Constantí Bodin

Plantilla:Infotaula personaConstantí Bodin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sr) Константин Бодин Војислављевић Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort1108 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Rei
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Vojislavljević Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJacinta Modifica el valor a Wikidata
FillsMiquel II de Dioclea, Jordi I de Dioclea Modifica el valor a Wikidata
PareMiquel I de Dioclea Modifica el valor a Wikidata
GermansVladímir Vojisavljević
Dobroslau II
Petrislau de Rascia Modifica el valor a Wikidata

Constantí Bodin[1] (serbi i búlgar: Константин Бодин, Konstantin Bodin); fl. 1072-1101) fou un rei i governant medieval de Dioclea el principat serbi més preeminent d'aquell temps,[2][3][4] des del 1081 fins al 1101. Succeí al seu pare, Miquel Vojislavljević (r. 1046-1081).

Nasqué en temps de pau, quan els eslaus meridionals eren súbdits de l'Imperi Romà d'Orient. El 1072, els nobles búlgars demanaren ajut al seu pare en la seva revolta contra Constantinoble. Miquel els envià Bodin, que fou coronat tsar de Bulgària amb el nom de regnat de Pere (búlgar: Петър, Pètar). Per aquest motiu, de vegades és conegut com a Pere III.[5][6] Bodin participà en l'efímera revolta i fou capturat després d'alguns èxits. Fou alliberat el 1078 i, a la mort del seu pare el 1081, li succeí al tron de Dioclea. Malgrat que renovà la seva acceptació de la sobirania romana, no trigà gaire a aliar-se amb els enemics de Constantinoble, els normands, cosa que desembocà en una invasió romana i la seva nova captura. Tot i que recuperà la seva llibertat de seguida, la seva reputació i la seva influència quedaren malmeses. Fou marginat per un dels seus governadors, Vukan, que continuà la lluita contra els romans.

Referències

  1. «Sèrbia». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 agost 2024].
  2. Deliso, Christopher. Culture and Customs of Serbia and Montenegro (en anglès). ABC-CLIO, 2008, p. 13. ISBN 978-0-31334-437-4. 
  3. Jean-Claude Cheynet «La place de la Serbie dans la diplomatie Byzantine à la fin du XIe siècle» (en francès). Zbornik Radova Vizantološkog Instituta, vol. XLV, 2008, pàg. 91. Arxivat 6 de novembre 2014 a Wayback Machine.
  4. Komatina, Predrag. «Vizantijska titula Konstantina Bodina (Byzantine title of Constantine Bodin)». Vizantološki institut SANU, XVIII, 2011.
  5. Iordan Andrèev - "Bulgarian khans and tsars VII-XIV century. Historical chronological reference book", State Publishing House "Dr. Petar Beron", Sofia, 1988, p. 98
  6. Mladjov, Ian «Monarchs' Names and Numbering in the Second Bulgarian State» (en anglès). Studia Ceranea, vol. 5, 2015, pàg. 267-310. DOI: 10.18778/2084-140X.05.09.