El Cementiri Vell de Santa Coloma de Gramenet era un recinte funerari, del qual es conserven quatre elements, dos dels quals, el panteó de la família Segarra i el panteó de la família Segarra Canyet són al lloc original i estan catalogats com a béns culturals d'interès local.[1][2] El portal (també catalogat com a BCIL) i el panteó de la família Gordi es van traslladar a un espai lliure entre els nínxols del cementiri nou.[3]
Història
Antigament hi va haver un cementiri parroquial al costat de l'antiga església barroca de Santa Coloma, on actualment hi ha l'església de Sant Josep Oriol. A causa de les males condicions, l'Ajuntament va construir un de nou en uns terrenys cedits per la Família Sagarra a l'est del centre de Santa Coloma de Gramenet, que fou inaugurat el 21 de juliol de 1861. Inicialment només s'hi podia enterrar persones de confessió catòlica i fins al 1878 que fossin propietaris.[4]
Va restar en funcionament fins al 1976, quan se substituí per un nou cementiri a la vora del riu Besòs. El 2004 s'hi van urbanitzar els jardins d'Ernest Lluch.[2][5]
Descripció
Els jardins d'Ernest Lluch s'ubiquen en l'antic emplaçament del Cementiri Vell, a l'est de Santa Coloma de Gramenet. L'antic recinte era un espai quadrangular, conformat per fileres de nínxols i amb un espai arbrat al centre, sobretot de xiprers.[2]
Panteó Sagarra
Va ser construït el 1909 després de la mort de Filomena de Castellarnau, esposa de Ferran de Sagarra. De planta circular, l'accés s'efectua a través d'una escala de pedra que condueix a una porta de ferro forjat de color verd i coure amb una creu i diverses inscripcions: Recordare jesu ple, Quod sum causa tua viae, Te me perdas illa die i Amen. La coberta interior és en forma de cúpula. L'espai soterrat és il·luminat, per llum natural a partir d'unes claraboies.[2]
Panteó Sagarra de Canyet
És de planta pentagonal de petites dimensions i coberta en forma de cúpula. S'hi entra a través d'un gran arc gaudinià i d'una porta de ferro semiel·líptica amb la inscripció: Germans pregam pels que aquí esperen la vinguda del Senyor. A l'interior, frontalment, hi ha un altar i al sostre s'hi observa una claraboia circular coberta per una piràmide.[3]
Portal
L'antiga porta d'accés està feta de ferro forjat i les mides són: 3.5 m d'alçada i 2.30 m d'ample. Cnsta de tres parts: abaix hi ha plaques de ferro i a la part superior dos parts amb barrots treballats. Hi ha la inscripció següent: «AÑ 1861», la data de la construcció.[1] Actualment ha quedat com un element escultòric dins l'ampliació del cementiri nou situat al final de l'avinguda de Francesc Macià a la zona nord de Santa Coloma.[3]
↑ 1,01,1«Panteó Família Sagarra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑ 2,02,12,22,3«Panteó de la Família Segarra Canyet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑ 3,03,13,2«Portal del Cementiri Vell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
