PROFILPELAJAR.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Cabellera de Berenice
Nom en llatí	Coma Berenices
Abreviatura	Com
Genitiu	Comae Berenices
Simbologia	Cabellera de Berenice
Ascensió recta	12,76
Declinació	+21,83
Àrea	386 graus quadrats; Posició 42a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	0
Estel més brillant	β Com (4,26m)
Meteors	Coma Berenícids;
Limita amb	Canes Venatici; Ursa Major; Leo; Verge; Boötes;
	Visible a latituds entre +90° i −70°.; Durant el mes de maig a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Cabellera de Berenice (Coma Berenices) és una constel·lació considerada tradicionalment un asterisme. Localitzat prop de Lleó, era considerat originalment la cua del Lleó.

Fets notables

Coma Berenices conté el Pol Nord Galàctic, a l'ascensió recta 12h 51,42m i declinació 27° 07,8′ (2000 de l'època juliana). Aquesta constel·lació no és particularment brillant, i no té estels més brillants que els de la quarta magnitud. β Comae Berenices és l'estel més brillant de la constel·lació, amb una magnitud de 4,26. Intrínsecament és només un poc més brillant que el nostre Sol, la qual cosa ens dona una idea de com es veuria el Sol des de només 27 anys llum. El segon estel més brillant de Coma Berenices s'anomena Diadema (α Comae Berenices), és de magnitud 4,32. Simbolitza la gemma a la corona de Berenice. És un estel doble, amb dos components de quasi igual magnitud. Hom sospita que és una binària eclipsant. El darrer estel de la quarta magnitud a Coma Berenices és γ Comae Berenices, de la magnitud 4,36.

Objectes del cel profund notables

Encara que Coma Berenices no és una constel·lació extensa, conté vuit objectes Messier. Aquesta constel·lació és rica en galàxies, car conté la part nord del cúmul de Virgo. S'hi poden veure molts de cúmuls globulars. Aquests objectes són molt poc apagats per la pols perquè la constel·lació no està en la direcció del pla galàctic. Sigui com sigui, per causa d'aquest fet, hi ha alguns cúmuls oberts (excepte en el cas del cúmul de Coma Berenices, que domina la part nord de la constel·lació), nebuloses difuses, o nebuloses planetàries.

Cúmul de Coma Berenices

El cúmul de Coma Berenices no té una designació Messier o NGC, però és al catàleg Melotte de cúmuls oberts, en què es designa com a Melotte 111 (Mel 111). És un extens, difús cúmul obert d'estels de la quinta a la desena magnitud, incloent-hi molts dels estels visibles a simple vista de la constel·lació. El cúmul té l'aparença d'una regió enorme, més de 5 graus, a prop de γ Comae Berenices. La seva grandària aparent és deguda al fet que és relativament a prop, només a un 270 anys llum de la Terra.

Història i mitologia

Coma Berenices era coneguda com un asterisme des dels temps de l'antiga Grècia. Eratòstenes es referia a la constel·lació com a Cabellera d'Ariadna i Cabellera de Berenice. Claudi Ptolemeu l'anomenava el Floc (de cabells); sigui com sigui, no la va posar en la seva llista de 48 constel·lacions, considerant-la una part de Leo. Per molts d'anys, Coma Berenices era considerat usualment com el floc a la coa de Leo, i a vegades com a part de Virgo. Durant el segle xvi, alguns mapes del cel descrivien dues noves constel·lacions, una d'aquestes Coma Berenices. La creació de la constel·lació s'atribueix usualment a Tycho Brahe, llistada com a constel·lació en el seu catàleg del 1602. També apareix en Uranometria de Johann Bayer el 1603.

Encara que aquesta constel·lació és una constel·lació moderna, està associada a una antiga llegenda. És una de les poques constel·lacions (amb Scutum) que deuen el seu nom a una figura històrica, en aquest cas la reina Berenice II d'Egipte, esposa de Ptolemeu III Evergetes I (246 aC – 222 aC), el rei amb qui Alexandria esdevingué un important centre cultural.

El cas va ser que la reina havia ofert el sacrifici de la seva cabellera a la dea Afrodita pel retorn del rei d'una expedició. Com que el rei va tornar sa i estalvi, la reina va complir el seu oferiment, se la va tallar i la va deixar al temple. L'endemà al matí la cabellera havia desaparegut. Per aplacar el rei i la reina, furiosos (i salvar la vida dels sacerdots del temple) l'astrònom de la cort, Conó, anuncià que l'oferiment havia estat posat per la dea al cel. Va indicar un cúmul d'estels que en aquell temps era identificat com la coa de Leo, però que des d'aquell temps ha estat conegut com la Cabellera de Berenice.