Els cocamilla o kokamilla són un poble indígena emparentat amb els cocames o Kokama, els quals segons el registre arqueològic realitzat per Donald Ward Lathrap, es van escindir dels omagua cap al segle XIV. A partir de llavors van entrar pel riu Ucayali establint-se al llarg de les seves riberes.
En 1557 van establir contacte per primera vegada amb els Europeus gràcies a l'expedició de Juan Salinas de Loyola. Cap a 1619, els cocames -ja escindits dels omaguas- es van dividir en dos grups: els Cocames pròpiament dits i els Cocamilles. Al segle XVII la malaltia i el conflicte amb els espanyols van fer que la seva població disminuís de 1.600 a menys de cent. Al segle xix la seva població es va repuntar i a finals dels vuitanta va arribar a gairebé 7.000.[1] S’han assimilat parcialment i es diu que tenen una identitat que no és “ni mestissa ni índia ni blanca”.[2]
La seva llengua, dins dels dialectes de la família Tupí va ser profusament estudiada pel filòleg Lucas Espinosa.[3]
Referències
Enllaços externs
