Els Colossos de Mèmnon (en àrabal-Kolossat o as-Salamat) són dues grans estàtues de pedra del faraó Amenhotep III, situades a l'oest de Luxor, prop de Madinet Habu (que és al sud-oest) i del Ramesseum (que és el nord-oest), a la zona dels temples de la Necròpolis Tebana.[1][2]
El faraó Amenhotep III (del segle xiv aC) apareix assegut mirant en direcció al riu i al sol. A la part dels peus hi ha dues subfigures que són la seva dona Tiy i la seva mare Mutemwia.
La seva funció era presidir l'entrada del temple d'Amenhotep, que no s'ha conservat. Aquest temple, avui anomenat temple de Kom el-Hettan, tenia 35 hectàrees i anava fins a Madinet Habu i fins al Ramesseum. Era més gran que el temple de Karnak.
Estrabó esmenta un terratrèmol que va malmetre els colossos el 27 aC, i des de llavors es van sentir uns sorolls, considerats les veus del Colossos, que van durar fins al 199 dC.
El nom de Mèmnon li fou donat pels grecs i correspon a un heroi de la guerra de Troia que era rei d'Etiòpia i va anar a defensar la ciutat.[3][4] Els grecs donaven a tota la part de les necròpolis de Tebes el nom de Memnonium. Eren ben coneguts pels antics grecs i romans, així com pels primers viatgers moderns i egiptòlegs.[5]
Inscripcions
Les estàtues contenen 107 inscripcions d'època romana en grec i llatí, datades entre el 20-250 dC; aquestes inscripcions van permetre als viatgers moderns connectar les estàtues amb la literatura clàssica grega i llatina.[6] Moltes de les inscripcions inclouen el nom "Memnon".
Van ser estudiats per primera vegada en detall per Jean-Antoine Letronne a la seva obra de 1831 La statue vocale de Memnon considérée dans ses rapports avec l'Égypte et la Grèce[7] i després catalogats en el segon volum (1848) al seu Recueil des inscriptions grecques et latines de l'Égypte.[8]
Referències
↑«colós». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 octubre 2022].