Amb només quinze anys va començar a treballar com a oficial en la Direcció general del Ministeri d'Hisenda el que al costat de la llicenciatura que va obtenir en Dret li serví tant per iniciar la seva carrera administrativa com a política.
Membre del Partit Conservador va ser elegit diputat al Congrés dels Diputats per Pontevedra en les eleccions de 1876 i 1879 i per Ciudad Real en 1884[3] per passar, en 1886, al Senat on en 1896 seria nomenat senador vitalici.[4]
Va ser ministre d'Ultramar entre el 19 de març de 1880 i el 8 de febrer de 1881[5] en un govern que va presidir Antonio Cánovas del Castillo, abandonant la política activa a la mort d'aquest en 1897, i no hi retornà fins que va ser requerit per Antoni Maura perquè ocupés la cartera de ministre d'Hisenda en un dels seus gabinets, cartera que exerciria entre el 23 de febrer i el 14 de setembre de 1908,[5] data en la qual va morir.