7 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 8 radis tous a l'anal.
L'espai entre les ratlles del cap és de color groguenc.
Aletes pàl·lides.
Imita les espècies del gènereMalacanthus: només un examen minuciós revela la forma diferent de la boca i en què l'apogònid té dues aletes dorsals separades, mentre que Malacanthus en té una de sola (allargada i contínua).[5][6]
Mimetitza el comportament de Meiacanthus grammistes, ja que neda en aigües obertes d'una manera similar a aquest utilitzant la cua per a nedar en comptes de les aletes pectorals.[10]
↑Radcliffe, L., 1912. Descriptions of fifteen new fishes of the family Cheilodipteridae, from the Philippine Islands and contiguous waters. (Scientific results of the Philippine cruise of the Fisheries steamer "Albatross," 1907-1910.--Núm. 13). Proceedings of the United States National Museum v. 41 (núm. 1868): 431-446, Pls. 34-38.
↑Kuiter, R.H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 1. Eels- Snappers, Muraenidae - Lutjanidae. Zoonetics, Austràlia. 302 p.
↑Herre, A.W.C.T. i A.F. Umali, 1948. English and local common names of Philippine fishes. U. S. Dept. of Interior and Fish and Wildl. Serv. Circular Núm. 14, U. S. Gov't Printing Office, Washington. 128 p.
↑Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p.
↑Allen, G.R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72.
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.
Gon, O., 1993. Revision of the cardinalfish genus Cheilodipterus (Perciformes: Apogonidae), with description of five new species. Indo-Pacific Fishes (22):59 p.