Congre

Infotaula d'ésser viuCongre
Conger conger Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longitud1,5 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN194969 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnguilliformes
FamíliaCongridae
GènereConger
EspècieConger conger Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Anguilla conger (Linnaeus, 1758)
  • Anguilla obtusa (Swainson, 1839)
  • Conger communis (Costa, 1844)
  • Conger niger (Risso, 1810)
  • Conger rubescens (Ranzani, 1840)
  • Conger verus (Risso, 1827)
  • Conger vulgaris (Yarrell, 1832)
  • Leptocephalus candidissimus (Costa, 1832)
  • Leptocephalus conger (Linnaeus, 1758)
  • Leptocephalus gussoni (Cocco, 1829)
  • Leptocephalus inaequalis (Facciolà, 1883)
  • Leptocephalus lineatus (Bonnaterre, 1788)
  • Leptocephalus morrisii (Gmelin, 1789)
  • Leptocephalus pellucidus (Couch, 1832)
  • Leptocephalus spallanzani (Risso, 1810)
  • Leptocephalus stenops (Kaup, 1856)
  • Leptocephalus vitreus (Kölliker, 1853)
  • Muraena conger (Linnaeus, 1758)
  • Muraena nigra (Risso, 1810)
  • Ophidium pellucidum (Couch, 1832)
  • Ophisoma obtusa (Swainson, 1839)[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El congre (Conger conger) és un peix teleosti, anguil·liforme, de la família dels còngrids i semblant a l'anguila.[2]

Morfologia

  • Talla: màxima de 300 cm, comuna de 60 a 150 cm.
  • Cos molt allargat, anguil·liforme; part anterior de secció cilíndrica, la posterior comprimida.
  • Pell nua i sense escates.
  • Línia lateral visible, amb porus separats entre si.
  • Cap cònic, lleugerament deprimit.
  • Musell arrodonit i prominent.
  • Boca terminal amb la comissura bucal a nivell de la meitat posterior de l'ull.
  • La llengua és lliure en la seua part més anterior.
  • Dents còniques, disposades en bandes sobre les mandíbules, el vòmer i el paladar, a més de petites dents faríngies.
  • Orificis olfactoris laterals sobre el musell.
  • Obertures branquials grans i en posició lateral.
  • Aletes dorsal i anal confluents amb la caudal; origen de l'aleta dorsal en la vertical que passa per l'extrem posterior de les pectorals.
  • Pectorals, presents.
  • Ventrals, absents.
  • Coloració grisa però també pot ésser negrosa.
  • Els porus de la línia lateral són voltats de blanc.
  • Aletes dorsal i anal orlades de negre.

Comportament

Espècie bentònica i solitària.

Actiu durant el crepuscle i la nit.

Congre amagat al seu cau.

Hàbitat

Es troba als litorals rocosos des de pocs metres fins als 500, generalment, amagat a balmes i caus, però també sobre fons fangosos.

Alimentació

És un voraç depredador de peixos, crustacis i cefalòpodes i, de vegades, necròfag.

Reproducció

Es reprodueix només un sol cop a la vida, a l'estiu, i passa una llarga etapa larvària.

La maduresa sexual arriba als 5-15 anys.

Les femelles gràvides poden arribar a pesar uns 40 quilos amb uns ovaris de 8 quilos i uns 3 a 8 milions d'ous.

Distribució geogràfica

Congres tot just pescats.

Viu en aigües europees i africanes, a tota la Mediterrània i a la part oriental de la mar Negra. A l'Atlàntic oriental des de les costes de Noruega i Islàndia fins a les costes del Senegal (incloent-hi les illes Açores, Madeira i Canàries).

La pesca pot ésser artesanal, semiindustrial i esportiva amb arts de platja, tremalls de fons, d'arrossegament i palangres.

La seua pesca no està regulada per llei ni té talla mínima legal. Carn relativament apreciada, es comercialitza fresca.

Gastronomia: El congre a la taula

Hamashigesushi sushi. Congre fregit preparat a la manera japonesa

El congre és un peix blau, és a dir que pertany al grup de peixos que conté aproximadament un 5% de greix. La seva textura es fina i suau i el cap del congre fa un molt bon fumet. Als Països Catalans el congre és un peix apreciat des-de temps molt antics i tradicionalment es menjava bullit i hom recomanava escalfar-lo en lloc d'escorxar-lo.[3] Actualment es menja sovint amb altres peixos o marisc en arrossos i cassoletes.

El congre és un dels ingredients essencials d'una bona sarsuela de peix, plat on es barregen trossos de diferents peixos poc comuns i que tenen un paper una mica extraordinari dins de la gastronomia tradicional.

El congre ("anago" en japonès) és un peix molt important a la cuina tradicional japonesa on és la base del Anagomeshi o congre rostit presentat cobrint l'arròs, i del Sushi de congre, entre moltíssims altres plats.

També és un peix molt popular a la cuina tradicional de la Xina, sobretot a la cuina de la zona de Shanghai i a la cuina cantonesa.

A Anglaterra el congre és un peix molt apreciat i és molt conegut el congre rostit (Roasted conger), que es prepara afegint sidra i es menja amb col en vinagre.[4]

El congre també forma part de la cuina tradicional de Xile, on es fa el Caldillo de Congrio, una sopa preparada amb trossos d'aquest peix, cebes, patata i pastanaga.[5]

Vegeu també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs