El Cementiri Britànic de Montevideo (anglès: British Cemetery of Montevideo; castellà: Cementerio Británico de Montevideo) és un dels cementiris més destacats de les col·lectivitats anglesa, escocesa i irlandesa a l'Uruguai.
El territori del cementiri va pertànyer originalment al frare portuguès Manuel Salinas, qui va ser l'encarregat de la seva administració durant l'ocupació lusa del país, sota el nom de Província Cisplatina. El 1825, un cop l'Uruguai s'havia independitzat de l'Imperi del Brasil, Salinas va transferir els drets de la propietat a John Hall per la suma de $400 de l'època.[1]
El 1828, Thomas Samual Hood va comprar el cementiri en representació de la col·lectivitat anglesa al país. No obstant això, els moviments de planificació urbana i el ràpid creixement de la ciutat va provocar que hagués de ser traslladat al barri del Buceo des de la seva ubicació original, en l'actual Avinguda 18 de Julio, zona cèntrica de Montevideo. El llavors president Máximo Santos va passar un decret ordenant el trasllat del cementiri i una indemnització a les famílies angleses. En aquesta època, el cementiri era més conegut com a Cementerio de los Ingleses, és a dir, «cementiri dels Anglesos».[2]
Personalitats enterrades
Tomba de John Harley.Placa commemorativa de l'accident de Royston Grange.
