Cualbra abellera gran

Infotaula d'ésser viuCualbra abellera gran
Russula foetens Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereRussula
EspècieRussula foetens Modifica el valor a Wikidata
Pers., 1796
Nomenclatura
Sinònims
Agaricus foetens
Agaricus incrassatus
Agaricus foetens var. lactifluus Modifica el valor a Wikidata

La cualbra abellera gran (Russula foetens) també anomenada abellera gran, és la cualbra més característica del grup de cualbres abelleres, un grup de bolets pertanyents a la família de les russulàcies.

Dos exemplars joves d'abellera gran (Russula foetens)
Revers del barret d'abellera gran mostrant l'aresta de les làmines blanques tacada de bru
Detall del barret de l'abellera gran mostrant el marge pentinat
Secció d'un exemplar d'abellera gran mostrant la cama cavernosa

Descripció

[1][2][3][4][5]

El barret és, de bon principi, arrodonit, si bé en madurar es va aplanant fins a quedar amb una forma més o menys irregular i una mica deprimida. Mesura entre 10 i 17 cm de diàmetre. La superfície és de color bru groguenc al centre i ocraci al marge, i presenta taques disposades a l'atzar de color vermellós; és llisa, lluent, lleugerament viscosa i amb el marge estriat.

Les làmines són denses, fràgils i blanques, color que esdevé crema en madurar les espores. L'aresta, que pot deixar anar petites gotes aquoses en els exemplars joves, té el mateix color de la resta de la làmina.

La cama és de color blanc i està tacada de bru a la base, mesura 7-12 x 3-4,5 cm, és cilíndrica, robusta i sovint té l'interior cavernós.

La carn és dura, compacta, densa i de color blanc, que es taca de vermell a les ferides, sobretot a la base de la cama.

Fa una olor molt intensa i desagradable (a oli ranci), a la qual fa referència el nom popular. El sabor és molt picant i persisteix després de la cocció. Les espores són de subgloboses a ovoides, amb berrugues còniques, amiloides i denses. Mesuren 7,5-10 x 6-8 micres[6][7][8][9]

Hàbitat i distribució geogràfica

[2][3][4][5]

És un bolet força comú que fructifica durant la primavera, finals de l'estiu i la tardor (des del maig fins al novembre) en boscos de coníferes i planifolis (pinedes, alzinars, suredes, rouredes, boscos mixtos, fagedes i avetoses), indiferentment de si es troben en zones baixes o de muntanya (entre 100 i 1.700 m d'altitud).[8]

La seua àrea de distribució comprèn Europa[10] (Andorra, Àustria, Dinamarca, Finlàndia,[11] França, Alemanya, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia, l'Estat espanyol -incloent-hi el País Basc,[12][13][14] l'Alta Ribagorça,[15] la Fageda d'en Jordà,[16] el Parc Natural del Cadí-Moixeró,[17] la serra de Collserola,[18] etc.-, Suècia, Suïssa i la Gran Bretanya),[19] l'Àfrica del Nord (el Marroc),[20] Àsia (Mongòlia, la Xina, Corea del Nord, Corea del Sud i el Japó), Amèrica (el Canadà, els Estats Units, Mèxic, Guatemala[21] i Costa Rica), Austràlia i Nova Zelanda.[22]

Reaccions químiques

Fe + carn: A la cama, rosa pàl·lid.

KOH + carn: A la cama, negativa

Risc de confusió amb altres espècies

[2][3][4][5]

L'abellera d'ametlles amargues (Russula grata)(=Russula laurocerasi) és una espècie que s'hi assembla molt però, com indica el nom popular, té una olor diferent, que recorda la de les ametlles amargues. L'abellera tacada (Russula illota) fa el mateix olor d'ametlles amargues però menys marcat i, alhora, recorda el de l'abellera gran; la superfíe del barret té taques de bru fosc a pertot.

L'abellera petita (Russula subfoetens) és més menuda, 5-10(15) cm, de superfície gairebé seca, de carn que grogeja al tall i reacció positiva al KOH (groc).

Etimologia

El seu epítet específic (foetens) és d'origen llatí i vol dir "d'olor desagradable".[9]

Comestibilitat

No és comestible,[8] ja que és tòxica i la seua ingestió provoca trastorns gastrointestinals.

Referències

  1. ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Llistosella, Jaume. Russulals de Catalunya i de les Illes Balears, Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. ISBN 978-84-475-2089-3. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Sarnari, Mauro. Monografia illustrata del genere Russula in Europa, Tomo primo. Terni: Associazione Micologica Bresadola, 1998. 
  6. ↑ 2013 Sociedad Micológica Extremeña Arxivat 2013-10-15 a Wayback Machine. (castellà)
  7. ↑ RogersMushrooms Arxivat 2012-05-28 a Wayback Machine. (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàgina 175.
  9. ↑ 9,0 9,1 Grünert, H.; Grünert, R.; VV. AA., 1984. Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. p. 160. ISBN 8487535119
  10. ↑ Sarnari, M., 1998. Monografia Illustrata del Genere Russula in Europe (Tomo Primo) 1: 799 pp. Pàg. 422-425.
  11. ↑ Finnish Fungi list (Scientific names) (anglès)
  12. ↑ Catálogo micológico de Navarra Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. (castellà)
  13. ↑ Catálogo micológico del País Vasco (castellà)
  14. ↑ Monedero García, C., 1988. Las Russulas del grupo Foetens en Euskal-Herria. Belarra 2(3): 13-42. Bilbao: Sociedad Micológica Barakaldo/Barakaldo Mikologi Elkartea.
  15. ↑ Alta Ribagorça - Institut d'Estudis Ilerdencs Arxivat 2011-09-05 a Wayback Machine. (català)
  16. ↑ Estudi dels macromicets associats amb fagàcies i betulàcies dins les àrees de substrat d'origen volcànic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. (català)
  17. ↑ Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. (català)
  18. ↑ Manuel Tabarés i August Rocabruna, 1991. Aportación al conocimiento de los hongos de la sierra de Collserola i zonas próximas (Catalunya), II. Butll. Soc. Catalana Micol. 14-15, 87-98 Barcelona. (pdf)
  19. ↑ Courtecuisse. R. & Duhem. B., 1995. Mushrooms and Toadstools of Britain & Europe: 480 pp. Pàg. 371.
  20. ↑ Ahmed Ouabbou, Abdelkarim El-Assfouri, Amina Ouazzani Touhami, Rachid Benkirane i Allal Douira, 2012. Bibliographic catalog of the forest of Mamora (Morocco) fungal flora. Journal of Animal & Plant Sciences. Vol. 15, núm. 3: 2200-2242. «PDF».
  21. ↑ Flores Arzú R., Comandini O., Rinaldi A. C., 2012. A preliminary checklist of macrofungi of Guatemala, with notes on edibility and traditional knowledge. Mycosphere 3(1), 1-21. «PDF». (anglès)
  22. ↑ GBIF (anglès)

Bibliografia

  • Laessoe, T., 1998. Funghi. Fabbri. ISBN 8845076687.
  • Ruotsalainen, J., 2000. Haisuhapero, Russula foetens, ruokasienenä. Sienilehti 52(2): 51-58+ incl. colour plates. eHlsinki: Suomen Sieniseuran Sieninõyttely.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata