L'arnadí o carabassa santa és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn[1] tradicionalment en cassoles de fang.
Anomenat caramull a Tavernes de la Valldigna,[2] és molt comú a la regió de les Comarques Centrals, sobretot al sud de la Ribera del Xúquer i la Costera[3] i especialment a la ciutat de Xàtiva, d'on sembla originari. Tradicionalment, en aquesta ciutat es menja per Setmana Santa.
Referències
|
---|
Plats |
---|
|
- Botifarra amb mongetes
- Calçotada
- Canelons
- Caragol
- Cebollada
- Coca salada (coca de recapte, coca de xulla, coca de pa, etc.)
- Escudella o Putxero i pilota
- Espardenyà
- Esqueixada, esgarrat i pericana
- Faves ofegades o sacsades
- Fideuada
- Fideus rossejats
- Fricandó
- Frit
- Oliaigu
- Ollada, bullit o putxero
- Pa amb tomàquet o oli
- Paella d'arròs, arròs al forn, arròs a banda, arròs a la cassola, arròs amb crosta, arròs a la bruta, arròs de la terra, rossejat, llandeta i més
- Panada o pastisset
- Perol
- Putxero
- Sarsuela de peix i caldereta de llagosta
- Suquet de peix o bullinada
- Terregada
- Tombet
- Trinxat
| |
|
|
|
|
|