PROFILPELAJAR.COM

Infotaula edificiComanda de Susterris
Dades
Tipus	Comanda
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Susterris (Pallars Jussà)

La Comanda de Susterris fou una de les comandes (divisions territorials) en què s'organitzà l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, popularment anomenada dels hospitalers.

Història

El poblet de Susterris (agregat de Talarn, Pallars Jussà), avui desaparegut sota l'aigua de l'embassament de Sant Antoni, fou a mitjan segle xii el lloc escollit per l'orde de l'Hospital per instal·lar-hi la seu de la comanda que havia d'administrar les possessions rebudes a les terres pirinenques dels dos Pallars (Sobirà i Jussà), la Ribagorça, la Llitera, l'Alt Urgell, Andorra i la Cerdanya.^[1] El lloc estava situat en un indret engorjat del riu Noguera Pallaresa, vora la ruta que unia els dos Pallars. Era, per tant, un punt estratègic del camí, defensat per una fortificació (probablement una torre) subsidiària del castell de Talarn. Al llarg del segle xi, per iniciativa dels comtes de Pallars, havia estat erigida a Susterris una església dedicada a Santa Maria, i un hospital per atendre pobres i pelegrins. Des de la seva fundació, els comtes i altres senyors havien dotat Santa Maria de patrimoni suficient per atendre aquelles funcions.^[2]

Segons la “Consulta” de 1759^[3]l'església de Sant Joan (Sta. Maria) fou consagrada el 28 de juny de 1058 per Ermengol, bisbe d'Urgell, a instàncies del comte Ramon Sunyer i Ermesendis, els quals la dotaren de diferents alous. Al voltant de l'any 1120, el bisbe d'Urgell, sant Ot, amb consentiment i voluntat d'Arnau Ramon, amo de l'església, la transferí a l'orde de l'Hospital;^[4] donació que confirmà el bisbe Pere d'Urgell el 14 d'octubre de 1140.

El 9 de novembre de 1151, Arnau, comte de Pallars, i Àurea, i Ramon, són fill, concediren a l'església i a l'orde de l'Hospital, el castell i la vila de Susterris i l'almunia de Samalumina, amb tots els drets de senyoriu.^[5] Aquesta important donació, en afegir-se a la de sant Ot dels anys vint, convertí Susterris en el nucli central de la comanda hospitalera del Pallars. El comte Arnau Mir I de Pallars Jussà, que probablement fou cavaller hospitaler, afavorí l'orde fins al punt de deixar-li en testament l'any 1157 (ratificat, l'any 1171, tres anys abans de morir), el domini eminent del comtat.^[6] Fou un testament curiós (estrambòtic, segons Bertran), comparable al d'Alfons el Bataller, que, com aquell, se solucionà mitjançant pactes entre l'orde i els descendents. L'Hospital rebé també del comte ─que fou enterrat a Susterris─ el lloc d'Arbul i permís per repoblar el Palau de Noguera.

Aquestes accions primerenques en favor de l'orde —com s'esdevingué arreu de Catalunya— no trigaren a reproduir-se entre la gent de tots els nivells socials d'aquelles terres pirinenques. Els comtes d'ambdós Pallars, el Sobirà i el Jussà, contribuïren a formar el patrimoni hospitaler d'aquelles terres, sobretot amb donacions que es feren efectives durant la segona meitat del segle xii. Entre 1139 i 1178 van rebre del comte Artau III del Pallars Sobirà terres a Espot, i a Bretui i Montcortès, vora Gerri.^[7]

La formació del patrimoni es complementà amb compravendes, a l'entorn de les possessions principals amb la intenció de concentrar les propietats. Els nuclis principals de domini hospitaler foren Bretui al Pallars Sobirà i Susterris al Jussà, però el centre neuràlgic se situà entre Susterris i Talarn, tot i que, segons Bertran,^[8] aquesta concentració probablement fou més involuntària que fruit d'una política organitzada.

De la comunitat que habità Susterris no se’n sap gran cosa. El 1139 apareix documentat per primera vegada un frare anomenat "Pere hospitaler", indicatiu de l'inici de l'establiment de l'orde als territoris pallaresos.^[9] Una mica més tard, el 1141, la documentació permet pensar que ja estava acompanyat per un petit nucli de frares. Aquest primer convent s'establí al costat de l'església de Santa Maria, on hi havia edificacions per a residència de la comunitat i per guardar els productes del camp; sembla que no fou en cap moment gaire nombrosa: no degué passar de deu membres. Era regentada per un comanador —de vegades anomenat també preceptor—. Existien esporàdicament els càrrecs de prior, com a representant del comanador en la seva absència, i el de procurador, el frare encarregat de l'administració interna. També tenia capellans. A finals del segle xiii, el centre principal de l'administració de la comanda havia passat a la vila de Talarn, on tenien casa els frares^[10] A la casa de Susterris hi havia colons i pagesos, car la principal activitat econòmica era l'explotació de les terres, les pastures i les salines, que al Pallars constituïen una producció important. Com en altres comandes, els frares no explotaven directament les propietats sinó que les arrendaven o establien a cens.

Vers el 1340, les comandes de Sant Salvador d'Isot, Santa Maria de Costoja i Sant Joan de Berga, que aleshores ja formaven una sola comanda, documentada amb el nom de "Comanda d'Isot-Costoja-Berga" s'annexionaren a Susterris. Més endavant, el 1425, Susterris formà una sola preceptoria amb la Comanda de Siscar.^[11] A partir d'aleshores, a la documentació, figura com a “comanda de Susterris-Siscar”.

De la comanda de Susterris depenien els priorats de Rialb i Vilamur (Pallars Sobirà) i Palau de Noguera (Pallars Jussà), creats probablement durant el segle xiii. També tenia el priorat de Montanyana, a la Ribagorça, que havia format part de la casa de Siscar.

El conjunt d'aquests dominis, sota el nom de Comanda de Susterris-Siscar, foren administrats per un mateix comanador fins a la desamortització de Madoz.^[12]

El 1381 el lloc de Susterris tenia 7 famílies (uns 35 habitants), i els preveres de Susterris se n'anaren a Palau de Noguera. El 1436 el lloc ja era pràcticament abandonat del tot. La decadència dels hospitalers ja va començar, doncs, al segle xv, però continuaren en aquesta comanda fins al 1767, tot i que no hi van residir mai: molt de temps fou Talarn la residència habitual dels hospitalers. Es coneix la llista de comanadors entre 1146 i 1822, però cap d'ells residí mai a Susterris. Ja a ran de la decadència de la casa hospitalera, la capella de Sant Joan de Susterris fou dedicada a sant Antoni, que és el darrer nom que rebé aquest temple, i el que el donà a l'embassament.

Amb la construcció de la presa, el 1913, l'església quedà sota les aigües del Pantà de Sant Antoni, al lloc on es conserva encara el topònim, a prop de la fita quilomètrica 91 de la carretera C-13.

Edificis de la comanda

La Seu de la comanda

La seu de la comanda o preceptoria de Susterris, en els primers temps la formaven l'església de Santa Maria i l'hospital, a més de les dependències conventuals annexes. Tot i que l'antiga capella va desaparèixer engolida per les aigües del pantà de Sant Antoni l'any 1918, se'n conserven fotografies i descripcions. La visita prioral que realitzà l'any 1532 el comanador Gaspar Ferrer parla d'una capella voltada amb les parets de pedra i argamassa, de la qual tenia bona cura, car hi havia fet posar, entre altres coses, un "palit de or y pell ab dos personatges de la Verge Maria y Sant Joan". Però la visita de 1746 explica que Susterris és un priorat les rendes del qual no li permetien mantenir un prior, per la qual cosa tenia cura de l'església un ermità.^[13]

Església de Santa Maria i Sant Joan

L'edifici que hi ha sota les aigües del pantà no és la primitiva església consagrada l'any 1058 pel bisbe d'Urgell, sinó una fàbrica romànica bastida probablement dins la sisena dècada del segle xii. L'any 1162 Arnau Mir I confirmà als hospitalers la donació de Susterris, feta uns anys abans, al temps que els manava construir l'església. Les despulles del comte foren sebollides en aquesta església; probablement l'ordre de construir un temple nou es pugui relacionar amb la decisió de ser-hi enterrat que va prendre Arnau Mir. Per les fotografies conservades podem veure que era (potser encara és, sota l'aigua) un temple d'una sola nau, voltada de canó apuntat, amb absis semicircular cobert de quart d'esfera. Orientada canònicament, tenia el frontispici a ponent, on hi havia la porta principal ─de punt rodó i dovellada─ i un campanar de cadireta de dues arcades. Damunt de la porta i al mig de l'absis hi havien sengles finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada.^[12]

Comanadors de Susterris

^[14]

Guillem, 1146
Arbert, 1167
Ramon de Selligiu, 1176
Berart, 1178-1179
Bernat de Rocanegada, 1184-1187
Arnau de Seró, 1188
Guillem de Sarais, 1195
Bertran Amell, 1205
Ramon de Seró, 1208
Bertran Amell, 1214
Père de Viu, 1219-1221
Bertran Amell, 1230
Bertran de Salavert, 1234
Père de Soler, 1235
G. Assalid, 1247
Berenguer d'Aguda, 1255
Roger de Vilamur, 1265
Berenguer Bertran, 1268
G. Odós, 1282
Roger de Montespan, 1291
P. d'Era, 1295
Bernat Valerna, 1300
Alaman de Toralla, 1306
Père Guilla, 1307-1310
Arnau de Cervera, 1311
Père Guilla, 1312-1315
Berenguer de Bages, 1320-1322
Père Guilla, 1331-1336
F* errer Colomer, 1338
Père Toló, 1357-1359
Ramon de Puig, 1366
Jordi de Masons, 1373
Joan de Castellmaura, 1374
Arnau de Pallars, 1377
Ramon dez Pou, 1378
Guillem Sicart, 1387-1404
Francesc de Montsoriu, 1417
Rafel Saplana, 1425
Guillem Sicart, 1436
Jaume de la Geltrú, 1437-1438
Jordi Saplana, 1451
Pere Uguet, 1457
Nicolau Canta, 1475
Joan Icart, 1491-1496
Pons de Corregó, 1501
Gaspar Dezlor, 1512
Joan Moliner, 1521
Gaspar Ferrer, 1532-1549
Joan Ortiz, 1555-1571
Joanot de Torrelles, 1574-1580
Onofre de Copons, 1593-1599
Joan d'Alentorn, 1604-1608
Galceran Turell, 1612-1614
Guillem de Calders, 1621-1629
Francesc de Miquel, 1629-1654
Miquel de Caldes, 1659-1661
Père Fortesa, 1669-1680
Miquel Bordils, 1687-1696
Ramon Despui9g, 1704-1710
Francesc Anton de Puigdorfila, 1722
Joan Anton de Puigdorfila, 1729
Miquel de Bordils, 1746
Nicolau Abrí Descatllar, 1753-1773
Ramon de Copons, 1779-1781
Salvador Xammar, 1781-1788
Anton d'Eril y Ribas, 1798-1822

Referències

↑ Fuguet, 2000, p. 37-41.
↑ Bertan, 1983, p. 221.
↑ ”Consulta hecha al Exmo. Sr. Gran Maestre por los abogados de la Veneranda Asamblea del Priorato de Cataluña en el año de 1759” (ACA, GP., 685, núm. 192-195.). Citada per Fuguet, 2000, p. 124.
↑ Miret, 1910, p. 42, 84; “Consulta”, ibidem.
↑ Ibidem; Miret, 1910, p. 84; Bertran, 1983, p. 221-222.
↑ Miret, 1910, p. 84-85; Bertran, 1983, p. 225-226
↑ Bertran, 1983, p. 224-228.
↑ Bertan, 1983, p. 228-229.
↑ Bertran, 1983, p. 236, doc. 1
↑ Miret, 1910, p. 446.
↑ Fuguet, 2000, p. 37-39.
↑ ^12,0 ^12,1 Fuguet, Ibidem.
↑ Fuguet, 2000, p. 103-104.
↑ Miret, 1910, p.523-524

Bibliografia

BERTRAN I ROIGÉ, Prim (1979): «Una comanda hospitalera a la primera meitat del segle xiii: Susterris. Notes i documents», Actas del X Congreso de la Corona de Aragón, Saragossa, p. 37-50.
— (1983): «L'Orde de l'Hospital al Comtat de Pallars (segle xii). Notes i Documents», Analecta Sacra Tarraconensia, 53-54, (Barcelona), p. 221-251.
— (1983a): «Notes sobre l'orde de l'Hospital al Comtat de Pallars (segle xii)», Actas del VII Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos. Seu d'Urgell. 16-21 septiembre 1974, 6 sección V, Jaca, p. 79-95.
— (1986-1987): «El capbreu-llevador de la comanda de Susterris (1378)», Urgellia, VIII, Societat Cultural Urgel·litana, p. 379-419.
FUGUET SANS, Joan (2000): Templers i Hospitalers, III. Guia de les Terres de Ponent i de la Franja, Barcelona: Rafael Dalmau, Ed. ISBN 84-232-0623-8.
MIRET Y SANS, Joaquim: Les cases de templers y hospitalers en Catalunya, Barcelona, 1910.