El Castell de Vernet és una antiga fortificació medieval del poble de Vernet, de la comuna del mateix nom, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
És situat[1] al capdamunt del turó on es dreça el poble vell de Vernet, al costat de llevant de l'església parroquial, d'origen romànic, de Sant Sadurní de Vernet.
A partir del 885 comença a esmentar-se el castell, que era de domini comtal, i al voltant del qual es desenvolupà posteriorment el poble de Vernet. La seva senyoria va ser en mans de l'abadia de Sant Martí del Canigó fins a la Revolució Francesa, tot i que hi hagué moments de conflicte amb els Vernet, que tingueren infeudat el castell des del segle xiii. El 1428 patí els efectes d'un terratrèmol, i fou parcialment reconstruït a partir del 1440 per l'abadia del Canigó, que hi situà magatzems de gra i vi. El 1654 havia estat desmantellat per les tropes franceses del príncep de Conti. El 1793 fou comprat per un particular, que l'utilitzà de pedrera: va aterrar una part dels murs per a reaprofitar-ne els carreus.
Reconstruït el segle xix per la família Lacroix, fou en part refet, i s'hi van incloure peces procedents de Sant Martí del Canigó,[2] tornà a ser reformat al segle xx, i actualment només conserva, de l'antic castell medieval (segles XII-XIII), una torre rectangular molt refeta. Avui dia és una residència privada.
Badia i Homs, Joan; Puigferrat i Oliva, Carles; Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Vernet: Castell de Vernet». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
Becat, Joan. «188 - Vernet». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Carabasa, Lluïsa; Pladevall, Antoni. Guies Catalunya Romànica. El Conflent. Barcelona: Pòrtic, 2001. ISBN 84-7306-691-X.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Vernet». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
.jpeg)
