El Consell Nacional de la Democràcia Catalana fou una agrupació de partits polítics catalans, fundada a Barcelona el desembre del 1945 sota la presidència de Josep Pous i Pagès, antic membre del Consell Nacional de Catalunya que acabava de tornar de l'exili. Per aquesta raó també fou conegut com a Comitè Pous i Pagès.
Va actuar com a element coordinador d'unitat d'acció dels diferents partits catalans, malgrat l'oposició aferrissada tant de Josep Tarradellas i Joan, que el pretenia subordinar al govern català a l'exili, com del PSUC, fins que es va dissoldre a la mort de Josep Pous i Pagès el 1952.
L'abril del 1946 va lliurar una nota als representants de Gran Bretanya, França i Estats Units reclamant més pressió sobre el govern franquista i la constitució de governs autònoms a les nacionalitats perifèriques per tal d'establir un sistema confederal que garantís el fracàs de noves subversions. El gener del 1947 va crear un Comité Permanent per a entrendre's amb el govern català a l'exili, i el juliol es van entrevistar amb Indalecio Prieto (PSOE) per a arribar a una entesa amb el govern de la Segona República Espanyola a l'exili, però fou un fracàs.
