El comtat de Dreux fou un jurisdicció feudal de França, a l'antic ducat de Normandia.
A començaments del segle x apareix en possessió de Landri que va morir sense successió i la seva filla Adela el va portar per dret uxori a Gautier comte de Vexin. Va passar després per conquesta a Ricard I de Normandia (942-996), però el va donar en dot a la seva filla Matilde en casar-se (1003-1004) amb Eudes II de Blois. El 1022 va morir Esteve I de Troyes, i el va heretar el seu cosí Eudes II de Blois (i Chartres i Reims) i el rei Robert II de França li va confiscar a aquest el comtat de Dreux (al qual no tenia dret, ja que no va tenir fills amb Matilde de Normandia o perquè aquesta era filla il·legitima) i el va reunir a la corona.
Lluís VI de França el va donar el 1137 al seu fill Robert que va fundar una nova dinastia. Després de la mort de Simó de Thouars va tornar a la corona el 1377 per cessió de la seva germana Peronel·la de Thouars, vescomtessa de Thouars.
El 1382 el rei Carles VI de França el va donar a Margarita de Borbó i al seu marit Arnau-Amanieu d'Albret. Va tornar a la corona el 1556.
El 1559 fou donat com a dot a Caterina de Mèdici i el 1579 fou elevat a ducat pairia i donat al duc Francesc d'Alençon, que després fou també duc d'Anjou, i va morir el 1584. L'any següent fou venut a la casa de Nemours amb la que va tornar a la corona sota el rei Lluís XIV.
Llista de comtes
Landri després de 900
Adela (Eva) vers (+1017)
Gautier de Vexin abans de 963
Ricard I de Normandia 963-996
Ricard II el Bo 996-1004
Matilde de Normandia 1004-1006
Eudes de Blois 1004-1023 (comte de Blois, Chartres, Tours, Chateaudun, Provins, i Reims)
a la corona 1023-1137
Robert I el Gran 1137-1188 (comte de Perche i de Braine per dret uxori de la seva tercera muller Agnès de Baudemont).