionalment agrícola, Cavanilles, en 1709 ens conta que produïa arròs, vi, oli, garrofes, blat, dacsa, seda, llegums i hortalisses, també tingué un important passat terrisser, diversos historiadors diuen que en el segle xiv hi havia fins a quaranta fàbriques de ceràmica que, amb el pas del temps anaren desapareixent per diverses causes,sobretot per l'expulsió dels moriscs en 1609.
L'agricultura és l'activitat més important encara. Basada en el cultiu i comerç predominant de la taronja i fruiters variats. Pel que fa a la indústria, este sector està dedicat majoritàriament a la manipulació i envasament dels cítrics. Encara que hi ha altres indústries menors.
Cultura
L'educació en Càrcer depén de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, titular de les competències en matèria d'educació en l'àmbit del País Valencià. Càrcer té una guarderia, inaugurada l'any 2010, que va substituir l'antiga llar d'infants Mafalda; un col·legi d'educació primària (CEIP Pare Gumilla); i l'Institut d'ESO i Batxillerat IES Càrcer, que té capacitat per a albergar els alumnes dels huit pobles de la vall.
A nivell monumental destaquen l'Església de l'Assumpció, del segle xviii, i el barri de Sant Roc, que és el nucli antic del poble, conserva el tipisme dels pobles valencians amb arrels àrabs.
Riu Sellent, pas per Càrcer
Els atractius naturals del lloc són la desembocadura del riu Sellent, destacant com a lloc d'interés paisatgístic; el Cano, una xicoteta presa en el Riu Sellent, pintoresc lloc de pescadors visible des del mateix pont de la carretera; i la séquia Escalona, en el tram en què creua el riu Sellent per mitjà de "l'Arcà", un aqüeducte restaurat per efectes de la riuada d'octubre de 1982.
Com a altres llocs del País Valencià s'hi celebren el mes de març les falles en honor de Sant Josep. Càrcer compta amb la falla El Corralot. Els Moros i Cristians se celebren la primera setmana de setembre. Actualment Càrcer compta amb nou comparses. Les festes patronals se celebren els dies 14, 15 i 16 de setembre en honor de Sant Isidre Llaurador, la Verge de Gràcia i al Crist de l'Agonia. Per Santa Cecília se celebra durant el novembre, a càrrec de la SAM El Valle de Càrcer.
Himne de festes de Càrcer
El menjar bàsic és l'arròs, guisat de diferents maneres: amb faves i carxofes, amb fesols i naps, en paella; l'arrel mora també es fa notar en els dolços: torrons, arnadí, coques cristines, coques de sagí, carquinyols, etc. Com a personatges destacats es troben el missioner José Gumilla Moragues, el coeter Rafa Terol, l'escriptor Raül Carbonell, i el compositor Enrique Hernandis.
.svg)
