El Consell d'ancians (en francès “Conseil des Anciens”) era una assemblea legislativa francesa que, al costat del Consell dels Cinc-cents, va ser instituïda per la Constitució de l'any III, adoptada per la Convenció termidoriana a l'agost de 1795 i efectiva a partir del 23 de setembre de 1795. Tenia com a funció ocupar-se de les coses més que de les persones.[1] Elegia als membres del Directori i compartia el poder legislatiu amb el Consell de Cinc-cents, les lleis aprovava o rebutjava. Estava format per dos-cents cinquanta membres, que es renovaven per terços cada any. Havien de tenir una edat mínima de quaranta anys, estar casats o vidus i portar domiciliats almenys quinze anys en la República.[1]
