Corredor de ciclocròs carregant la bicicleta a coll
El ciclocròs (en francès i anglèscyclo-cross) és una disciplina ciclista, nascuda a mitjans del segle xx, que es disputa durant la tardor i l'hivern. Els ciclistes hi han de fer un determinat nombre de voltes a un circuit en el qual es combinen trams de quitrà, camins i prats, amb una sèrie d'obstacles, naturals o artificials, que obliguen el corredor a baixar de la bicicleta per superar-los. Tot i que en un primer moment el ciclocròs servia com a preparació hivernal pels ciclistes en ruta, actualment és una disciplina per ella mateixa. La llargada de la prova es calcula en funció del temps de la cursa, per exemple una hora per la categoria elit. El nombre de voltes queda determinat pels comissaris en funció del temps necessari dels participant per fer les dues primeres voltes. Es fa amb bicicletes reforçades, amb i frens preparats pel fang.[1][2]
La bicicleta amb què es disputen les proves de ciclocròs són molt similars a les emprades en les proves de carretera, tot i que amb algunes diferències.
Les rodes solen dur pneumàtics una mica més amples i amb un dibuix més marcat, per a millorar la tracció sobre la terra, especialment en terrenys relliscosos.[4]
El primer Campionat del món de ciclocròs s'organitzà a França el 1950, sent el francès Jean Robic el primer campió. Durant una desena d'anys els dominadors foren els francesos, per a poc a poc anar-se popularitzant en altres països d'Europa, especialment a Bèlgica, que passà a dominar l'especialitat. França, Suïssa, els Països Baixos, Itàlia i Txèquia són els altres països amb esportistes de primer nivell.
↑Ballantine, Richard, Richard's 21st Century Bicycle Book, New York: Overlook Press (2001), ISBN 1-58567-112-6, pp. 34, 307
↑velonews.com[Enllaç no actiu] Pacocha, Mat: "Keeping the rubber side down: Clinchers or tubulars for `cross?". VeloNews, November 13, 2003. Retrieved June 9, 2007.
