La vila de Copons (432 m) es va edificar en la vall formada per la confluència del riu Anoia amb la riera de Sant Pere i al vessant del turó que havia estat coronat pel desaparegut castell. Dins el perímetre de les muralles medievals hi va haver els carrers del Castell i del Mur. Extramurs i cap a la part baixa es van estendre els carrers Vilanova i el Raval, formant el carrer Major. El segle xviii, va ser una època molt pròspera per a Copons, gràcies als traginers coponencs. Les xarxes comercials es van escampar progressivament, arribant a les ciutats de Tarragona i Barcelona. Les principals famílies comerciants eren els Jover, els Segura, els Brunet i els Ramon. Diversos membres rellevants d'aquestes famílies es van assentar per Espanya en establir llocs de comerç i van arribar a ser membres rellevants de la burgesia local dels segles xviii i xix (Com ara Càceres i Valladolid).[2]
Aquests traginers comerciaven amb el sector tèxtil, i en venien a importants llocs de Catalunya com Igualada i Barcelona, però també a importants llocs com podien ser Castella i La Corunya. De camí de tornada, portaven gra per als 18 molins que hi havia al llarg del riu Anoia (des del molí de la Roda fins al molí de cal Madora).
L'any 1839, durant la primera guerra carlina, gran part de la població patí un incendi provocat per la facció del "Llarg de Copons" que no va aconseguir prendre la població de mans de les tropes lleials al govern lliberal.
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
20
19
33
186
468
760
839
735
777
779
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
650
555
537
555
511
447
324
302
259
259
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
265
271
271
287
282
289
313
320
324
323
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
300
306
321
333
351
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Llocs d'interès
Copons té una interessant plaça major del segle xvii,[3] en bona part porticada. També hi ha moltes cases de pedra, amb portals adovellats.[1]
↑«Plaça Major de Copons». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 agost 2014].
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 54. ISBN 84-393-5437-1.